Publicat el 16 de setembre de 2013
somiar
insomne
somiar les nits
sense anar més enllà,
i somiar el dies
amb primer raig de sol
que il·lumina l’estança
despertar,
sense assolir el délit
que em fa insomne
i em consum
la desesperança
del present
pensar
sense voler
i caminar
sense saber
on continuen
les teves passes
m’enredo
entre els cabells
i un cos
enmig de llençols
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent