Pel·lícula sobre Jung (Michael Fassbender) i Freud (Viggo Mortensen). I en definitiva sobre la psicoanàlisi, bé que reduïda a les peripècies amoroses del Jung amb una pacient Sabina Spielrein (Keira Knightley). Es tracta d’una russa que sofreix una forta histèria a causa d’un pare sàdic. Jung cedeix al desig i manté una relació amb Sabina. Simultàniament, Freud
Llig, amb minuciositat, les notes sumàries del diari de 1985 que acaba de publicar Valentí Puig amb el títol de Rates al jardí. En general és una prosa que recull bons moments, reflexions oportunes, anotacions biogràfiques interessants… en una escriptura saborosa. Em resta el mal gust de boca, però, en llegir una anotació sobre J. Paul Sartre. De l’autor
esperemasseguts en un bancpolit pel frec de tots els qui esperen cada dia.tu mires el buit i jo et mire mirar.i sabem que no hi ha mésque aquestes fines teranyinesque ens uneixen l’un a l’altrei al buit El poema és del llibre Teranyines, d’Anna Montero que va ser XLVIII Premi de poesia “Ausiàs March”
Divendres i dissabte a Barcelona. Participaré al seminari de la Xarxa de Patrimoni Literari i Territori. http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/Tript.%20Patrimoni11%20ok.pdf Ací teniu alguns fragments de l’inici de la meua intervenció. “Les ciutats són agents importants tant en la creació, com en la difusió del patrimoni literari. Pel que fa a la creació és evident que alguns autors
ciutat de tràngols,cavalcades avingudes,ponts solcats en nits d’insomni,tèrbol atzucacs,esquinçades veus de ventssense horitzó,aldarull de monòlegs indesxifrables.curulla d’ones d’odi,ciutat del tràngol,un cementiri de somnis ofegatsque des del llit-patíbult’hem ofert en lent suïcidi. Alcoi, reflectit a través dels versos de Manuel Rodríguez Castelló en el llibre La ciutat del tràngol, escrit als vint anys i que va guanyar el
S’ha inaugurat una exposició, amb una taula redona, sobre la revista Canigó, a la Universitat d’Alacant. El fet ha donat pas a les intervencions de Xavier Dalfó i Isabel-Clara Simó, com a representants de la revista; Josep Massot i Muntaner que ha comentat la vida de les publicacions periòdiques durant la postguerra; Francesc Pérez Moragón s’ha encarregat de fer
Hui, al simposi sobre Enric Valor, http://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/documentos/novembre2011/triptic-simposi-enricvalor.pdf parlaré sobre la literaturització d’Aitana. Enric Valor ho va fer, sobretot, a les novel·les L’ambició d’Aleix (1960) i La idea de l’emigrant (1982). Des de l’inici de l’obra del de Castalla hom copsa un interés determinant pel paisatge. El trobem en la seua obra rondallística i també en la seua obra
La fascinació que em provoca Van Gogh suporta el pas del temps. De tant en tant, ix algun quadre nou o hi ha alguna novetat sobre la seua vida i m’interessa. No fa massa varen eixir, en català, Les cartes a Theo i va ser un motiu per a revisitar-lo. (n’hi ha més) També una nova biografia defensa que el pintor no