A tall d'invocació

La fascinació que em provoca Van Gogh suporta el pas del temps. De tant en tant, ix algun quadre nou o hi ha alguna novetat sobre la seua vida i m’interessa. No fa massa varen eixir, en català, Les cartes a Theo i va ser un motiu per a revisitar-lo.          (n’hi ha més)

També una nova biografia defensa que el pintor no es va suïdar   http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/464979-mort-accidental-dun-pintor.html

 O bé hi ha estudis que anuncien la desparició del color groc dels gira-sols el 2050 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/429048-el-groc-de-van-gogh.html

Ara em dispose a comparar-lo, a classe, amb textos literaris: amb una poema de Rafael Alberti i amb l’inici de Les ones de Virgínia Wolf. 
    Recupere un text de l’any 2003 que vaig publicar a l’Información:

http://www.ua.es/dossierprensa/2003/04/10/25.html

Un tema interessant en la seua pintura és l’equiparació de l’artista i el sacerdot. Però ell fa servir, per tal d’expressar la tasca artística, la imatge del sembrador, com en aquest quadre. El pintor deixa clar que l’art ha de servir per obrir la consciència. Tot i que trobem reproduccions en consultes de dentistes, en botigues de tota mena, l’obra de Van Gogh no té res de decorativisme fàcil  ni gratuït.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!