A tall d'invocació

Hui, al simposi sobre Enric Valor, http://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/documentos/novembre2011/triptic-simposi-enricvalor.pdf parlaré sobre la literaturització d’Aitana. Enric Valor ho va fer, sobretot, a les novel·les L’ambició d’Aleix (1960) i La idea de l’emigrant (1982). 
   Des de l’inici de l’obra del de Castalla hom copsa un interés determinant pel paisatge. El trobem en la seua obra rondallística i també en la seua obra filològica. Sobre aquesta darrera cal pensar, a tall d’exemple, com al segon volum de Millorem el llenguatge es dedica més d’una quarta part a comentar el lèxic de la muntanya, dels fenòmens meteorològics, de la flora, dels cicles del blat i del raïm, de la fruita, etc. La manera com  l’autor comenta les designacions connectant-les amb els orígens etimològics i, sobretot, amb la morfologia de la terra valenciana i amb les èpoques de l’any, depassa la simple professionalitat i és a tocar de la curiositat passional. Comptat i debatut, l’autor dóna mostres de posseir un gran coneixement i, sens dubte, de ser també objecte d’interés evident, com aquells homes l’ofici dels quals els fa arribar a la seua ànima.  (n’hi ha més)

Com diu Rosa Serrano a l’inici d’Enric Valor, converses amb un senyor escriptor, “el paisatge ha penetrat en l’interior d’Enric Valor i en la seua memòria, gràcies a una mirada minuciosa i enamorada”[1]. Dues realitats en sinèrgia: atenció i estima. Segons confessa al llibre entrevista de Rosa Serrano, que acabem d’esmentar, el goig pel paisatge es deu al seu pare:

      En mi l’amor a la naturalesa ha competit sempre amb l’amor a la lectura. Mon pare em va ensenyar a admirar el paisatge. Me’l pintava tan poètic…! També em va influir en l’ interés pels fenòmens meteorològics. A través de les observacions del meu pare vaig comprendre la bellesa i l’important que és estar enamorats de la casa on ens ha tocat viure[2].

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!