A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Diàleg entre ciutat i literatura
Ací teniu alguns fragments de l’inici de la meua intervenció. “Les ciutats són agents importants tant en la creació, com en la difusió del patrimoni literari. Pel que fa a la creació és evident que alguns autors resten lligats a les ciutats que els han inspirat: Balzac i París, Pessoa i Lisboa, Kavafis i Alexandria, Pamuk i Istanbul, Magris i Trieste, Estellés i València, Rodoreda i Barcelona, Prudenci Bertrana i Girona… Com diu Kavafis en un dels seus versos traduïts per Riba, “la ciutat, on tu vagis anirà”. Podem afirmar que Mercè Rodoreda s’emportà a l’exili Barcelona, on va situar els personatges i les trames de les seues obres.” (n’hi ha més)
“(…) La ciutat i la literatura, la literatura i la ciutat en una continua interrelació. Un exemple de la força de la literatura per a transformar la realitat urbana és el cas, uns quants casos, de ciutats els noms de les quals han canviat per efecte de determinades obres literàries o autors: la ciutat de Gorki (en honor de l’escriptor rus) com es va anomenar Nijni Nóvgorod des de 1932 a 1991, o la ciutat d’Illiers, que Proust designava en la seua obra com a Combray, i que arribat un moment es va rebatejar com Illiers-Combray. També, per parlar d’un altre país, la ciutat de Castagneto, a la Toscana, on va viure el poeta Carducci, i que es va transformar en Castagneto-Carducci com actualment s’anomena.
La relació entre escriptura i espai és un tema apassionant i que ha donat lloc a moltes especulacions. Aquest estiu llegia la novel·la Humiliats i ofesos de Dostoievski; comença amb el relat en primera persona del protagonista, que és un escriptor que busca allotjament. “Necessitava —ens diu—una habitació independent i àmplia, perquè he pogut comprovar que en les habitacions menudes els pensaments són així mateix estrets.” L’espai ens condiciona —ens estimula, ens oprimeix, ens fa somniadors o presoners. De tal manera que podem afirmar que entre locus —ciutat o camp, suburbi o urbanització, pla o muntanya, tant se val— i escriptura existeix una interdependència pregona. Un donar i oferir, un inspirar, un coartar… I no solament de l’escriptura, ans de qualsevol tipus d’art: escultura, música, pintura… “
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!