A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Alcoi, “La ciutat del tràngol”
ciutat de tràngols,
cavalcades avingudes,
ponts solcats en nits d’insomni,
tèrbol atzucacs,
esquinçades veus de vents
sense horitzó,
aldarull de monòlegs indesxifrables.
curulla d’ones d’odi,
ciutat del tràngol,
un cementiri de somnis ofegats
que des del llit-patíbul
t’hem ofert en lent suïcidi.
Alcoi, reflectit a través dels versos de Manuel Rodríguez Castelló en el llibre La ciutat del tràngol, escrit als vint anys i que va guanyar el premi “Vicent Andrés Estellés” dels premis d’Octubre, el 1978. En llegir-lo, devia ser un dels primers poemaris en català, vaig experimentar, tot i la duresa d’aquest poema, una sensació càlida. La literaturització de la ciutat, que coneixia des de xiquet, em va resultar força atractiva.
Em va agradar molt el poema de Kavafis que encapçala el poemari i on diu en un vers: “La ciutat, on tu vagis anirà”. Tinc un record entranyable del llibre, que hui he recuperat buscant llibres sobre la ciutat de Joan Valls i d’Ovidi Montllor.
Pel demés els poemes tenen un to de rebel·lia i d’irritació, de desfogament juvenil. Eren poemes (ara els rellig amb rapidesa) d’una pena explosiva i d’un turment sense cohort.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per als que hem anat esporàdicament. I hi ha una atracció fatal per als oriünds que han emigrat. Tothom emigrat que n’he conegut, la setmana de sant Jordi, fan mans i mànegues per a retornar-hi. Serà el cafè-licor!