espai_frumentaria

En la contraportada de l’edició d’avui 30 de març de 2011, quan fa escassament tres dies que s’ha celebrat el Dia Internacional de Teatre, el diari d’Eivissa publica una generosa entrevista a Miquel Costa, membre fundador de l’espai_frumentària. En Miquel ens fa compartir algunes de les seves inquietuds i parla del muntatge que s’està preparant per al proper dissabte 2 d’abril, una nova representació de la lectura escenificada del text Tramuntana morta, que s’estrenà el passat 29 de gener i del qual vàrem aportar informació a les primeres entrades del nostre/vostre bloc.
Ací teniu l’enllaç a l’entrevista:

http://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2011/03/30/teatro-poner-luz-aspectos-realidad/472324.html

La setmana passada moria a Barcelona el polític i escriptor Joan Colomines, home de cultura amb una vinculació més que notable a la nostra illa, on molta gent el coneix com l’autor del cèlebre poemari Anna com Formentera (1979), alguns poemes del qual han estat musicats per “Aires formenterencs” i “Uc”. Al costat de la dedicació a la poesia, fou també escriptor dramàtic.
La major part de la seva obra dramàtica està aplegada en el volum Teatre 1964-1974, editat per Edicions 62 l’any 1974 a cura de Xavier Fàbregas. El volum, de més de 200 pàgines, inclou quatre peces: “Perdona, Franz”, “La sentència”, “Paracels” i “Julieta”. Es tracta de textos amb marcat contingut social i amb ambientacions d’allò més variades. És una escriptura dramàtica a mig camí entre tots els extrems imaginables en escriptura teatral, podríem dir que força eclèctica, escrita i vehiculada en un context (el tardofranquisme) poc amable per al nostre teatre, i de marcat caràcter realista amb tocs experimentals. Ens recorda l’obra d’altres dramaturgs de la mateixa època que crearen la seva obra dramàtica en condicions d’aïllament, “desinfluenciats”, entre els quals situaríem Marià Villangómez i Antoni Ribera. Val la pena aproximar-se a aquest teatre (creim que en alguna llibreria de Sant Francesc encara es pot trobar algun exemplar d’aquesta edició) i per ventura aquesta primavera seria un bon moment per dedicar un homenatge a Joan Colomines.