Avui, 4 de novembre, ha començat el curs de creació d’escenes teatrals. En aquest post us anirem deixant arxius i enllaços perquè continueu a casa la feina feta a la Sala de Cultura.
Enllaços:
text Cafè i formigues, de Vicent Ferrer (quan hi hàgiu entrat, heu de donar-li al play)
La família Mc Callaghan és una gran víctima: de les circumstàncies, de la vida que els ha tocat; també de la ignorància i de creure cegament en uns “salvadors de la pàtria”. Però què els ha salvat? Són víctimes del deliri, també? O saben el que fan per “sobreviure” a aquest món delirant?
Jo he trobat un cas digne d'”El Padrino”. Parla d’un capo que, com tots, no té escrúpols. Ni tan sols darrere uns barrots.
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Palabra/Corleone/elpepusocdmg/20111030elpdmgrep_4/Tes
És una mica dens i complicat (per a mi) però em sembla necessari poder aplicar-ho a la vida personal i laboral.
Què en pensau?
Us deixo un enllaç d’un debat televisiu que parla sobre això. Dura 26 min.
Salut.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-absurdo/1256568/