Hem de reconéixer que ahir dijous vam fer una miqueta el tararot per València darrere del Clip Inquiet i la projecció dels vídeos. El tararot i el tarambana. Però ara ja té igual: la Cileta és arribada i ja la podem compartir amb tot lo món. A gaudir-ne bona cosa.
Fa quatre anys (o els farà d’ací poc) vaig dir-li que no li votaria. Érem (som) amics, i tal com es presentaven les eleccions, l’alcalde que resultara elegit no ho tindria gens fàcil per a governar. Li vaig dir que, per amistat, no volia vore’l passar per segons quines coses, algunes de les quals han acabat per fer-se palpablement reals. Tot i això, la vespra de la moció de censura que li havia de donar la vara d’alcalde li vaig conspirar una ‘serenata’ sorpresa.
Ara es torna a presentar per a alcalde. A poqueta nit fan un acte oficial de proclamació de candidat al Cervantes (no havíem quedat que li recuperaríem el nom de ‘Depòsit’?). Jo duia idea d’anar-hi: ja que veig que no ha escarmentat, almenys fem-li costat. Però aquests actes em fan perea, no m’hi trobe (com diu Joan que diuen al seu poble). Si serveix, aquesta declaració pot fer el paper de presència meua.