Gàlim

Dissabte que ve hi ha dinar literari, de gent de ploma esmolada. ‘Bolet literari’ es diu la convocatòria, i m’hi han apuntat perquè suposen que sabré escriure res homologable, encara que en realitat m’hi han posat en la llista perquè el comboiador és amic i el local que ens acollirà és com una segona residència meua.
La meua inconsciència té límits, i la meua timidesa, poc reconeguda, pesa més que un matrimoni a disgust. Dedicaré un cert temps a mirar de tropessar amb la inspiració, però encara que la trobe no sé si seria capaç de llegir res davant dels autors de literatura.
Vergonya? Sí, me’n fa. Però ho reconec.