Malgrat els intents efectuats des de diversos àmbits i persistents encara –em permetreu que m’hi inclogui modestament amb el subtítol del bloc–, és probable que la majoria de l’electorat no percebi encara les eleccions del 28 de novembre com les eleccions de la independència. No expresso cap desig, sinó que miro de fer anàlisi. Dels
Falten dos mesos justos perquè els nostres vots configurin la composició del Parlament que ha de condicionar l’evolució política dels propers quatre anys. Dos mesos justos per saber si al nou Parlament de Catalunya hi haurà més diputats independentistes que no pas avui. Dos mesos, en tot cas, en què hauríem de ser capaços d’adreçar
Les persones som complexes i contradictòries per naturalesa i, per tant, els col·lectius formats per persones també ho deuen ser. En el nostre cas, en tenim mostres evidents i recents perquè també la nostra societat presenta elements contradictoris en el seu comportament polític i electoral. El 18 de febrer de l’any 2006 ens vam mobilitzar
Amb l’enquesta que publica avui El País, i de la qual es fa ressò Vilaweb, es fa més evident encara la mera dificultat aritmètica que tindria un tercer tripartit. Si el PSOE-C ha de treure 28 diputats, si Esquerra n’ha de treure 12 i si ICV-EUiA n’ha de treure 9, tot plegat suma 49 escons.
Un any més, i ja en portem nou, la Mostra d’Entitats dels Països Catalans estendrà carpes i tendals als entorns de l’Arc de Triomf de Barcelona. Tenim, doncs, un cap de setmana intens, ple de marxes de torxes, d’ofrenes florals i cerimònies protocol·làries, de manifestacions, de concerts i, per anar badant i per saber què
El 21 de juny vaig escriure que Artur Mas havia fet el cim: “El baròmetre del GESOP li atribuïa entre 65 i 67 escons. La majoria absoluta, doncs, a tocar. La meva projecció de futur, però, és una altra. Jo penso que ja ha fet el cim, que cap altra enquesta li donarà ja uns
Dilluns passat llegia en un article de Josep Maria Pasqual: “L’argument únic que fins ara s’ha sentit a Montilla i el PSC (i, curiosament, també al PP i altres exponents de l’espanyolisme i de la dreta) és que el “referèndum per la independència” produiria “fractura nacional”.” Pasqual en parla, de la fractura, per desmuntar l’ús
En un article de dimecres, el títol del qual jugava irònicament amb el lema de la manifestació del 10 de juliol i amb la prerrogativa del Molt Honorable de convocar eleccions, Miquel Pairolí escrivia: “Hi ha una densitat política que bull amb més intensitat que mai a les últimes dècades, i tindrem tres cartes ben
Convergència és el partit que té més independentistes en termes absoluts. S’ha afirmat sovint. No em prenc la molèstia de verificar-ho, però tenint en compte que és el partit més votat, m’ho crec. L’entorn de CDC sempre ho ha dit per reivindicar-se com a partit que representa aquest sector de votants. En Felip Puig hi
L’anunci que Reagrupament i Solidaritat han decidit –de moment, perquè comptaven amb una data límit que al final Montilla ha endarrerit per fer-nos la vida més agradable– concórrer per separat a les properes eleccions dibuixa un panorama preelectoral de posicionaments i configuracions d’espai a un ritme vertiginós. Dimarts, en un mateix dia, coincidien les notícies