Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

27 de setembre de 2010
1 comentari

Contradiccions, lliçons i eleccions

Les persones som complexes i contradictòries per naturalesa i, per tant, els col·lectius formats per persones també ho deuen ser. En el nostre cas, en tenim mostres evidents i recents perquè també la nostra societat presenta elements contradictoris en el seu comportament polític i electoral.

El 18 de febrer de l’any 2006 ens vam mobilitzar pel dret de decidir. El 30 de setembre, encara no mig any abans, havíem acordat un nou estatut al Parlament, però l’endemà mateix van començar els despropòsits. Ens vam manifestar en contra de la voluntat tant de CiU com de PSOE-C. Esquerra es va quedar sola rebutjant el text que finalment –aleshores era “finalment” perquè encara havia de venir la resta– havia resultat del procés de rebaixes. Vam dir que no i vam omplir Barcelona amb un missatge contundent de rebuig a aquelles rebaixes pactades entre Zapatero i Mas. Després, però, va venir el referèndum i tothom menys Esquerra feia campanya pel sí; i els qui van anar a votar, que tampoc no en van ser tants, van fer més cas de les campanyes dels partits que no pas del missatge que entre tots havíem escrit el 18 de febrer. Quatre anys després, el temps no ha donat la raó a CiU sinó a la PDD.

Hem viscut aquests quatre anys en la contradicció d’haver de gestionar un estatut que tot just volia un 35 % de la població amb dret de vot (1.882.650 vots d’un total de 5.202.291 d’electors). I al final d’aquest camí que ha donat la raó als qui crèiem que la cosa havia quedat massa desvirtuada i que el farien servir en contra nostra, hem tancat una etapa. La sentència del TC i la manifestació del 10 de juliol van posar punt final a l’autonomia. Un milió i mig de persones vam tornar a emetre un missatge clar: nosaltres decidim. Nosaltres hem de poder votar si volem la independència o si continuem explotant les possibilitats de l’autonomisme tot esperant que es pugui avançar cap a un estat més federal.

Ara som a les portes d’una nova decisió col·lectiva que, com aquella, condicionarà els propers anys. El 2006, el màrqueting polític va aconseguir que la majoria acabés veient les coses d’una altra manera i que acabés votant SÍ quan segurament s’havia manifestat per la idea del NO. Ara les enquestes diuen que la majoria votarà CiU, tot i que el partit ha deixat molt clar que no pensa atendre el clam del 10 de juliol i que en tota la propera legislatura no convocarà cap referèndum d’independència perquè el poble pugui decidir.

Tornarem a ser com un bri de palla que voleia indefens i que va d’una banda a l’altra segons com bufa el vent, fent giragonses i tombarelles tan belles com estèrils? O ens centrem en allò que vam dir que volíem i som conseqüents al  moment de votar?

  1. Te l’has mirat? Surt avui dia 28. En faig un comentari al meu blog i poso els enllaços pertinents. Seria interessant que també en fessis un. Crec que es pot deduir francament que guanyarem el referèndum. Hem d’insistir perquè es faci. I hem de seguir treballant. De tota manera crec que la millor manera d’obtenir la independència és la proclamació unilateral en el Parlament. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!