Hi ha molts catalans que es volen assegurar que Montilla no tornarà a ser president de la Generalitat. Doncs tranquils, que no té cap possibilitat. Aquest factor no hauria de condicionar el vot de cap persona que vulgui la independència i que la vulgui per als propers quatre anys.
En la línia del Vot Nacional per la Independència que es proposa des d’Acte de Sobirania, els nostres esforços d’aquests propers dos mesos haurien d’anar encaminats a captar vots d’abstencionistes i de convergents. Si no som capaços de construir un missatge clar i de fer-lo arribar, com a mínim, al milió i mig de persones que el 10 de juliol ens vam manifestar a Barcelona, la presència de l’independentisme al Parlament, que ara és de 21 diputats, baixarà. Si pensem que CiU ja està bé o que, com m’ha respost algú, és el mal menor, és que no ens prenem gaire seriosament això de la independència. L’independentisme de CiU és com el federalisme dels socialistes: hem de fer una acte de fe i tenir paciència, deixar-ho tot a les seves mans i esperar que hi hagi sort. Aquesta no és exactament la idea que molts teníem del procés d’independència, però sembla que molts no tenen més objectiu que enterrar el tripartit, fins i tot quan ja està enterrat en vida i això es fa innecessari. Per a mi el problema no ha estat mai el tripartit. Sempre ha estat l’autonomisme.
Es donen les condicions perquè les formacions polítiques que volen la independència puguin ser al Parlament i ser-hi, de manera conjunta, prou nombrosos per condicionar CiU. Si donem la força directament a CiU, ens allunyem de la independència o la deixem cegament a les mans d’Artur Mas i els seus. Si la donem als partits que els poden condicionar, ens hi acostem. Aquest és el missatge. I només som a dos mesos de les eleccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I técnicament encara és possible. Altrament veig molt dificil d’impedir això que dius, que és totalment cert: el vot independentista pot anar a parar a CiU i a l’abstenció….