L’anunci que Reagrupament i Solidaritat han decidit –de moment, perquè comptaven amb una data límit que al final Montilla ha endarrerit per fer-nos la vida més agradable– concórrer per separat a les properes eleccions dibuixa un panorama preelectoral de posicionaments i configuracions d’espai a un ritme vertiginós. Dimarts, en un mateix dia, coincidien les
notícies que la Suma d’Enric Canela sumava per Reagrupament mentre que
els Verds-Alternativa Verda i el
Partit Republicà de Catalunya ho feien per Solidaritat. Hi ha, doncs, corredisses i mogudes per guanyar el màxim de suports possibles en cadascun dels blocs independentistes extraparlamentaris, cosa que pot resultar estimulant.
Inicialment, en cap dels dos blocs hi ha una ideologia formalment explicitada i que ens permeti ubicar-los clarament en l’eix dreta-esquerra. En el cas de Reagrupament, fa temps que es va donant informació de les línies principals i que se’n coneixen els protagonistes. En el cas de Solidaritat, en canvi, les primàries que s’han de fer aquest proper dissabte dia 4 decidiran qui pot ocupar els primers llocs de la llista. I el resultat podria ser que el liberalisme hi tingués una forta presència. Per començar, Laporta i López Tena mateix són liberals, però a més observo els moviments de persones i els arguments i tot plegat em reforça aquesta impressió. A l’entorn de Solidaritat es podria estar formant la candidatura independentista de centre-dreta i liberal i que tant de temps hem estat demanant i que tant necessària és al moviment independentista. I no s’hi arribaria pas a través d’uns estatuts que definissin aquesta ideologia, sinó a través de la llibertat de vot que caracteritza Solidaritat i dels resultats de les primàries.
Segons un comentari al Facebook d’en Carles Mark Serra, candidat a les primàries de Solidaritat, “Esquerra ha estat un partit autonomista durant 7 anys, vol un
referèndum al que va dir que no i que significa tornar a passar per
Espanya i té els mateixos líders (que és maten entre ells) des de fa 20
anys. Per a molts, en els que m’inclueixo, ERC ha estat el gran obstacle
de l’independentisme durant anys. Molta gent independentista no s’ha
identificat amb un independentisme progre, cumbaià i poc seriòs.” De tot el que escriu en Mark deixo ara de banda les crítiques a Esquerra, que no comparteixo i que ja vaig rebatre en respondre el comentari, i em centro en la frase subratllada, que trobo força descriptiva i simptomàtica d’això que deia.
I tot plegat fa que em demani: cap a on evolucionarà Solidaritat? Serà la competència de Reagrupament com a nou bloc independentista extraparlamentari i prou? O serà l’encarnació d’aquest nou independentisme liberal que tanta falta ens feia perquè els independentistes que no són d’esquerres tinguessin on anar a parar? Si fos aquest segon cas, les coses canviarien considerablement. Crec que hi hauria dos efectes immediats:
1, l’afebliment de Reagrupament, que quedaria despenjada del debat retroalimentat de l’eix dreta-esquerra per indefinició,
i 2, la definició d’un objectiu electoral molt més clar: els independentistes de CiU, tant militants com votants com simpatitzants.
Quan hagin fet les primàries i tinguem la llista dels noms veurem quin efecte fan.
Aquesta ànsia de penjar etiquetes de dretes o liberals a Solidaritat és més pròpia de la direcció actual d’ERC que de persones intel·ligents.
Jo mateix sóc d’esquerres i dóno suport a Solidaritat. Ho faig perquè sóc d’esquerres i em cau l’ànima als peus de veure com el tripartit ha demostrat que ara no hi ha alternativa d’esquerres a Catalunya. Fan el mateix que CiU (llei d’educació) però més ineficient i amb més guirigai. Ho faig també perquè sóc independentista i no aguantaria donar el meu vot a algú com en Benach que fa unes setmanes ha votat a la mesa del Parlament en contra del referèndum que diu ara que defensa. quines garanties tens que no torni a fer el mateix? L’esquizofrència electoral de cada 4 anys a ERC.
Que incloguis ERC com a opció independentista és ridícul, però si ho creus de bona fe, tu mateix, te la tornaran a fotre. Això sí d’aquí a 4 anys es treuran de la màniga una proclama nova per fer una consulta o una costellada pel 2018 (sempre amb uns quants anys per endavant, òbviament).
Finalment, l’objectiu de SI no és crèixer a costa dels votants d’ERC sinó dels seus ex-votants, que són més.
Certament si SI acabés tenint només dos diputats que fossin Laporta i López Tena tindriem sense plantejar-s’ho, un partit liberal, allò que es diu de centre-dreta amb potencial de creixement a costa de CiU: s’hi sumaria l’afinitat ideològica i l’independentisme.
Ara, tot això depén de l’homogeïtat ideològica dels qui acabessin resultat escollits. Perquè si resulta que per al 95% de les coses que han de votar en un parlament tenen llibertat de vot, un grup divers ideològicament podria fàcilment ser posat en evidència com a un guirigall. La Vanguardia xalaria amb una cosa així: el Laporta al davant i a sobre cadascun vota el que li dóna la gana…
Aquests són esquemes que ja no funcionen en l’àmbit independentista. S’esmenten per mor del costum, però si ho analitzem no són els que mouen la gent. Són les actituds més que els plantejaments ideològics o conceptuals. Les actituds: empenta o lentitud, eficàcia o rutina tradicional, força o anar fent, acollida de la dinàmica del carrer o partit tradicional, etc. Aquí és on cal situar les diferències.
Com s’agraeix un debat obert i intel·lectual com tu sempre ens ofereixes. Jo també m’he fotut en l’embolic de les primàries de SCI. Desconec què en sortirà de tot plegat; sí conec (per fortuna) les meves intencions. Intueixo que SCI camina ferm cap a una expressió liberal de la política, la qual cosa no em desagrada. Perquè es pot ser de dretes o d’esquerres i liberal. Però hem de ser conscients (i els primers, els de SCI) que volem dur a terme una revolució, un canvi de legalitat, un nou estat; en conseqüència, tots ens necessitem i no té sentit criticar aquí a ERC i allà a les CUP. Crec que hi ha una majoria social-demócrata al nostre país que es manté a l’expectativa de tots aquests canvis. Com bé saps, estem buscant entre tots una EINA que encapçali l’expressió política del sobiranisme. Dir que ERC no ho és, de sobiranista, és caure en un gran error. I no ajudar a l’enfortiment de l’eina. Com sempre, salut i independència!
Sembla que és impossible bastir un partit “catch-all” del tipus de l’SNP escocès o l’N-VA flamenca.
Llavors seria una magnífica notícia el naixement d’una alternativa de independentista centre. Jo no diria de dreta ni liberal car és limitar-ho massa. Una força que aplegués el que a França representa el Modem de Bayrou.
Hauria valgut la pena tot l’enrenou car seria complementari a l’independentisme rupturista i l’esquerra heterogènia d’ERC.
Tothom és de dretes o d’esquerres. Tothom. De la mateixa manera que tothom és, ja, espanyolista o independentista. I les dues coses són importants i penso que han d’estar equilibrades. I soc dels que penso que Esquerra és l’esquerra indepentista d’aquest país i això és molt bo i, d’altre banda, com que CiU no vol ser independentista, es disputen l’espai Reagrupament i Solidaritat i això també és bo. En base a això jo votaré Esquerra perquè soc d’esquerres i perquè Esquerra – malgrat el que diguin alguns- és tant independentista que SCI i RCat.
Sobre les prediccions que fas penso que simplment et deixes portar per la teva preferència cap a Solidaritat respecte Reagrupament. Això és legitim però és simple política ficció.
Per cert, Partal també diu que la no unitat independentista és un error i que això restarà vots. De fet diu, que aquest 2010 no hi haurà canvi de règim, Just el mateix que he dit jo però amb altres paraules. Ja veus, en Partal també és, segons tu, un sociata amb ganes de divertirse. Oi Xavier ?