Aquesta setmana, l’hort de Ca la Toca ha donat les primeres albergínies, les primeres mongetes tendres, les primeres guindilles basques, les primeres remolatxes, els primers cogombres i els primers pebrots verds. I avui, fregant el verd, la primera tomaca. Olors, sabors i sensacions del tot inigualables.Les patates estan començant a treure el cap, mentre algunes
El debat generat aquests dies a partir de la prohibició de les corrides de toros per part del Parlament de Catalunya està posant damunt la taula qüestions que crec que són molt i molt interessants i que val molt la pena de considerar-les, reflexionar-les, analitzar-les, discutir-les, etcètera. En aquest apunt aprofitaré, potser sense citar-los expressament,
Avui, diguin el que diguin oficialment, els catalunyistes del Parlament regional de Catalunya, han fet un acte en clau “nacionalista”, com han fet, igualment, els qui hi han votat en contra. Diferents subjectes nacionalistes, però nacionalistes al cap i a la fi. La llàstima és que el seu posicionament identitari, el dels catalunyistes, no va
Transversalitat és un d’aquests mots que viu a recer de les necessitats i ficcions dels polítics i les institucions que els emparen, com sostenibilitat, per exemple. Són mots de difícil definir més enllà de “Qualitat de…”. Resulta, però, que “gràcies” al no-significat de la terminologia emprada habitualment pels professionals de l’ús indegut i la vera
Un altre article per pensar on ens volen dur alguns i clarificar les nostres opcions.Interessant la reflexió sobre la transversalitat. El Titot es mulla i això és important, també. Aquí!
Una pregunta que tothom obvia o decanta interessadament. Després de la importantíssima moguda de les consultes -i les que han de venir!-, resulta que tot s’ha de reduir a veure qui és més “puta” per endur-se’n el tall? Salvador Palomar, des del seu blog de la Teiera ens fa una sentida i lúcida reflexió sobre
“Qualsevol poder és abús de poder. Això va en la mateixa naturalesa de les coses”Joan Fuster En un moment de tant trasbals polític de volada estratosfèrica o de clavegueram de luxe, passen coses a ran de terra, senzillament i queden massa arraconades enmig de la bogeria. Una d’aquestes coses importants que han passat darrerament és
L’apunt al blog de l’Abel Caldera, de Berga, fa una reflexió de la proposta presentada per Laporta, Tena i Bertran, crec que molt interessant i del tot recomanable.Podeu llegir-la aquí.
Avui han fet una roda de premsa tres personatges desmemoriats. Laporta, Bertran i Lopez Tena s’han oblidat de gairebé el 50% del país. Han fet una crida des d’UDC a la CUP i s’han deixat el Bloc, el PSM, el BLOC nordcatalà, ERPV… O sigui, entre 4 i 5 milions de persones dels Països Catalans.Segurament
Fa dies que em volta, però encara no l’he fet. I avui, el Toni Cucarella ens fa el regal d’una reflexió precisa i necessària. Fantàstic! Aquí la teniu, jo m’identifico plenament amb ell. I s’hi s’escarota el galliner, vol dir que avancem. “Aquest és un post per a escarotar el galliner. Sobretot als pollastres de
1.- ERC i CiU i ICV-EUIA i PS(C)OE tomben les propostes de referèndum per la independència. Ja sabíem que es manifestaven per l’estatut, no n’hem dubtat ni un moment.2.- A Berga, al local d’ERC hi ha una pancarta que diu: “Si ells retallen, nosaltres també. Independència”. Què retallem, Espanya? Però que no ho havíem de
Maulets convoca una nova edició de l’aplec per la independència dels Països Catalans a Berga (Berguedà), entre avui i el diumenge, coincidint amb una nova edició de la festa del Pi de les Tres Branques.Aquí podeu veure el programa d’actes.
L’entrevista que publica avui Vilaweb amb la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, m’ha semblat d’allò més interessant i clarificadora sobre el paper, la funció, de l’entitat -i d’altres- en tot plegat. Per una banda, Òmnium es dedica a fer de coixí del joc polític, tot atribuint-se una representació social, un paper en un àmbit que,
La manifestació del passat dissabte, 10 de juliol del 2010, passarà a la història per la seva dimensió i per ser la més gran celebrada al país en demanda dels drets nacionals, amb una evident reivindicació independentista. Si hi havia mig milió o un milió i mig, no ho sé, però segur que és la
Després de la massiva manifestació d’avui a Barcelona i de la concentració pel mateix d’ahir a Palma, esperem que siguem capaços de deixar enrere les noses que avui tenim al davant -tots els que accepten estatuts i pactes d’estat i fan catalunyisme- i ens posem a davant brandant la bandera del futur: l’exercici de l’autodeterminació.