L'Aleix a ca la Toca

Ja se que, quan erem petits i inmadurs, les prohibicions eren un rotllo i estaven per saltar-les (transgredir-les, en diuen ara). N’hi han que sí, que són un mal rotllo, però d’aqui a afirmar que “determinat concepte d’ordre que acaba imposant-se a base de prohibicions” és negatiu, és tant com anar en contra de la prohibició de la mutilació del clitoris a les nenes (alguns, fins i tot, diràn que com no hi han casos en el seu barri, doncs no cal prohibir aquesta pràctica cultural), conduïr en contra direcció o entrar sense pagar al transport públic.

Ens fem grans, madurem, quan fem actes d’afirmació personal de la nostra identitat (prendre decissions). Millor si d’aquests actes ens en fem responsables, i no fotem al pròxim (sia nena, bèstia o el vei).

Estic a favor de la prohibició de qualsevol acte de tortura i patiment gratuit als animals o a les persones. I no per nacionalitat o per política: per sentit comú (el menys comú dels sentits).

Cal recordar, també, que la legislació la fa el poder legislatiu, i aquest poder (en el nostre estat) el vota la gent (no de forma totalment democràtica). Prefereixo el sistema suís de democràcia (i la mentalitat, també).
 
Atentament

Home, Aleix, cmoparteïsc amb tu molts raonaments, però en aquest precissament no. A banda dels posicionaments polítics i identitaris dels parlamentaris que votaren ahir a favor o en contra de la prohibició de les “corregudes” de bous, cal tenir en compte que ha estat una iniciativa popular la què ho ha fet possible. Això indica què el país i la seua societat avancen cap a una civilització més ètica i humanista. Cert és també què en altres camps aquesta ètica humanista manca per complet, però almenys açò ha significat un gran pas cap endavant per part de totes aquelles persones, moltíssimes, que veuen amb mals ulls el maltractament d’animals pel simple fet de divertir-se i crear negoci i espectacle.
Hem d’aspirar a ser un estat, uns països, avançats i europeus, per qüestions ètiques i si vols també per qüestions identitàries, però no per enfrontar nacionalismes, sinó per diferenciar-nos de la barbàrie que molt sovint practiquen els espanyols per divertir-se i que tant marcat ténen al seu ADN.
Al meu poble era tradició la “gatà”. Un acte multitudinari a la plaça que consistía en matar i llençar-se al cap tots i cadascún dels gats que hom podia atrapar pel carrer, fins i tot si tenien amo, pel dia de Sant Antoni. Era una vertadera brutalitat, arrelada i tradicional què per sort suprimiren. Quina imatge donava del meu poble? Horrorosa.
També és una tradició la bestialitat que fan any rere any a Tordesillas, perseguint i llancejant el bou fins a assassinar-lo cruelment. Quin regust et fa vore eixes imatges? Què en penses dels espanyols quan ho veus?
També era una tradició d’alguns pobles espanyols llençar una cabra o qualsevol altre animal del campanar del poble. A quines èpoques et retrau això?
Els bous al carrer són nostres, com també ho són les “corregudes de bous” a la plaça, però no t’enganyes: no es tracta de conflictes identitaris, sinó d’ètica i humanitat, d’avançar en un món millor i més just on l’ésser humà, tan superior i prepotent, puga per fí respectar la vida d’altres espècies indefenses.
Catalunya ha fet un pas endavant i els únics que ténen interés en convertir tot açò en un afer identitari i de nacionalismes són els espanyols, perquè en són conscients de què la barbàrie de les seves tradicions no té justificació. Ara volen declarar les corregudes de bous “festa d’interés nacional” o “bé d’interés cultural” i volen portar-ho fins a l’UNESCO! Se’n riuràn d’ells, de la seva doble vara de medir.

Jo espere que es continue avançant i es prohibeixquen també els bous al carrer, perquè vull que s’acabe amb el maltracte, amb la burleta i el divertiment a costa d’animals indefensos i ignorants de la situació. Per humanitat. Vull uns països, un nou estat avançat, europeu i respectable.