L'Aleix a ca la Toca

Fa una pila d’anys, quan a Euskal Herria es lliurava la batalla per evitar que l’autopista entre Iruñea i Donostia s’ho carregués tot i que es plantegés la mateixa campanya com a model de negociació davant del conflicte, la plataforma Lurraldea, defensora d’un projecte alternatiu, i que va assolir un triomf important al final de la moguda, va fer una aposta per dues qüestions que crec del tot bàsiques:

1. El sentit en si mateix del moviment com a subjecte de proposició, diàleg, lluita i negociació, no supeditat a partits i institucions.
2. Basar les propostes del moviment en idees força que fossin viscudes per la majoria de la societat com a elements de necessitat social, no supeditades al poder polític, econòmic, militar…

Aquesta opció de centralitat del moviment social a partir de plantejaments de “contrapoder” majoritaris han de fonamentar-se en la capacitat d’acumular forces, de fer-se comprensible i de no estar controlat per cap grup que pugui tòrcer la voluntat popular. La transversalitat hauria de entendre’s com quelcom semblant a això, que no ve de dalt però que vol aconseguir l’objectiu essent el subjecte de la confrontació.

Per això, entenc que ben poc transversal pot ser una proposta que enlloc de sorgir de baix, ve de dalt, substitueix els mecanismes de participació i estableix quan és temps de donar entrada al poble. Un projecte que entén els procediments d’organització popular com una eina que hom pot manipular a pròpia voluntat. Però sobretot, crec que no és gens transversal una proposta que es fonamenta en principis de dretes i en interessos de poder.
Com molt bé argumenten en els seus blogs l’Abel Caldera i el Titot, la transversalitat de què ens parlen és com una mena d’estadi d’absència mental i moral per un suposat bé suprem que sempre ha de funcionar segons els peràmetres de la dreta. En la crida a la Solidaritat catalunyista de Laporta-Tena-Bertran hi ha un seguit de arguments sobre la importància de la independència que es donen per suposats que fan un xic de basarda. Concretament, en el manifest s’hi pot llegir:
“Amb un Estat Català disposarem d’infraestructures de primer nivell,
apostarem per l’arc mediterrani que permetrà als nostres ports ser la
porta d’Àsia a Europa, podrem gaudir d’un sistema aeroportuari i una
xarxa ferroviària que connecti Catalunya amb el món i una xarxa viària
sense peatges. Si Catalunya és un Estat tots els ciutadans del nostre
país gaudiran de millors oportunitats i un nivell de benestar
equiparable al dels països capdavanters del món.“
A banda de la curiositat d’incloure, en un document bàsic per la independència, la idea de voler ser “la porta d’Àsia a Europa(?)”, tot planteja com a interès transversal un model desenvolupista total. Per què, en un manifest com aquest no es posa per davant, per exemple, la defensa del territori, la racionalització de l’ús i la planificació de les infraestructures, o un model urbà-rural equilibrat i que garanteixi un model de vida i consum que posi les persones i les seves necessitats en primer lloc? Què és més transversal, per exemple?
Per què el document, i tantes declaracions recents, avalen la independència com la gallina dels ous d’or, com si no visquéssim en un món en crisi i com si a nosaltres això, amb la independència, ens passés de llarg?
La transversalitat ha de ser l’interès comú i el benefici de la majoria de la societat, no l’interès i el benefici dels dirigents autoproclamats.