l’orgull de ser i no sernascuts al paradís.que incòmode la soledaton tot té nom! la vanitat, però,s’enfila per branquesdel vent,pa d’àngel en els brots. pequem per rompre el temps,i estavellem vocals i consonantsal mur dels dies,ingenus i tossuts. Francesc Garriga, Camins de serps (2009)
La casa que vull ha suscitat ressenyes i comentaris diversos. N’oferisc uns quants. Pel que fa als blogs, han aparegut comentaris a Novesflors i al de Vicent Brotons. A banda del text més llarg i minuciós de Joaquim G. Caturla: “La serenitat crítica d’Enric Balaguer” que podeu llegir en l’arxiu adjunt. Hi ha hagut molts –però molts– comentaris en conversa i també per escrit. He
Llig, d’un rampell, Lluvia Roja de Cees Nooteboom, un llibre miscel·lani de textos de l’autor holandés. El nucli majoritari se centra en l’experiència menorquina, on l’autor fa quaranta anys que passa els estius. Altres textos ens mostren la vessant viatgera de l’autor, des d’Itàlia a les Illes Tonga, al Pacífic. I tot salpebrat per aqueixa llibertat d’escriptura en
Un dels Breviaris de PUV és: L’estat dels jueus de Theodor Herzl, obra amb què es va iniciar el moviment sionista. El llibre està traduït i introduït per Gustau Muñoz. Herzl era un intel·lectual jueu que treballava en un diari de Viena. El 1891, però, se’n va anar de corresponsal a França i tot just es va produir l’affaire Dreyfus. Aquest
Benvolgut Josep, em preguntes què fer per no asfixiar-nos en aquest maleït país? Com bandejar l’amenaça de camps-fontdemores-costes? Com fer front a una cultura lligada a l’enriquiment immediat a costa del que siga (incloent-hi) robar? Com dedicar energies als valors com la terra, l’ecologia, la llengua, la història, la geografia en un context on allò valorat és qualsevol cosa menys això?
Un dissabte d’agost, a les set i mitja del matí, va arribar Vippan. Contra el que fa pensar el nom, Vippan és sueca; i d’una Suècia rural, plena de boscos, llacs i, a l’estiu, de mosquits. Volia caminar les primeres hores del dia i li vaig proposar de fer el recorregut Gines-Xirles. Açò deuen ser, pam amunt pam