A tall d'invocació

 Benvolgut Josep,
          em preguntes què fer per no asfixiar-nos en aquest maleït país? Com bandejar l’amenaça de camps-fontdemores-costes? Com fer front a una cultura lligada a l’enriquiment immediat a costa del que siga (incloent-hi) robar? Com dedicar energies als valors com la terra, l’ecologia, la llengua, la història, la geografia en un context on allò valorat és qualsevol cosa menys això? Com poder suportar que el veí, el company se’n fota de la matèria que ensenyem?  
         Em preguntes com fer-se amb l’energia què cal per no abandonar-ho tot i començar una vida allunyat dels sorollosos carrers d’Alacant, en algun lloc paradisíac? De quina manera trencar aquest encanteri d’impotència que ens acompanya?  
           Què vols que et diga? Crec que siga quin siga el lloc on vages, i siga quin siga l’ofici que tingues, hi haurà contratemps… Onsevol hi ha problemes, conflictes, dificultats… I no cal que et faça un inventari de llocs, d’oficis, de situacions molt més insuportables que la d’ensenyar valencià a Alacant, no? (n’hi ha més)       

  Els polítics volen una societat xata, plena d’egòlatres i de vulgaritats, de coses materials, de gent manipulable… I allò que nostres aspirem és a difondre uns valors antitètics: coneixement –del medi, de la història, de nosaltres mateixos, del món–  solidaritat, altruisme, respecte per la diferència… 
   El totalitarisme està instal·lat en aquesta societat (la banalitat consumista, el rentat de cervells, la destrucció dels millors valors de la nostra individualitat).  Nosaltres defensem altres punts de partida: l’aprenentatge (o l’autoapre-nentatge), l’espurna creadora, el creixement personal…
   Per als temps que vénen ens cal un bon bagatge de resistència, és cert. Però per a tu, per a mi, per a molts de nosaltres, el nostre amor pel país, per la cultura, per la nostra identitat i la nostra llibertat són més forts, més potents, que aquesta mena de mediocritat-corrupció-totalitària que ens assetja. Els nostres valors guanyaran el partit.
    Quan em dius: “Què fer?” no puc més que respondre’t: “seguir treballant, per fer que la gent conega millor la terra, que l’estime, que s’enamore de la vida”. On podríem anar perquè l’aire del temps ens fos més suportable?  No sé donar consells, però se’m fa difícil no dir-te: “envolta’t de gent positiva, esquiva la vilesa, l’autocomplaença victimista. Prou de flagel·lacions!”  
     Josep, recordar–te m’ajudarà a mirar a aquesta terra i la gent amb un amor infinit i em farà sentir reconfortat saber que has descobert la bellesa del combat, la lluita per les bones causes.
            Cuida’t
                Enric

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!