A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
27 de setembre de 2009
Sense categoria
1 comentari
Poesia per entrar bé en la tardor (ço és: lluitar contra la vanitat)
l’orgull de ser i no ser
nascuts al paradís.
que incòmode la soledat
on tot té nom!
la vanitat, però,
s’enfila per branques
del vent,
pa d’àngel en els brots.
pequem per rompre el temps,
i estavellem vocals i consonants
al mur dels dies,
ingenus i tossuts.
Francesc Garriga, Camins de serps (2009)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La primera estrofa em sembla la projecció espiritual del que sentim els que ‘crèiem’ en el paradís. La sensació que res és com era, no tan sols per mor de les desfetes personals al llarg de la vida sinó de la realitat més o menys objectiva…L’orgull de ser i no ser…Deixam -pens que afortunadament- l’orgull i la vanitat a poc a poc, i això ens salva!
Salutacions cordials des de més enllà de la mar