A tall d'invocació

Un dels Breviaris de PUV és:  L’estat dels jueus de Theodor Herzl, obra amb què es va iniciar el moviment sionista. El llibre està traduït i introduït per Gustau Muñoz. Herzl era un intel·lectual jueu que treballava en un diari de Viena. El 1891, però, se’n va anar de corresponsal a França i tot just es va produir l’affaire Dreyfus. Aquest fet li va desvetlar les dimensions de l’antisemitisme europeu. I com a resposta va idear la creació d’un estat per als jueus. Segons Herzl, el poble jueu necessita viure en pau, en una societat on cap persona no l’acuse dels seus mals. ”L’Estat dels jueus –escriu Herzl– és una necessitat per al món”. Tal com planteja la qüestió, clarament és un projecte amb dos beneficiaris: els jueus i els altres.
      Del llibre, n’hi ha moltes coses interessants: primer l’exposició de la qüestió jueva, de forma senzilla i contundent. Així mateix, la manera clara i amb una voluntat equànim d’abordar l’antisemitisme. “Els vells prejudicis en contra nostra estan profundament ancorats en l’ànima popular” –escriu l’autor. Els jueus, segons ell, no s’han assimilat a les respectives societats on han viscut a causa de la constant repressió: l’obligació de viure en guetos, d’emprar unes formes de vestir i de mantenir uns costums. (n’hi ha més)

   El poble jueu és, a pesar de la dispersió, un sol poble, i un poble amb voluntat de continuïtat. La prova més gran és que tots els patiments viscuts no han estat capaços d’esborrar la seua identitat. El poble jueu no vol desaparèixer com a tal, “com s’ha demostrat al llarg de dos mil·lenis de sofriment sense parió”–escriu Herzl. 

        Amb aquest punt de partida, l’autor dissenya un pla per tal de fer realitat un estat jueu. Així, es crearà una Societat jueva i una Companyia jueva que s’encarregaran de tots els aspectes materials del nou estat: des del repartiment de terres i la construcció de cases, des del disseny de ciutats a les  línies de ferrocarril o la venda dels béns dels jueus que vulguen traslladar-s’hi. 

      En molts punts, L’estat dels jueus té una gran retirada amb les utopies (de Moro o Campanella) amb un component socialista afegit: s’hi treballarà set hores, s’hi planificaran les necessitats de la població (des de l’habitatge, al transport). El nou estat serà modern, civilitzat, en molts aspectes, modèlic… 

     Certament, se li podrien fer alguns retrets com ara el classisme que sembla defensar en tot moment (els jueus els divideix en: pobres, classes mitges i rics) o la idea de competitivitat (se situa entre els descobriments de Darwin i la filosofia de Nietzsche). Però Herzl mostra també una tarannà tolerant: cap jueu no estarà obligat a anar-se’n a Israel, l’estat haurà de ser laic, etc.  

    Quan Herzl escriu el llibre, encara no té clar quin deuria ser el lloc del nou estat. En parla de dos: Palestina i Argentina. I en tot cas, el que exposa amb nitidesa –i fins i tot amb un to profètic– és la viabilitat del projecte. I, comptat i debatut, cinquanta anys deprés: el 1948, apareixia l’estat d’Israel. Havia hagut de passar, però, l’holocaust pel mig.
     He trobat el llibre ben interessant. A despit de l’actual política del govern d’Israel –s’ha de saber distingir una cosa de l’altra–, la creació de l’estat d’Israel té un component força interessant. Com és d’interessant la cultura que han aportat, des dels kibbutz, l’agricultura biològica, la literatura (Amós Oz, David Grossman…) i, darrerament, sembla que el cinema…
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!