A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Els guiris i nosaltres
Llig, d’un rampell, Lluvia Roja de Cees Nooteboom, un llibre miscel·lani de textos de l’autor holandés. El nucli majoritari se centra en l’experiència menorquina, on l’autor fa quaranta anys que passa els estius. Altres textos ens mostren la vessant viatgera de l’autor, des d’Itàlia a les Illes Tonga, al Pacífic. I tot salpebrat per aqueixa llibertat d’escriptura en primera persona, amb ingredients autobiogràfics.
El més destacat del llibre, sens dubte, és l’experiència menorquina que s’enceta amb un text que parla de “Murciélago”, el gat (o era gata?) de l’escriptor que es va convertir en resident durant tot l’any de la casa de l’escriptor. La resta de textos parlen d’anècdotes amb els veïns, dels plats de menjar, del paisatge menorquí, del jardí, de les festes de l’Illa… (n’hi ha més)
Vaig descobrir el llibre gràcies al comentari que en feia Esperança Camps en el seu Dietari virtual. M’interessa especialment la mirada que els estrangers tenen de la península i de nosaltres: les tribus catalòniques. Vaig llegir, amb molt d’interés, Gerald Brenan, fa molt de temps. Més avant, em vaig sentir curiositat per Robert Graves i Mallorca, però em va decebre molt. I ara sembla que un britànic, Jason Webster, instal·lat a un mas del Penyagolosa, ha escrit un llibre sobre la seua experiència: La montaña sagrada, que promet. (Encara no l’he llegit)
La mirada de l’holandés té algun punt interessant, però tampoc és gran cosa. Allò que contrasta amb la seua experiència cultural: la propensió al soroll, els menjars, els jocs i els divertiments… Però en fi, la forma de parlar no es sovint “els menorquins tal cosa…,” sinó “els espanyols…”. “Què és una nació?” –es preguntava Rovira i Virgili– i contestava: “És una terra amb ànima”. Sembla que la nostra, però, que no tots la veuen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Creu-me que si no ha vist diferències, que n’hi ha, entre els espanyols i els menorquins, aquest homenet va ben errat d’osques. Voler disseccionar Espanya des de Menorca -me pens que vaig llegir que tenia una casa de camp per devers Sant Lluís- és una temeritat i denota ignorància.
Hi ha moltes maneres de fer literatura. De vegades només és estil, simple impostura: que passi els estius a Menorca no vol dir que l’hagi compresa.
No t’hi capfiquis.