Fa una estona en faltaven algunes i ara ja les hem superat per poc. Impressionant! Les visites sempre tenen alguna cosa de sorprenent, enigmàtic, desitjat, molest, incòmode, il·lusionant… Quan algú truca a la porta, o l’obra i crida-saluda o te la trobes esperant davant de casa, un vespre, un matí, la tarda del diumenge… oportunament
Aquest divendres, 25 de setembre, hi ha dues conferències programades a les que m’agradaria anar. Una relativament a prop de casa, a la comarca del costat. L’altra, un bon tros enllà. Ambdues organitzades per gent amiga i amb finalitats compartides. En elles hi parlen unes dones molt potents, interessants, amb moltes raons i amb molta
Per la política neoliberal en matèria econòmica.Per la política neoliberal en matèria universitària.Per les declaracions sobre els estudiants que s’oposen a Bolonya.Per la política del tot turisme.Pel menyspreu a la unitat de la llengua. Josep Huguet, dimissió!
Amb aquest títol s’ha convocat una xerrada-col·loqui, per a demà, dimecres dia 23 de setembre, a les 7 de la tarda al centre de cultura de Prats de Lluçanès, i en la qual es preveu que hi prenguin part Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau, i Enric Duran, dinamitzador de la campanya
Des que Arenys de Munt va tancar la jornada del 13 de setembre amb uns resultats del tot exitosos, s’ha creat un ambient d’un cert trasbalsament. De cop, la dinàmica política catalunyesa, tan silenciosa, tan cofoia, tan trista, tan corrompuda, tan poc popular, s’ha sotraguejat i sembla un campiquipugui.Els partits instal·lats en el sistema institucional
L’èxit del referèndum d’Arenys de Munt per la independència obre molts fronts de reflexió. Des de les vivències d’un dia inoblidable, fins a les perspectives més agosarades de futur. Des de les tàctiques partidistes fins a les evidències del paper de la CUP i els organismes populars. Des de la Falange, el PP, el PSOE…
D’aquí a uns minuts començarà la jornada del referèndum independentista a Arenys de Munt (Maresme), un fet que s’ha demostrat de gran importància per la decisió de fer-lo i per la decisió d’impedir-lo des de l’Estat espanyol.Aquesta jornada, sense caure en l’efervescència il·lusòria i romanticista, té un significat molt especial, situada en el context del
Aquest 11 de Setembre es presenta en un context de reivindicació i mobilització independentista com feia temps que no es vivia. No hi ha dubte que la proposta de la CUP d’Arenys de Munt, després assumida per la majoria del consistori, presentada a iniciativa del MAPA -Moviment Arenyenc Per l’Autodeterminació-, ha estat un detonant que
Per a molts, el catalanisme és un fet inherent a la realitat de Catalunya i, en canvi, és un esforç a la resta de país. Aquesta visió, converteix en avançats als de Catalunya i en víctimes-herois-esforçats als de la resta del país. Divisió que estableix una prioritat a l’accionar del catalanisme a Catalunya i una
De la Vega: ‘l’autodeterminació i la independència no caben en la constitució’ El titular de Vilaweb deixa, un cop més, les coses a lloc. Imagineu-vos si n’és d’estèril el camí polític fet als parlaments dels Països Catalans durant tots aquests anys, anant darrera d’estatuts i altres andròmines inútils per al país i la seva gent.És
Com apuntava en aquest mateix blog, ahir, l’Humbert Roma, la violència és la d’ells. I l’únic camí, la independència. I com deia ja fa anys el Jaume Arnella, potser ja és ara l’hora.Plantem cara, desobeïm-los i tirem pel dret. Ivan i Laura, una abraçada i les paraules mestres d’Albert Dasí. Els fets narrats per Iván:
Amb la decisió de l’advocat de l’Estat de demanar que no es faci la consulta per la independència a Arenys de Munt, s’acaben definitivament els dubtes. A partir d’ara ja no valen excuses. Ni el problema d’Euskal Herria és la violència ni el d’aquí la llei de bases de règim local: el problema arreu és
L’eufòria expansionista que porta l’Estat espanyol està arribant a tal nivell que en l’edició 2009 de la “Vuelta a España” de ciclisme, que va començar fa pocs dies, només 9, del 19 dies de cursa, transcorreran per terres espanyoles -amb perdó dels andalusos-. Primer ha estat un retorn a l’època en què “España” no coneixia