Amb la decisió de l’advocat de l’Estat de demanar que no es faci la consulta per la independència a Arenys de Munt, s’acaben definitivament els dubtes. A partir d’ara ja no valen excuses. Ni el problema d’Euskal Herria és la violència ni el d’aquí la llei de bases de règim local: el problema arreu és Espanya. Per tant, només val marxar-ne. Qualsevol debat sobre estatuts, finançaments, processos de pau, declaracions de condemna de no se sap què, formalitats legals diverses, etcètera, etcètera, ja no cal fer-los. Espanya no vol que es plantegi un procés d’autodeterminació, ni en el terreny nacional ni en el terreny social, de model. Per això, Espanya no va incloure el dret a l’autodeterminació ni els subjectes nacionals complets a la Constitució i va deixar clar qui manava en cas de secessió.
Això vol dir que durant tots aquests anys, primer amb els partits que van pactar la Constitució -UCD, AP-PP, PSOE, PSUC-PCE CiU, PNV…-, i després amb els nouvinguts, com ERC, EA, Aralar…, no hem fet res més que perdre el temps.
S’ha acabat el dubte, s’ha acabat l’engany, com ha dit l’esquerra independentista -plural i acolorida- sempre, l’únic camí, la independència. Marxem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aleix: I és clar que el problema és la violència. La d’ells. Com deia el Xiri, ni els bascos ni els catalans no hem pas envaït Espanya amb tancs i avions. Ells sí que han envaït els nostres països i hi mantenen les seves forces d’ocupació. La seva Constitució ho diu ben clar: és aquesta violència –la de les “humanitàries” forces armades espanyoles– la garantia de la unitat de l’imperi del Regne d’Espanya.