L'Aleix a ca la Toca

D’aquí a uns minuts començarà la jornada del referèndum independentista a Arenys de Munt (Maresme), un fet que s’ha demostrat de gran importància per la decisió de fer-lo i per la decisió d’impedir-lo des de l’Estat espanyol.
Aquesta jornada, sense caure en l’efervescència il·lusòria i romanticista, té un significat molt especial, situada en el context del que s’ha viscut en aquest darrer 11 de Setembre. I cal deixar clar que no es tracta d’un procés que hagi aparegut de cop, sense previsions ni antecedents, com les tempestes d’estiu, sorolloses i ràpides de passar. Tot plegat és el fruit i la conseqüència de molts anys de feina, de processos reeixits i d’altres d’esfondrats, i d’una nova etapa marcada per la incorporació de molta gent jove al procés d’alliberament nacional i per la pèrdua de confiança amb una classe política cada cop més miserable i cada cop més espanyolista. 40 anys d’Esquerra Independentista han portat a una situació que hauria de projectar els Països Catalans cap al futur definitivament.

Les mobilitzacions viscudes en aquesta Diada a Catalunya, amb un protagonisme cada cop més gran arreu del territori de l’Esquerra Independentista, amb una presència cada cop més evident i sentida de la CUP com a referent polític, com a perspectiva nacional, construïda poble a poble, comarca a comarca, lligat a les mobilitzacions dels darrers dos anys arreu de la nació a l’entorn de la campanya dels 300 anys de resistència, amb blocs cada cop més sòlids a les diades dels diferents territoris del país, que representen la consolidació d’una referència política i social que ha mantingut la posició malgrat ERCs i altres galindaines, obren la porta a una dinàmica nacional que potser comença a incomodar seriosament, en aquest cas, l’Estat espanyol.
Possiblement, per això tan rebombori a Arenys de Munt, on la iniciativa del MAPA, canalitzada institucionalment per al CUP local, ha trobat el terreny adequat per fer possible l’expressió lliure del poble sobre la seva voluntat d’exercir l’autodeterminació. Com va dir el Martí Majoral a l’acte polític de l’11 de Setembre en acabar la manifestació de l’esquerra independentista a Barcelona, la CUP, amb un regidor en un poble ha fet més que el munt de diputats d’ERC-CiU tants anys al Parlament catalunyès.
I és precisament per aquesta capacitat de treballar des de la fermesa, coordinadament amb els moviments populars, i amb la decisió de marcar el propi ritme del procés, que la CUP està esdevenint el referent necessari per a tanta i tanta gent. I com es va dir també en l’acte del Fossar de les Moreres, tot això s’esdevé en un context de saturació que fa acostar cada cop més gent als plantejaments independentistes. Però cal ser conscients que hi ha encara molt camí per córrer, que la CUP ha de seguir creixent, que cal formular una proposta política entenedora i sense sectarismes i que cal seguir treballant per construir la consciència que la nostra nació -i la nostra força d’alliberament- és als Països Catalans. Com va dir la Blanca Serra en l’acte que es va fer al matí al Fossar de les Moreres, tenim plantejats un seguit de reptes que són polítics i que cal encarar políticament: l’autodeterminació, els Països Catalans, la llengua, la cohesió social, els drets socials i la nacionalització de la política.
Aquest 11 de Setembre, a Reus, a Figueres, a Girona, a Lleida, a Vic, a Berga, al Penedès, a Olot, a l’Ebre, al Maresme… i a Barcelona s’ha visualitzat l’inici d’una nova etapa, la dels últims estatuts i la de la voluntat de decidir sense noses.
Avui, a Arenys de Munt, seguirem avançant cap a la llibertat.