L'Aleix a ca la Toca

Aquest 11 de Setembre es presenta en un context de reivindicació i mobilització independentista com feia temps que no es vivia. No hi ha dubte que la proposta de la CUP d’Arenys de Munt, després assumida per la majoria del consistori, presentada a iniciativa del MAPA -Moviment Arenyenc Per l’Autodeterminació-, ha estat un detonant que ha impulsat un munt de fets, imatges i situacions que ens porten a un estat d’ànim, en una part de la nostra col·lectivitat, que fa pensar en perspectives interessants.
Amb aquesta iniciativa, la CUP ha demostrat com en pot ser de decisiva la tasca municipal amb perspectiva nacional d’alliberament. Una institució, la més insignificant, segons veiem en el tracte que rep de l’estrucura de l’Estat, posa damunt la taula tots els tics, les obsessions i els límits d’aquest mateix Estat., així com les possibilitats d’un poble decidit a ser lliure. Veiem com, un cop més, la judicatura, el govern estatal, l’autonòmic, els partits unionistes i els feixistes, tots ells garants de la unitat obligada per decret constitucional, es posen en funcionament i branden l’estanquera, el tricorni i la camisa blava per mostrar qui mana i on anem.

Els fets, posen un cop més en evidència una classe política mediocre, sense dignitat, sense respecte per la voluntat popular, arrelada a la cadira, autonòmica -nou sinònim d’inútil-. Els falangistes de carnet -els de cor ja sabem que manen de fa temps- esdevenen protagonistes del dia a dia, en una rememoració macabra de la Guerra Civil, i afirmen el poder que els dóna ser els protegits de la transició i la constitució.
Els dubtes del Saura, les seves indecisions en el tema de la manifestació feixista, han acabat per ridiculitzar-lo amb la decisió de la jutgessa -falangista, també?-. La conselleria d’Interior de la Generalitat catalunyesa no serveix de res!!!
Ara, resulta que el Rangel ha amenaçat l’alcalde d’Arenys de Munt d’enviar-li l’esperit de la Constitució.
També resulta que el Montilla ha aclarit que els Falangistes fan bé la seva feina i cal reconèixer-la i que no pot ser de desestabilitzar la pau postfranquista. I ERC i ICV, en un nou numeret de passar la maroma, xiulen intensament per fer-se passar l’erupció -de por, que no de dignitat- que els ha sobrevingut.
Enmig, l’alcalde d’Arenys de Munt, mostrant una versió de polític local poc habitual, dignifica la funció i es compromet, no es caga al damunt i ens estimula a seguir avançant. I no per independentista, sinó per dignitat democràtica, una qualitat absent arreu.
Aquest episodi, que encara ha de viure uns quants capítols interessantíssims, ens mostra també com n’és de pareguda, similar, semblant, calcada, idèntica… la categoria democràtica del PSOE -amb totes les inicials autonòmiques que vulgueu-, del PP, de Ciutadanos i de la resta d’espanyolistes, polítics, sindicals, tertulians, judicials, comunicatius… Com no és casual la llei de partits, el silenci autonomista, la repressió a la llengua o a la dissidència política. Com no és casual la tolerància a la xerrameca independentista/nacionalista, mentre a la pràctica independentista se la sotmet al garrot.
El diumenge, a Arenys de Munt, els Països Catalans juguem un important partit a casa i cal que hi anem a fer-nos sentir. Després, potser en vindran d’altres, tots jugats per voluntat pròpia.