L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Terrorisme d’estat a l’aeroport de Palma
Plantem cara, desobeïm-los i tirem pel dret. Ivan i Laura, una abraçada i les paraules mestres d’Albert Dasí.
Els fets narrats per Iván:
El passat divendres 7 d’agost vàrem viatjar a Londres des de Palma. En passar el control de passatgers de l’aeroport de Palma, dos guàrdies civils uniformats de blau marí i amb boina del mateix color varen aturar-me, a mi i a la persona que m’acompanyava, i ens demanaren la documentació. Els entregàrem el DNI i el passaport, respectivament, i acte seguit ens demanaren el número d’identificació i l’adreça. Nosaltres els facilitàrem la informació sense vacil·lar, amb normalitat i en català. Ens la feren repetir i la donàrem un altre cop en català. El guàrdia civil que es va encarregar d’agafar-me la documentació va dir, amb to agressiu: “háblame en español”. Vaig repetir les dades per tercer cop, ara en castellà.
El guàrdia civil que s’encarregava de la documentació de na Laura es va dirigir a mi amenaçant-me de manera explícita. No vaig entendre la situació ni què era exactament el que m’estava dient l’agent i vaig demanar que m’ho repetís: “¿cómo dice?”. En aquell moment, el guàrdia civil em va dir: “¿que cómo?, ¿que cómo?, vas a verlo”. I a la força, entre tres agents, em dugueren a un quartet proper al lloc on esdevingueren els fets.
(Continua)
civils (els dos guàrdia civils que ens havien demanat la documentació i
un altre que se’ls afegí) i, sense deixar-me dir res, em feren entrar
dins un quartet mentre m’amenaçaven dient: “¡Ahora verás tú!”.
Encara no s’havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap
i, sense tenir temps per reaccionar, em varen pegar un cop a la boca,
per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa. Em vaig quedar
doblegat pel mal i en alçar la mirada el guàrdia civil que m’havia
agredit ja no hi era. En el quartet també s’hi trobava personal de
seguretat de l’aeroport assegut davant d’ordinadors, el qual fugí del
lloc just quan m’estaven copejant.
Després de l’agressió, m’explicaren que havia estat una falta de
respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos.
Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català.
En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia
passat. Un d’ells els respongué: “Que el chaval le ha hablado en
catalán y al cabo se le ha ido la mano”.
Em demanaren si tenia antecedents, no en tenc, i així els ho vaig fer
saber. Un guàrdia civil més major que pareixia la màxima autoritat del
grup de persones que em retingueren em va interrogar sobre la meva
feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge… Mentre
m’interrogava ordenà que m’escorcollassin la bossa de mà que duia, la
qual ja havia passat els controls adients.
Després d’això, em feren esperar aproximadament quinze minuts sense
donar-me cap informació, sense saber què n’havia estat de na Laura, ni
què farien amb mi.
El guàrdia civil major que se n’havia dut el meu DNI, me’l va tornar i
s’encarregà de notificar-me que m’havien denunciat per alteració de
l’ordre públic. Davant la meva pregunta de què significava aquella
denúncia, què em suposaria, em va respondre: “Te citarán en el juzgado
y cuando estés allí, declara lo que te de la gana”
Declaració Laura:
De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços
immobilitzats, direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure
amb claredat com l’agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar:
“Li estan pegant”. Tothom mirava, els passatgers, el personal de
seguretat de l’aeroport, però ningú no va fer res.
Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat.
Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i
demanar-li per favor que no peguessin més a n’Iván.
Alguns minuts després se’m va acostar un altre guàrdia civil
visiblement més major que la resta i em va parlar de la falta
d’educació que suposava haver-nos dirigit a ells en català. Jo estava
intimidada, no vaig ser capaç d’obrir la boca, només escoltava el que
deia. Aquest guàrdia civil va entrar de nou al quartet i li vaig dir al
guàrdia civil que va quedar amb mi que si tot havia estat per una
qüestió lingüística, la llei garantia el meu dret de parlar català en
qualsevol àmbit, almenys a Mallorca. No li degué agradar perquè tot
seguit em va tallar dient-me que si continuava així a mi també em
ficarien al quartet. Jo li vaig respondre que no era legal i em digué
amb un to xulesc i amenaçant: “¿Quieres que hablemos de leyes?, pues si
a mí me da la gana lo puedo tener siete horas retenido allí dentro”.
Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà,
dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de
vacances, que no havíem fet res, que n’Iván era una persona molt
pacífica, que per favor no li pegassin…
Els altres guàrdies civils s’apropaven per torns per escoltar què li
deia i em clavaven, un altre cop, la mirada intentant intimidar-me.
N’Iván sortí del quartet passats vint minuts eterns, amb la boca
sagnant. El vaig abraçar i mentre ens abraçàvem em digué: “Anem
d’aquí”. Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li
havien pegat i a sobre l’havien denunciat.
L’endemà d’arribar a Londres, anàrem a l’hospital perquè li pegassin un
cop d’ull a n’Ivan. Adjuntam l’informe mèdic de les lesions.
–Document publicat a Vilaweb
-Imatge de Vilaweb
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
això ha passat aquest segle?? o aquesta història pertany als any 70 o 80???
no ho entenc….
espero que tot això acabi a un tribunal…
fills de puta!!!!
gràcies aleix per distribuir aquestes realitats que encara esdevenen!!!!