“El criteri perdut”, de Gregorio Luri, Angle Editorial i Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Barcelona, 2004. Aquest assaig breu de Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955), doctor en Filosofia i professor d’aquesta matèria a un institut de batxillerat a Catalunya, porta com a subtítol “De l’educació republicana al “zappisme” intel·lectual” i és una reflexió crítica sobre el
L’amic i ferreny patriota Antoni Gomis em va fer tastar el cava 2014, un brut molt digne etiquetat amb l’estelada i el mapa dels Països Catalans i distribuït per la Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional (www.xecna.cat). Una entitat adherida al Centre Català de Negocis. Aquest cap de setmana de la Mare de Déu d’agost, festa grossa arreu
Enguany, l’independentisme català contemporani (el que va des del 1968 als nostres dies) és a l’albada d’un nou cicle, superant l’iniciat l’any 1991 amb la incorporació de militants provinents del llavors denominat moviment català d’alliberament nacional a ERC. A començaments d’aquella etapa, el 14 d’agost d’avui fa divuit anys, vaig publicar l’article “Operació Independència” a l’Avui, que
Sóc lector fidel del bloc “Bona vida” que manté Jaume Fàbrega a Vilaweb. En comparteixo les observacions punyents i estimulants sobre les formes de vida i la mentalitat que ens singularitzen als catalans. L’apunt d’avui, “El purgatori de Dante i els menargues”, el trobo excepcional. Jaume Fàbrega, en poques ratlles, sap retratar la poca cura
L’article que va publicar ahir a l’Avui Alfons López Tena, “Ni independent ni imparcial” és un dels millors i més agosarats que ha escrit. La temàtica que tracta -amb coneixement de causa- és la ficció de la pretesa imparcialitat i la independència del Tribunal Constitucional espanyol. La lleialtat institucional (a la que sovint apel·len des
“La promesa del alba”, de Romain Gary, Mondadori, Barcelona, 1997. Aquesta narració autobiogràfica de Roman Kacew (Vilnius -Lituania-, 8 de maig del 1914 – París, 2 de desembre del 1980) descriu magistralment els seus anys d’infància i joventut, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Gary era fill de mare soltera, (i pare desconegut), jueu, va arribar
L’anterior president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es despenjava ahir amb un article dominical a l’Avui farcit d’incoherències al voltant de la resposta catalana a previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. En l’exposició de Maragall no hi ha ni un bri d’autocrítica -ni per la seva actuació personal com a governant, ni com
Avui s’escau el tercer aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reformat l’any 2006, una data per a la reflexió. D’entrada, malgrat l’optimisme de ficció que propaguen Montilla, Saura, i la resta de notables del règim, els tres èxits que exhibeixen com a mostra del desplegament estatutari (finançament, rodalies i inspecció de
Mitjançant Vilaweb m’assabento que avui hi ha convocada una concentració -a les vuit del vespre- a la plaça de Catalunya, al cap i casal, amb el lema “Un any més sense drets humans al Tibet”. No hi puc assistir, però mostro la meva solidaritat amb els convocants. Avui fa un any que s’inauguraren els Jocs
Avui fa un any de l’inici de les hostilitats bèl·liques entre Rússia i Geòrgia que es van saldar amb la creació de dos protectorats russos a Ossètia del Sud i Abkhàzia, territoris arrabassats a Geòrgia. Per entendre les causes del conflicte és rellevant el report d’Efraim Inbar, publicat al Perspectives Paper número 49, de 16
Reagrupament Independentista ha decidit convocar un acte polític commemoratiu de la Diada Nacional de Catalunya a l’indret on va ser penjat, en una gàbia de ferro, el cap del general Moragues -a l’antic portal de Mar- a Barcelona. Al lloc exacte on s’aixecava el portal, prop de Santa Maria del Mar i el Fossar de les Moreres,
Abans d’ahir es va fer públic el dictamen del Consell Consultiu (www.cconsultiu.cat) relatiu al Decreto-ley 9/2009, de 26 de juny, de creació del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria, que hom considera -per unanimitat- inconstitucional per vulnerar les competències de la Generalitat segons l’Estatut del 2006. Malgrat el contundent pronunciament del màxim òrgan d’assessorament jurídic del Govern
Ahir vam sopar al restaurant Allium, al carrer del Call, a tocar de la plaça de Sant Jaume (a Barcelona) on s’hi pot gaudir dels plats de la cuina catalana -moderna i tradicional- en un ambient càlid que convida a la conversa plàcida de sobretaula. Com cada any, celebrem un sopar de final de curs el grup
Aquest article meu va ésser publicat a la revista Europa de les Nacions, del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals, número 60, corresponent al tercer trimestre del 2006, i conté algunes valoracions que encara es poden considerar vigents. Semblances i diferències Enguany, 2006, és temps de reformes estatutàries al conjunt del Països
Dies d’estiu, temps de lleure i de retrobament d’amics i parents en llocs estimats. Avui hem dinat als margallons, Jaume i Coty -els cosins mexicans-, la meva mare i els meus fills. Jaume és fill de Dolors Cornudella, que hi va arribar exiliada l’any 1940. La tia Dolors era cosina de la mare i germana