L’Estat espanyol ha iniciat la que vol que sigui la darrera croada contra els infidels. Per a aquesta empresa ha buscat el suport de la resta d’estats europeus, entre els quals el francès.Per a això, ha creat la Llei de partits i ha buscat l’homologació europea, a través dels seus compromisos amb el nou moment
Aquest dissabte ens porta dues opcions, per damunt de la resta, on el compromís amb el país serà reconegut. A Benifairó de la Valldigna, el COMcert amb la gran majoria de la gent que fa música i cançons de les comarques del sud. A l’empara de l’Ovidi Montllor, a l’empara de tanta gent, un acte
Llibertat, independència, solidaritat… i un país en marxa. Que callin ells, d’una vegada.Visca la terra, Cesk!
El proper dia 13 de setembre, Arenys de Munt celebrarà un referèndum sobre la independència d’una part de la nació, de Catalunya. Una iniciativa que ha mobilitzat l’Estat i ha fet aparèixer els mossegadors en primera instància, els falangistes, per crear tensió, fer agafar por i desmobilitzar i fer pensar dues vegades altres llocs que
Sembla mentida però és cert. Al Baix Gaià, que és comarca com el Lluçanès, s’ha creat un col·lectiu anomenat la Gaianada que ha muntat una campanya per donar a conèixer el país als molts visitants que passen per la comarca a l’estiu. Amb el lema “Freedom for the catalan countries” han editat un material informatiu
El que està passant a Euskal Herria és un seriós avís -com ens recorda de tant en tant Vicent Partal al Mail Obert- de quin és el tarannà i l’objectiu prioritari de l’Espanya constitucional (PP-PSOE-i qui calgui): impedir qualsevol via real cap a la independència. Poden acceptar partits independentistes que se cenyeixin a la divisió
Olost ballant al ritme del Solc d’allà enllà.Foto: Teresa Parareda Ja fa dies, des del diumenge dia 2 d’agost, que es va acabar el dissetè Cicle Solc al Lluçanès, la iniciativa de música i cultura popular que des de l’any 1993 se celebra a la comarca del Lluçanès. El cicle d’enguany tenia un seguit de
Aquesta onada de calor que ha sobrevingut a certs sectors polítics i cívics catalunyesos, amb la decisió multiunilateral -donat que tothom convoca a la seva i sembla que serà la de tots alhora- de convocar una manifestació davant la sentència del tribunal constitucional espanyol és l’enèsima mostra d’incapacitat política d’aquest país.Estem davant de l’episodi més
Dues grans notícies per al país. Primera, el xou mediàtic i econòmic de la gran regata al port de València s’ha esfumat. Segona, el muntatge de la Fórmula 1, perd interès sense el “kàiser” Shumacher i amb la previsió de l’absència de l’espanyol Alonso. Les apostes s’afonen i el país respira.Curiosament, en saber-se que la
Acabo de llegir la cinquena crònica que la comissió solidària de músics catalans ens ha fet arribar a través del blog Músics a Palestina. Sincerament, la major part de les coses que expliquen no em ve de nou. Però cada cop que les llegeixo, les escolto, les penso, les sento… se m’encongeix l’ànima. És curiós
33 anys han passat des que el ministre franquista Manuel Fraga Iribarne digués allò tan famós de “La calle es mia”. Acabava de provocar una matança de treballadors a Gasteiz.33 anys després, un bon aprenent de manaire, el primer president español i españolista de la comunitat autònoma amb seu a Gasteiz, Patxi López, del PSOE,
Cesc Freixas, Obrint Pas, Pau Alabajos, Víctor Nin i Nabil Almanzor, i amb el compromís des d’aquí de Miquel Gil i Feliu Ventura, representen la solidaritat activa, com a ambaixada dels Països Catalans, amb Palestina. Aquests dies, faran concerts i coneixeran de primera mà les conseqüències de les polítiques d’apartheid, repressió i genocidi que practica
Impacte emocional. Així és com definiria les sensacions que vaig viure ahir al meu primer concert de Roger Mas, a la sala polivalent de Prats de Lluçanès, en el 1r festival Cant d’Autor del Lluçanès organitzat pel Consorci i el Punt Inquiet de la comarca.La seva interpretació, i la dels músics que són amb ell,