L'Aleix a ca la Toca

Aquesta onada de calor que ha sobrevingut a certs sectors polítics i cívics catalunyesos, amb la decisió multiunilateral -donat que tothom convoca a la seva i sembla que serà la de tots alhora- de convocar una manifestació davant la sentència del tribunal constitucional espanyol és l’enèsima mostra d’incapacitat política d’aquest país.
Estem davant de l’episodi més ridícul de la política catalunyesa. Un estatut que va acabar sent una mostra del ja prou curtet que va sortir del Parlament autonòmic catalunyès, que va ser motiu de la típica cursa per fer-se fotos on sigui i amb qui sigui per poder tenir uns dies de discurs i donar-ne als altres, que va viure un important rebuig independentista i que en res ens acostava a uns suposats desitjos sobiranistes, ara, després d’haver estat remenat per totes bandes i especulat arreu, ens arribarà amb alguna que altra retallada més. I ara, tots aquests polítics i cívics s’adonen del desastre. Fins ara, molta xerrameca, molt aparadors, molta sobirania…, però tots a manifestar-se contra la retallada amb els responsables que el trosset de país vagi per on va.

Una mobilització amb una colla d’autonomistes que s’han dedicat a fer i desfer tot ofrenant glòries a España i misèries al país, amb una colla d’entitats que es dediquen a intentar cobrir les vergonyes dels altres i sense cap projecte nacional -dels Països Catalans, per a tots els catalunyesos que continuen amb les orelleres posades- on anar a raure.
Ja fa mesos que caldria haver començat a pensar en mobilitzacions nacionals per la independència. Però no, aquest no és l’objectiu. L’objectiu és el joc de les cadiresm i ningú està disposat a perdre res.
Cap manifestació per estatuts i rentades de cara.
Deixem estar el joc espanyol i comencem a pensar en clau de país -complet!.