L'Aleix a ca la Toca

Dues grans notícies per al país. Primera, el xou mediàtic i econòmic de la gran regata al port de València s’ha esfumat. Segona, el muntatge de la Fórmula 1, perd interès sense el “kàiser” Shumacher i amb la previsió de l’absència de l’espanyol Alonso. Les apostes s’afonen i el país respira.
Curiosament, en saber-se que la regata marxava, el Bloc es dedicà a denunciar que les baralles entre PP i PSOE ho havien desbaratat tot. I és que ja se sap, la política, actualment, té un model, basat en parlar i moure’s en funció del que hi ha, o sigui, del que ens han posat al davant, perquè ens oblidem del país i les seves necessitats reals. I en això, el Bloc, com ERC/ERPV o ICV estan atrapats en el model -i els indepes que ens vénen al galop i que han sorgit d’aquestes referències o de CiU, van pel mateix camí-. Una opció de país -fins i tot d’un país a trossets- s’ha de plantejar, avui, com a element fonamental, la defensa del territori, del model de creixement, del model de consum i del model de democràcia. Una altra dinàmica ens porta al mateix lloc de sempre, al model actual, acabat, insuportable, centralitzat i gens participatiu. Subordinat nacionalment, energèticament, culturalment i econòmicament.
No podem viure dels xous per mantenir a rics, feixistes i desaprensius i a tota la seva faramalla de seguretat.
Voleu dir que els nostres polítics -Rita, Camps, Huguet, Montilla, Mas, Alarte…- no són prou per a distreure’ns amb les seves propostes i amb el seu tarannà polític? No cal que ens gastem més diners, ells ja se’ls gasten per a tots.