L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
33 anys han passat des que el ministre franquista Manuel Fraga Iribarne digués allò tan famós de “La calle es mia”. Acabava de provocar una matança de treballadors a Gasteiz.
33 anys després, un bon aprenent de manaire, el primer president español i españolista de la comunitat autònoma amb seu a Gasteiz, Patxi López, del PSOE, ha repetit la dita, “La calle es nuestra”. Acabava de prohibir, estarrufat i trempat, un munt de manifestacions.
El seu company de govern, Rodolfo Ares, acabava de dir que si el món de Batasuna vol crear un partit per poder-se presentar a les eleccions, ells, que estan al cas, ho prohibiran.
Ho tenen clar: España una y no 51, com ha dit sempre el poder espanyol. I prou! I aquest és l’únic objectiu. Ni violència ni romanços. Després de les darreres converses de pau van veure clar que això no tenia retorn i per això les van acabar i van decidir acabar amb la part de la societat basca que no accepti España, les autonomies i el regionalisme. Com sigui, amb el silenci, amb la tortura, amb la repressió, amb la presó, amb els GAL, amb la censura…
I aquí estem. Sense avançar en el dret democràtic a l’autodeterminació, augmentant els presos polítics, creant un estat d’excepció permanent, intoxicant a través dels mitjans… i emetent comunicats de condol i condemna. Però mai exercint la funció d’un govern, que és la de cercar solucions i garantir els drets i les llibertats col·lectives.
Per això ens sona tan igual Franco, Fraga, Martin Villa, Aznar, Felipe Gonzalez, Corcuera, Bono, Zapatero o Patxi López.
33 anys després, un bon aprenent de manaire, el primer president español i españolista de la comunitat autònoma amb seu a Gasteiz, Patxi López, del PSOE, ha repetit la dita, “La calle es nuestra”. Acabava de prohibir, estarrufat i trempat, un munt de manifestacions.
El seu company de govern, Rodolfo Ares, acabava de dir que si el món de Batasuna vol crear un partit per poder-se presentar a les eleccions, ells, que estan al cas, ho prohibiran.
Ho tenen clar: España una y no 51, com ha dit sempre el poder espanyol. I prou! I aquest és l’únic objectiu. Ni violència ni romanços. Després de les darreres converses de pau van veure clar que això no tenia retorn i per això les van acabar i van decidir acabar amb la part de la societat basca que no accepti España, les autonomies i el regionalisme. Com sigui, amb el silenci, amb la tortura, amb la repressió, amb la presó, amb els GAL, amb la censura…
I aquí estem. Sense avançar en el dret democràtic a l’autodeterminació, augmentant els presos polítics, creant un estat d’excepció permanent, intoxicant a través dels mitjans… i emetent comunicats de condol i condemna. Però mai exercint la funció d’un govern, que és la de cercar solucions i garantir els drets i les llibertats col·lectives.
Per això ens sona tan igual Franco, Fraga, Martin Villa, Aznar, Felipe Gonzalez, Corcuera, Bono, Zapatero o Patxi López.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els espanyols són iguals, de dreta o d’esquerra, però saben com unir-se quan els convé. Els catalans, en canvi, seguim dividint-nos a passos agegantats, uns per més patriotes els altres per més pactistes. La realitat és que això no funciona i no veig possibilitats que funcioni una alternativa real a Espanya. Salut i independència des de l’Ebre