Raül Romeva i Rueda

Ahir vàrem presentar les 30 propostes que volem impulsar des del Parlament Europeu per tal de sortir de la crisi múltiple en la qual estem inmerses i inmersos. Ho vàrem fer en la Convenció programàtica en què vàrem acabar de perfilar el Programa que servirà de full de ruta que marcarà el desenvolupament de la nostra activitat a Brussel.les i Estrasburg per als propers cinc anys. (segueix…)

Nota de premsa 16/05/2009

Raül Romeva proposa “30 solucions
d’esquerres” per fer sortir la UE “de la crisi de dretes”

ICV aprova el programa electoral
de les europees del 7-J amb l’assistència de Joan Saura. que assegura que cal
combatre el neoliberalisme a la UE que en aquestes eleccions representa
“el PP però encara més CiU, que s’ha convertit en el representant més
descaradament neoliberal”

El candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i
Alternativa (ICV-EUiA) a les eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha
proposat avui 30 solucions “d’esquerres” per fer sortir la Unió
Europea “d’aquesta crisi econòmic provocada per les dretes”. Després
del debat i votació del programa electoral de les europees d’ICV-EUiA avui a
Barcelona, Romeva ha animat les persones d’esquerres que vagin a votar perquè
“la millor manera de protesta davant la crisi és mobilitzar-nos per votar
contra el neoliberalisme de Sarkozy, Berlusconi i els germans kaczynski”.
“Aquesta és l’Europa que mana i la que té el poder, i ara cal que ens
mobilitzem per canviar-la”, ha subratllat.

Entre les 30 propostes d’ICV-EUiA per aquests eleccions euoropees,
Romeva ha destacat substituir el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE per
un “Green new Deal”, un “nou acord social i ver contra la crisi,
per l’ocupació plena i estable, els drets socials, la modernització ecològica,
l’eficiència energètica i les infraestructures sostenibles”, estendre el
Salari Mínim a tots els països de la UE -que hauria de ser almenys el 60% del
salari mitjà net de cada país-, democratitzar el Banc Central Europeu
-modificant els seus objectius i amb l’elecció de la direcció i control per
part del Parlament Europeu- i amb el compromís de la UE d’assolir una reducció
de les emissions de CO2 del 40% a l’any 2025 (respecte de l’any 1990) i del 90%
al 2050. El candidat ecosocialista també ha promès continuar lluitant per fer
front a “qualsevol intent de revifar la directiva de les 65 hores
laborals”.

Tremosa, neoliberal

Romeva ha molt crític amb la dreta europea, especialment amb el candidat
de CiU, Ramon Tremosa: “Diu que a la UE cal més mercat; però el mercat ja
el tenim, el que no tenim és l’Europa social, la persecució dels paradisos
fiscals. La crisi econòmica ha estat provocada per la falta de regulació i pel
neoliberalisme que representa Tremosa”. Romeva ha recordat que les
empreses estan tancant a la UE “tenint beneficis per obrir en altres parts
del món per guanyar més, per això no cal més mercat, sinó més regulació”.

Abans que intervingués el candidat ecosocialista s’ha votat el programa
electoral de les europees que ha obtingut el suport majoritari amb 155 vots a
favor, 4 abstencions i un únic vot en contra. Romeva, entre les 30 solucions
d’esquerres, també ha propoat crear als països de la UE 5 milions de llocs de
treball en l’economia verda -infraestructures sostenibles i socials-, crear una
Comunitat Europea de les Energies Renovables, impulsar una fiscalitat verda,
implantar la taxa Tobin per donar transparència i gravar els movimens
especulatius de capitals, lluitar contra la desigualtat salaria home-dona,
establir una directiva perquè el permís de maternitat sigui d’un mínim de 24
setmanes i fer un pla per tancar gradualment les centrals nuclears.

Malgrat que encara som en precampanya (la campanya comença oficialment el 21), el ritme que duem ja és propi d’una campanya. Dijous, encara en plena ressaca de la Copa, vaig anar a Madrid, per participar en la manifestació europea contra la crisi convocada pels sindicats, acompanyat per en Jordi Guillot i en Jaume Risquete (ICV emplaça el Govern a assolir un Pacte d’Estat amb els sindicats per plantar cara a la crisi). A la tarda/vespre vaig participar en el debat que la FOCIR va organitzar a l’IEC, el tema del qual era ‘de quina manera poden les entitats catalanes treballar amb les institucions europees i, en particular, amb els eurodiputats/des?’ i al qual vàrem intervenir els diferents candidats i candidates. Al vespre cap a Sant Joan d’Espí, per un sopar-xerrada sobre europa amb la gent d’ICV d’aquella localitat. Per altra banda, vaig reaccionar a la detenció d’Aung San Suu Kyi amb una nota instant els poders internacionals a respondre a aquest nou atemptat a la democràcia perpetrar per la Junta Birmana.

Ahir divendres vàrem presentar la campanya gràfica i l’espot.

Val a dir que ambdós són simples, clars i directes. Enguany s’ha fet també un important esforç de contenció en quant a despesa, adequant la campanya a la situació de crisi general. Al vespre vaig visitar les instal.lacions d’atletisme de Santa Coloma de Gramanet, on fa dies que hi ha una gent tancada per demanar unes pistes en condicions, i al vespre vaig ser al sopar de 30 anys d’ajuntaments democràtics, amb la gent de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià.

I avui? avui toca jornada programàtica. Vaja, que pel que fa a mi, ja fa temps que els motors estan en marxa. I em satisfà veure com, contràriament al que sembla ser una mena de tòpic autocomplaent, hi ha interès, molt d’interès, en unes eleccions que seran fonamentals pel nostre futur.

Ahir vàrem saber que Aung San Suu Kyi va ser empresonada a la presó d’Insein. La Junta, dictatorial, birmana considera que ha trencat l’arrest domiciliari després que un nedador nordamericà, John Yettaw, hagués arribat nedant al seu domicili i es negués a anar-se’n. En tant que membre del Comitè Executiu de la European Parliamentary Caucus on Burma, em faig ressò de la crida iniciada per la Campanya Birmània per la Pau, en quant a demanar una ràpida reacció de part de les institucions internacionals, especialment la UE, ASEAN i el govern Espanyol, en favor d’una acció diplomàtica inmediata destinada a reclamar l’alliberament de la líder opositora birmana. Trobareu més reflexions en relació a la situació i les meves accions pro llibertat a Birmània aquí.

Nota a 14/05/2009

ICV demana a la UE, a Nacions Unides i al Govern
espanyol que accelerin la diplomàcia per alliberar Aung San Suu Kyi

Raül Romeva, membre del consell
executiu de Birmània per la Pau, insta a “intensificar els esforços diplomàtics
amb Birmània”

El cap de llista d’ICV a les
eleccions europees, Raül Romeva, ha fet avui una crida a la Unió Europea, a
Nacions Unides i al Govern de l’Estat Espanyol a accelerar la diplomàcia per
alliberar la premi Nobel, Aung San Suu Kyi després que hagi estat detinguda i
traslladada a la presó de Insein. “Si no s’intensifiquen els esforços
diplomàtics, Aung San Suu Kyi pot acabar a la presó per sempre”, ha alertat
Romeva.

Aung San Suu  Kyi ha estat
avui empresonada trencant l’arrest domiciliari al que estava sotmesa des de
feia 13 anys i 202 dies, acusada d’haver allotjat a un hoste nord-americà,
John  Yettaw, i que es va negar a abandonar casa seva. ” Les Nacions
Unides han declarat aquesta detenció com a il·legal, i el Consell de Seguretat
ja ha demanat als dictadors que alliberin a l’activista”, ha recordat Romeva.

Per tot això, Romeva que forma
part de la campanya internacional Birmània per la Pau, ha fet una crida al
Govern Espanyol, a tots els Governs autonòmics així com al Congrés i als
Parlaments autonòmics, a la Unió Europea i a Estats Units a utilitzar tota la
seva influència  política i diplomàtica per a enviar enviats a Birmània.

Foto: Aung San Suu Kyi. Font: Burma Campaign

Conec amb gran tristor el traspàs de na Xesca. Com tantes i tants d’altres he tingut el goig de seguir-la a través de la paraula. La tendresa i oportunitat dels seus comentaris, i el to humà i a la vegada reivindicatiu de les seves reflexions l’han convertida en tota una referència. Llegir-la s’havia convertit en un dels meus vicis blocaires. La trobarem a faltar, tot i que sempre i serà. És la petjada de la gent especial. Que l’hidroavió apagafocs segueixi la seva ruta, apagant focs i encenent espurnes d’esperança. Fins sempre Xesca.
Foto: Xesca Ensenyat

Un cop més vaig reclamar ahir el tancament de les centrals nuclears
existents a l’Estat espanyol, começant per Garoña. Així mateix, vaig
lamentar que s’hagués perdut una oportunitat d’or en no establir una
sanció veritablement dissuassòria a Ascó. El debat de l’Estat de la
Nació hauria estat també una bona oportunitat per tal que el President
del Govern anunciés el tant ansiat tancament de les centrals. No ho va
fer, i és una llàstima, perquè som cada cop més milers de persones qui
ho demanem, i en serem cada cop més. Caldrà seguir insistint. (segueix…)

12/05/2009

ICV demana
el tancament de les nuclears començant per Garoña

La formació ecosocialista
i Greenpeace i Ecologistes en Acció consideren que la sanció d’Ascó I és
“insuficient” perquè “no és una mesura dissuassòria”

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha demanat avui el tancament de les
centrals nuclears, començant per Garoña, en una roda de premsa conjunta amb
representants de Greenpeace i Ecologistes en Acció. “El 2015 s’acabarà la
vida útil de les centrals nuclears i cal una aposta per les energies
renovables”, ha dit l’eurodiputat ecosocialista alhora que ha instat a
totes les forces polítiques que es posicionin al respecte.

Així per Romeva cal que es
posicionin d’una “forma clara” sobre la necessitat d’eliminar les
energies nuclears per donar pas a una Europa basada en energies renovables.
“No hi ha debat possible, o s’està a favor o s’està en contra”, ha sentenciat.

Romeva ha explicat que la
formació ecosocialista està actuant des de tots els nivells per demanar el
tancament de les centrals nuclears, des dels municipis on han presentat
resolucions a tots els ajuntaments on tenen representació, passant pel Congrés
dels diputats on avui Joan
Herrera presentarà una resolució durant el debat de l’estat
de la nació que anirà en aquest sentit. Pel que fa al Parlament Europeu,
l’eurodiputat ecosocialista s’ha compromès per continuar treballant en el
mateix sentit que aquests 5 anys per col·locar en l’agenda política el tema de
les nuclears.

Pel que fa a la sanció
imposada a Ascó, Romeva i les ONGs ecologistes han considerat que és
“insuficient” perquè no dissuadeix a les centrals nuclears de
contaminar perquè els continua sortint més econòmic infringir la llei. “No
podem enviar el missatge que la sanció és positiva perquè és erroni”, ha
dit Romeva mentre ha subratllat que “la multa és més elevada que de costum
perquè ha canviat el règim sancionador però podria haver estat més
elevada”.

En aquest mateix sentit
s’ha pronunciat la delegada de Greenpeace a Cataluna, Anna Rosa Martínez,
que ha recordat que la multa no suposa en cap cas un greuge econòmic ja que
mentre la central estava contaminant, cada dia ingressava 600.000 euros durant
tres mesos i la multa en canvi és de 15,4 milions d’euros. “Surt més barat
vulnerar la legislació que complir-la i això només afavoreix a la desprotecció
del ciutadà”, ha remarcat alhora que ho ha qualificat de “lamentable
pas enrere”.  

Per la seva banda, Manuel
Adelantado, d’Ecologistes en Acció ha demanat el tancament de Garoña, la
central més antiga de l’Estat Espanyol que data del 1971. “Demanem que no
es renovi el Permís d’Explotació de la central nuclear” ja que l seu
tancament serviria de precedent de les polítiques del Govern des d’ara fins al
2015, quan caduca tot el parc nuclear. “La situació és urgent perquè hi ha
una saturació d’emmagatzematge de residus nuclears a Espanya, i que aquest és
un problema que no està resolt enlloc del món”.

Per tot això, Romeva ha
anunciat que la formació ecosocialista s’ha adherit a les campanyes impulsades
per Greenpeace i Ecologistes en Acció per demanar el tancament de les centrals
nuclears amb el Jo sóc antinuclear i concretament el tancament de Garoña.

Adjunto a continuació una nova entrevista, aquest cop a càrrec del Diari El Triangle.eu. La trobareu sencera aquí, o transcrita més avall.

“Hem d’influir a Brussel·les per construir
l’Europa dels pobles i de la justícia social”

Entrevista a Raül Romeva, candidat d’Iniciativa per
Catalunya Verds (ICV) en les eleccions europees

Quines reflexions n’ha tret,
d’aquests cinc anys a Brussel·les?
Sobretot la influència de les seves institucions, en
la mesura que el 80% de les polítiques estatals són adaptacions de les lleis
aprovades a Europa. És a dir, depenent de la correlació de forces que hi hagi,
ens arriben unes lleis o unes altres. La clau es troba, doncs, a condicionar
l’inici del debat legislatiu, perquè, a diferència del que es creu, les coses
no es decideixen a Madrid o a Catalunya, sinó que vénen determinades per les
institucions comunitàries. Això ens obliga a ser conscients de la responsabilitat
que tenim a Estrasburg.

Ha estat un bon aprenentatge?
(segueix…)

Necessitava un temps d’inversió per amarar-me del seu funcionament. Comptar amb
aquest bagatge suposa un valor afegit, perquè em sento més còmode, segur i
preparat amb vista al proper període parlamentari.

En aquest nou cicle, quines polítiques caldria adoptar?   
Més enllà de la recessió econòmica, a la qual s’ha respondre, Europa permet
marcar línies estratègiques a mitjà i a llarg termini. El més urgent és afrontar la triple crisi economicofinancera, ambiental
i governamental. Totes tres, però sobretot
l’econòmica, afecten de manera especial la vida de la gent, perquè neix com a
resultat de l’obsessió per no aturar la pràctica especulativa, els paradisos
fiscals ni la taxació dels fluxos financers. Això s’ha de corregir a escala
europea, invertint en nous sectors productius i en energies renovables. I, en
l’àmbit governamental, capgirant la lògica per tal que, en lloc de privatitzar
els beneficis, se socialitzin.

Amb una Europa construïda sobre esquemes neoliberals i amb directives com
Schengen, no és estèril continuar la batalla diària?
El model no es capgira d’un dia per l’altre, sinó a través de modificar
dinàmiques. En primer lloc, canviant el color dels governs estatals, cosa que
depèn de les respectives eleccions legislatives, i després sent al Parlament
Europeu. Per què, si aquest està en mans d’una majoria partidària del lliure
mercat i dels Estats nació i que veu la immigració com un problema, haurem
d’incidir per canviar-la. No ens enganyem: és impossible substituir el model
només des de l’acadèmia o des de la mobilització social; també s’ha de fer des
de les institucions, allà on es prenen les decisions importants. I ara per ara,
ens agradi o no, les majories són les que són.

No s’hauria d’apel·lar a canvis més estructurals?
Algú ho ha de plantejar, perquè no serveix de res enviar una carta al president
del Parlament Europeu. Els debats es vehiculen quan trobes sinergies amb
determinats actors polítics, socials i informatius a favor d’una línia o d’una
altra. I és que, finalment, el que compta és qui marca l’agenda europea. Tant
és així que, si fa tres anys hagués existit una majoria diferent, hauríem
aprovat el control dels paradisos fiscals de què tant s’omple la boca el senyor
Sarkozy. Aleshores vam perdre la votació; però, gràcies a aquell fet, vam
aconseguir que avui figuri en l’agenda política.

Cal ser en les institucions perquè l’agenda no la marqui l’altre?
Hem de ser conscients que la marca una colla de governs estatals i d’actors
econòmics que coneixen el que s’hi juga. Prova d’això és la quantitat de
milions que es gasten per fer lobby a Brussel·les, que amb 11.000 persones és
la segona ciutat del món amb més lobbistes després de Washington. Si no
pintessin res, segur que no hi abocarien tants diners. Per tant, només podem
fer dues coses: o els cedim les institucions o, com intento fer jo,
reivindiquem un poder públic que sigui el veritable altaveu de la voluntat
ciutadana.

No s’ha fet prou pedagogia?
Encara s’ignora que les decisions de Brussel·les tenen un impacte directe sobre
les nostres vides quotidianes. El problema rau en el fet que a determinats
governs ja els va bé que quedi en segon pla, perquè poden penjar-se les
medalles quan hi ha èxits i culpabilitzar «Brussel·les» quan es tracta
d’assenyalar els responsables dels fracassos.

*L’entrevista la trobaràs sencera al setmanari EL TRIANGLE.

Font foto: El Triangle.

Ara fa unes setmanes comentava en l’apunt Per què més control? Doncs per evitar casos com els de Vidal Armadores S.A. com era d’important establir més i millors mesures de control per perseguir les activitats depredadores irresponsables com les de Vidal Armadores. En relació al cas concret de Vidal, vaig fer una pregunta a la Comissió en què denunciava el gran historial delictiu de l’empresa i que, malgrat això, habia rebut importants subvencions de part del govern espanyol. En la pregunta instava la Comissió a prendre mesures, si calia, també en relació a l’Estat. La Comissió m’acaba de respondre el següent:

P-1822/09ES
Respuesta del señor Borg en nombre de la Comisión (30.4.2009)

La Comisión conoce y está profundamente preocupada por la supuesta participación de la empresa pesquera española Vidal Armadores en actividades de pesca ilegal, no declarada y no reglada (IUU) en la zona de competencia de la Comisión para la Conservación de los Recursos Vivos Marinos Antárticos (CCAMLR).

La Comisión solicitó a las autoridades españolas que emprendiesen urgentemente acciones contra Vidal Armadores, basándose en el Reglamento (CE) nº 1099/2007 del Consejo, de 18 de septiembre de 2007, por el que se incorporan a la legislación comunitaria las disposiciones de la CCAMLR sobre el régimen para fomentar el cumplimiento por parte de los nacionales (CCAMLR Conservation Measures 10-08).

La Comisión entiende que las autoridades españolas están investigando esta cuestión actualmente con la intención de emprender acciones legales contra la empresa. La Comisión está siguiendo muy de cerca los acontecimientos y continuará teniendo en consideración todas las opciones apropiadas.  Entre éstas podrían encontrarse acciones legales contra el Estado miembro interesado para garantizar el cumplimiento de la legislación comunitaria pertinente.

En lo que respecta al Convenio de Aarhus, en el que tanto la Comunidad como España son partes, la Comisión desconoce los motivos de la negativa por parte de las autoridades españolas a proporcionar la información solicitada. En cualquier caso, parece que la correspondencia intercambiada entre la Comisión y las autoridades españolas en este caso no reúne las condiciones para ser considerada «información medioambiental» tal y como se describe en el artículo 2, apartado 3, del Convenio de Aarhus. Además, podrían aplicarse las disposiciones de la Directiva 2003/4/CE del Parlamento y el Consejo, de 28 de enero de 2008, relativa al acceso del público a la información medioambiental, conforme a las cuales los Estados miembros pueden denegar solicitudes de información medioambiental en determinados casos.  

Nota d’Europa Press

4 mayo 2009

La CE no descarta actuar contra España ante la ilegalidad de Vidal Armadores

Agro.- Brussel·les no descarta mesures legals contra Espanya si no actua contra les pràctiques de pesca il·legal

04/05/2009 18:41

BRUSSEL·LES, 4 (EUROPA PRESS)

El comissari de Pesca i Assumptes Marítims, Joe Borg, està “profundament preocupat” per les presumptes pràctiques de pesca il·legal de l’empresa espanyola Vidal Armadores, pel que no descarta emprendre accions legals contra Espanya si les autoritats no garanteixen el compliment per part de l’esmentat armador de la normativa comunitària contra la captura il·legal, no declarada i no regulada.

L’executiu comunitari “entén” que les autoritats espanyoles estan investigant el cas amb la intenció d’emprendre accions legals contra l’armador espanyol i “segueix molt de prop” l’evolució dels esdeveniments. Tot i això, Borg ha precisat que Brussel·les continuarà tenint en compte “totes les opcions apropiades”, incloses “accions legals contra l’Estat membre interessat” per garantir el compliment de la legislació comunitària pertinent.

El comissari ha respost així una pregunta parlamentària, en què l’eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya-Verds, Raül Romeva, denunciava l'”ampli historial delictiu” per pesca il·legal que pesa sobre l’empresa Vidal Armadores.

Tot i que diversos vaixells d’aquest armador estan inclosos en les llistes negres de Comissió per a la Conservació dels Recursos Vius Marins Antàrtics (CCAMLR), l’empresa ha rebut des de 2002 subvencions nacionals per valor de 2,99 milions d’euros, segons denuncia Romeva, a més d’una ajuda de 639.000 euros de la Xunta de Galícia i d’altres subsidis a empreses relacionades.

En la seva resposta, Borg apunta que l’executiu comunitari va sol·licitar en el passat a les autoritats espanyoles que “emprenguessin urgentment accions contra Vidal Armadores” i “entén que les autoritats espanyoles estan investigant aquesta qüestió actualment amb la intenció d’emprendre accions legals contra l’empresa”.

Així les coses, Borg conclou que la Comissió “està seguint molt de prop els esdeveniments i continuarà tenint en consideració totes les opcions apropiades. Entre aquestes podrien trobar-se accions legals contra l’Estat membre interessat per garantir el compliment de la legislació comunitària pertinent”.

Altres mitjans on ha sortit la noticia de la pregunta i la resposta: 

http://www.eleconomista.es/materias-primas/noticias/1217974/05/09/La-CE-no-descarta-actuar-contra-Espana-por-la-ilegalidad-de-la-gallega-Vidal-Armadores.html

http://www.elcorreogallego.es/comarcas/ecg/ultimatum-europa-ilegalidades-pesqueras-vidal/idEdicion-2009-05-05/idNoticia-423414/

http://www.invertia.com/noticias/noticia.asp?subclasid=&clasid=&idNoticia=2141647

http://www.menorca.info/menorca_info/v4_1_2/index.php?tsx=noticia&mts=aa&idnx=119623

http://es.biz.yahoo.com/04052009/4/agro-brussel-descarta-mesures-legals-espanya-actua.html

http://www.europapress.es/economia/noticia-economia-pesca-bruselas-no-descarta-medidas-legales-contra-espana-si-no-actua-contra-practicas-pesca-ilegal-20090504173027.html

http://www.vilaweb.cat/www/ep/noticia?noticia=3578616

http://asanda.org/Article1994.phtml

http://www.agrocope.com/noticias.php?id=97446&comu=&ztipo=&ini=0&ini2=0

http://www.aqua.cl/noticias/index.php?doc=30184

http://www.mundoacuicola.com/noticias/noticiasleer.php?noticia=2551

Foto: Pesca Pirata dins de la zona exclusiva EEZ. La Fundació Ambiental de la Justicía i Greenpeace estan col.laborant amb les autoritats de Guinea contra la pesca pirata. Font: Greenpeace.

Divendres vaig ser a els Matins de TV3, amb en Josep Cuní, amb qui vàrem comentar diverses qüestions d’actualitat i, sobretot, relatives a les properes eleccions europees del 7J, tals com la influència de les ideologies de Barroso i Sarkozy, la futura presidència de Rodríguez Zapatero del Consell, la feina europarlamentària, vols de la CIA, responsables i respostes a la crisi, Pla Bolonya, les paraules del Papa sobre la Sida i el preservatiu,… . L’adjunto a continuació per a informació:

Ahir presentàvem la llista de la candidatura ICV/EUiA. M’acompanyen en aquesta aventura Núria Lozano, Arga Sentís, Ernest
Urtasun, Montse Escutia, Miquel Àngel Claveria, Antoni Barbarà, Gibet
Llobregat, i Maria Vilà. Una candidatura dinàmica, amb gent de gran vàlua, representativa de diversos sectors i territoris. Totes elles persones compromeses en la seva vida diària amb els valors socials, sindicals, feministes, ecologistes i catalanistes. El proper 7J haurem de decidir una llista de 50 noms que seran els qui representaran el conjunt de l’Estat al Parlament Europeu. La nostra intenció és que el màxim nombre possible d’integrants de la nostra candidatura es trobin entre aquests 50 noms. Per què? Doncs per construir una Europa socialment cohesionada, ambientalment responsable, internacionalment creïble i respectuosa dels drets humans, i reconeixedora de la gran diversitat de pobles i cultures que la formem. I sobretot, per plantar cara, sense vergonya ni complexes, a l’altra Europa, la que representen Berlusconi, Sarkozy, Barroso, Klaus, etc…

Per altra banda, avui tinc oportunitat de participar en tres activitats totes elles significades i que posen de manifest la gran vitalitat del teixit associatiu i reivindicatiu de casa nostra: al matí seré al 16è Memorial de la Sida (Jardí aclimatació del Parc de Montjuïc), després cloenda del Seminari de l’European Green Gender Observatory (al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí) i al vespre visita, com cada any, a la Fira Biocultura (al Palau Sant Jordi).

Font foto: ICV-EUiA

(En español más abajo)

Avui votem l’Informe Anual sobre Drets humans en el món 2008 i la política de la UE al respecte. Enguany el ponent és en Raimon Obiols. El text està globalment força bé, i li hem donat ple suport en Comissió. Tanmateix, avui encara es poden presentar esmenes, i n’hi ha una de la qual en sóc especialment defensor. Es tracta de la següent:

Apartat 45bis (nou)

Hace hincapié en la importancia de promover los derechos en materia de salud sexual y reproductiva como condición previa para luchar con éxito contra el VIH/Sida, que provoca unas pérdidas enormes en términos de vidas humanas y desarrollo económico y que afecta, en particular, a las regiones más pobres del mundo; condena enérgicamente las recientes declaraciones del Papa Benedicto XVI en las que prohibía el uso del preservativo y alertaba de que su uso podría incluso conllevar un aumento del riesgo de contagio; expresa su preocupación por que estas declaraciones pudieran perjudicar gravemente la lucha con el VIH/Sida; señala que la liberación de la mujer también contribuye a la lucha contra el VIH/Sida; pide a los Gobiernos de los Estados miembros que adopten medidas conjuntamente para promover los derechos en materia de salud sexual y reproductiva y la educación, incluído el uso del preservativo como instrumento eficaz en la lucha contra esta plaga

Val a dir que la campanya del lobby ultra ja ha començat a través d’internet, i són ja nombrosos els missatges que ens insten a votar-hi en contra, cosa que no només no faré, insiteixo, sinó que, ben al contrari, estic fent campanya a favor d’aquesta esmena.

Sigui com sigui aquesta votació suposarà un bon indicador de com pesen ara com ara les correlacions de forces a l’Eurocambra, un de nou després de la vergonyant actuació d’alguns grups (PPE, ALDE i UEN) ahir en la votació sobre el permís de maternitat i les polítiques d’igualtat Dona-Home. Veure La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares / La derecha europea contra el derecho de las mujeres a ser madres.

El dia 7 de juny veurem si les actuals majories es mantenen o canvien cap a tendències més progressistes. És en votacions com la d’ahir, i la d’avui, quan es constat la gran importància d’aquestes eleccions, i de no desentendrens-en. (Sigue en español más abajo)

******************* 

Hoy votamos  el Informe Anual sobre Derechos Humanos en el mundo en 2008 y la política de la UE al respecto. Esta vez el ponente es en Raimon Obiols. El texto está globalmente muy bién, y le hemos dado nuestro apoyo pleno en el voto Comisión. Sin embargo, hoy todavía se pueden adoptar algunas enmiendas y hay una de la cual soy especialmente defensor. Se trata de la siguiente:

Apartat 45bis (nou)

Hace hincapié en la importancia de promover los derechos en materia de salud sexual y reproductiva como condición previa para luchar con éxito contra el VIH/Sida, que provoca unas pérdidas enormes en términos de vidas humanas y desarrollo económico y que afecta, en particular, a las regiones más pobres del mundo; condena enérgicamente las recientes declaraciones del Papa Benedicto XVI en las que prohibía el uso del preservativo y alertaba de que su uso podría incluso conllevar un aumento del riesgo de contagio; expresa su preocupación por que estas declaraciones pudieran perjudicar gravemente la lucha con el VIH/Sida; señala que la liberación de la mujer también contribuye a la lucha contra el VIH/Sida; pide a los Gobiernos de los Estados miembros que adopten medidas conjuntamente para promover los derechos en materia de salud sexual y reproductiva y la educación, incluido el uso del preservativo como instrumento eficaz en la lucha contra esta plaga

Huelga decir que la campaña del lobby ultra ya ha empezado a través de internet, y son ya numerosos los mensajes que nos insten a votar en contra, cosa que no sólo no haré, insisto, sino que, al contrario, estoy haciendo campaña en favor de esta enmienda.

Sea como sea esta votación será un buen indicador de como pesan hoy por hoy las correlaciones de fuerzas en la Eurocámara, uno más, después de la vergonzante actuación de algunos grupos (PPE, ALDE i UEN) ayer durante la votación sobre el permiso de maternidad y las políticas de igualdad Mujer-Hombre. Ver La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares / La derecha europea contra el derecho de las mujeres a ser madres.

El día 7 de junio veremos si las actuales mayorías se mantienen o cambian hacia tendencias más progresistas. Es en votaciones como la de ayer, y la de hoy, cuando se constata la gran importancia de estas elecciones, y de no desentendernos de ellas.

Font foto: desconeguda

 (en español más abajo)

La dreta europea contra el dret de les dones a ser mares

És cada cop més evident que en l’agenda de la dreta conservadora europea no hi ha espai per a polítiques d’ajuda a les dones treballadores que estiguin embaraçades, hagin parit o estiguin en fase de donar el pit. I això inclou al PPE, ALDE i altres reductes de les dretes europees que, de manera conjunta, conformen la majoria a l’Eurocambra. 

Aquells sectors que s’erigeixen en els més ferms defensors de les famílies han impedit avui votar un informe legislatiu crucial relatiu a la seguretat i la salut en el treball de les dones treballadores embaraçades, que acaben de donar a llum, o que estiguin en fase de donar el pit.

Aquest informe, que va ser adoptat per majoria a la Comissió de Drets de les Dones (FEMM), incorporava mesures fonamentals com l’ampliació del permís de maternitat, la implicació dels pares en la responsabilitat en tot el procés pospart, la millora de garanties per a les dones embaraçades en quant a las condicions del seu lloc de treball, mesures per impedir la discriminació per part dels empleadors, etc.. Mesures que, per altra part, s’haurien pogut ampliar si durant la votació hagués prosperat, per exemple, la meva esmena relativa a ampliar el permís de maternitat fins les 24 setmanes (la Comissió Europea en proposa 18, i la majoria en la Comissión de Drets de les Dones ho va ampliar fins a 20). Veure, per a més informació, els apunts anteriors: Permís maternal i corresponsabilitat paterna: el debat  i Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna.

En definitiva, es tracta d’una trista conseqüència del fet que en aquests moments, la dreta más conservadora es troba en clara majoria a l’Eurocambra.

El 7 de juny els i les votants tindran ocasió de recordar el dia d’avui i de decidir si volen que segueixin conduint el projecte europeu les actuals majories conservadores, o bé d’altres amb una visió més progressista i clarament convençudes que la igualtat entre dones i homes és una urgent i inqüestionable prioritat.  (sigue en español más abajo)

******************************

La derecha europea contra el derecho de las mujeres a tener hijos

La ayuda para las madres y los padres así como la conciliación de la vida familiar y profesional no se encuentra en la agenda de los grupos del ala conservadora del Parlamento Europeo, eso es, PPE, ALDE y UEN.

Quienes suelen erigirse como los más firmes defensores de las familias han impedido hoy votar sobre el informe relativo a la  seguridad y la salud en el trabajo de las trabajadoras embarazadas, que acaban de dar a luz, o que están en fase de dar el pecho.

Dicho informe, que fue adoptado por mayoría en el Comité de Derechos de la Mujer (FEMM), incorporaba medidas fundamentales como la ampliación del permiso de maternidad, la implicación de los padres en la responsabilidad en todo el proceso posparto, la mejora de garantías para las mujeres embarazadas en cuanto a las condiciones de su lugar de trabajo, medidas para impedir la discriminación por parte de los empleadores, etc.. Medidas que, por otra parte, se habrían podido ampliar si durante la votación hubiera prosperado, por ejemplo, mi enmienda relativa a ampliar el permiso de maternidad hasta las 24 semanas (la Comisión Europea propone 18, y la mayoría en Comisión e Derechos de la Mujer se quedó en 20).

En definitiva, se trata de una triste consecuencia del hecho que en estos momentos, al derecha más conservadora se encuentra en clara mayoría en la Eurocámara.

El 7 de junio los y las votantes tendrán ocasión de recordar el dia de hoy y decidir si quieren que siguan conduciendo el proyecto europeo las mayorias conservadoras, u otras, de carácter más progresista, y claramente convencidas de que la igualdad entre mujeres y hombres debe ser una prioridad.

Font foto: Vorlet

Avui votem el tan discutit, i pol.lèmic paquet Telecom. És un dels temes que ha generat més debat a través de la xarxa, i sobre el qual hem rebut més missatges a través del nostre correu electrònic (veure per exemple aquesta noticia al lloc web Internautas.org). Després de moltes deliberacions, i malgrat que el compromís final matitza una mica la postura Sarkozy (la temuda fórmula del tancament després dels tres avisos) la inseguretat jurídica segueix essent força elevada. De fet, algunes i alguns de nosaltres entenem que no s’ha trobat la fórmula que permeti fer compatible el lliure accés a la xarxa (el qual entenem com un dret fonamental) amb la persecució de les activitats il.legals, sigui relatives a qüestions de seguretat pública o de drets intel.lectuals. El debat i el punt d’acord no és senzill, ho admeto, però la substitució de la pressumpció d’innocència per la política de la responsabilitat o culpabilitat compartida tampoc em sembla la millor manera d’afrontar el tema. Tal i com explico en la nota difosa ahir, el nostre Grup volia presentar una esmena que garantís la no criminlització per defecte de tot/a usuari/a, i que proporcionés la seguretat jurídica necessària. L’esmena demanava en concret que es tingués en compte la Carta Europea de Drets Fonamentals i la necessitat de comptar sempre amb una ordre judicial abans de procedir a qualsevol mesura sancionadora. Les pressions de diversos governs, sobretot el francès, han impedit que aquesta esmena fós, ni tan sols, sotmesa a consideració, raó per la qual, malgrat que el text final pot quedar encara una mica matitzat degut a d’altres esmenes degut al compromís adoptat ahir pels grans grups, el més probable, sino hi ha una modificació de darrera hora, és que el nostre Grup voti majoritàriament contra la proposta. (segueix…)

Nota de Premsa: 05/05/2009

ICV rebutja la restricció de l’accés a Internet a usuaris que vol imposar la directiva de telecomunicacions

Raül Romeva assegura que aquesta normativa europea deixa massa incertesa per als usuaris d’Internet impulsa una esmena per garantir el lliure accés a la xarxa

L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha defensat una esmena dels Verds/ALE per a evitar que es prenguin mesures restrictives a l’accés a Internet de manera arbitrària tal i com es vol establir en el marc del Paquet sobre Telecomunicacions (el conjunt 5 propostes de Directiva relatives a la gestió de les telecomunicacions). La mesura s’ha debatut avui al Parlament Europeu, a Estrasburg, i es votarà demà.

Romeva ha alertat que “en cas d’aprovar-se el text tal com està en aquests moments, els proveïdors d’Internet tindran la capacitat de tallar l’accés a la xarxa a aquelles persones basant-se només en la sospita que n’estan fent un ús il·legal, prèvia notificació triple però sense necessitat de comptar amb un requeriment judicial per fer-ho”.

D’aquesta manera, ha explicat l’eurodiputat, els proveïdors d’Internet actuarien com una mena de policies amb capacitat de sancionar infraccions, com per exemple les vulneracions de dret d’autor o copyrights, però sense cap resolució judicial que n’avalés la mesura. “És una ingerència a la privacitat de la ciutadania” ha lamentat Romeva que també ha remarcat que “des de la perspectiva d’Estat de Dret, i més en una societat de la informació, aquest procediment és molt dubtós”.

Al llarg de tot el procés de discussió sobre aquest paquet de mesures, que ha durat més d’un any, el Grup Verds/ALE ha defensat la ‘neutralitat de la xarxa’, situant-se a l’avantguarda d’aquest debat i enfrontant-se a les tesis del president francès Nicolas Sarkozy, tal i com varem fer en el debat previ a través de l’esmena 138.

El compromís sobre aquest problema ens recorda la importància de comptar amb una sentència justa per part d’un Tribunal independent d’acord amb l’article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans. “Cal que quedi clar que el lliure accés a Internet és un dret essencial, i en cap cas podem convertir els i les usuàries d’Internet en sospitosos habituals, i encara menys en criminals per defecte”. ha afegit Romeva.

Segons Romeva, “la directiva de telecomunicacions que es votarà demà deixa massa incerteses per als usuaris d’Internet i massa temes crucials oberts a la interpretació”. “Si bé la proposta inclou garanties sobre els drets individuals i l’accés als recursos, deixa la porta oberta a la greu restricció dels drets dels usuaris”, ha lamentat Romeva.

Per tot això, Romeva ha defensat avui l’esmena impulsada pels Verds/ALE per protegir els drets dels ciutadans i evitar la restricció arbitrària de l’accés a Internet .

Font foto: internautas. org

Ara fa un parell d’anys vaig ser un dels promotors de la Declaració Escrita que demanava aturar la massacre de foques (veure apunt Caça de foques al Canadà, mutilació genital femenina i d’altres Declaracions Escrites del Parlament Europeu ). Aquella Declaració va fer història, pel nombre de signatures recollides (elvadíssim) i pel convenciment que suposaria un punt d’inflexió en la cruenta i injustificada caça de milers de foques. Avui sóc un dels impulsors de l’informe a favor de prohibir el comerç de productes derivats de la foca. Avui, en la votació que tenim al Parlament Europeu, jo he votat SÍ a la prohibició d’aquest comerç, tal i com, per altra banda, reclamen ja més de 221.000 persones que s’han manifestat a través de www.bansealtrade.eu

Vote Yes! This Week—Ban the Trade in Seal Products in the EU

4th May 2009

It was more than four decades ago that the cruelty of commercial seal slaughters first made headlines in the European Union. As images of baby seals being clubbed and shot to death for their fur filtered into European media, many Europeans were horrified to learn that the EU was a major market for the products of this brutality. (segueix…)

Since that time, European citizens have consistently tried to end their trade in seal products. In the 1980s, a ban on trade in skins of newborn harp seals and hooded seal pups temporarily seemed to accomplish this goal—but sadly, the sealing industry circumvented the law by killing the baby seals when they were just a few days older.

Today, nearly one million seals are slaughtered annually in commercial seal kills around the world, and the products of those slaughters (primarily fur) are legally traded in the EU.

This week, MEPs have a historic chance to complete unfinished business and stop this trade in cruelty forever.

Nearly three years ago, 425 MEPs signed a Written Declaration calling upon the Commission to immediately introduce strong legislation to ban trade in seal products, with an exemption for products of subsistence Inuit hunts. At the same time, the Council of Europe passed its own resolution, urging its 46 Member States to promote initiatives aimed at banning the trade in seal products.

The Commission produced its proposal in July 2008 and, on 2^nd March this year, the EP Internal Market and Consumer Protection committee (IMCO) voted overwhelmingly in favour of a full ban on seal product trade.

At the COREPER meeting on 27^th March 2009, a clear qualified majority of member states declared their intention to support the proposal for a strong ban. On 24^th April, COREPER agreed to conclude a first reading agreement with the European Parliament following successful trilogue negotiations, which resulted in a compromise text which MEPs will vote on during this plenary session.

Closing a Key Market

If the Parliament votes for the agreed-on proposal, it will close a key market for the global sealing industry, including for the Canadian commercial seal slaughter—the largest kill of marine mammals on the planet.

In doing this, the Parliament would echo the will of nine EU Member States (Czech Republic, Belgium, the Netherlands, Germany, Austria, France, Italy, Slovenia, Luxembourg) which have already prohibited their trade in seal products or announced their intentions to do so. Moreover, it would join the United States, which banned trade in seal products in 1972, and Mexico and Croatia, which followed suit in 2006.

Package of Amendments

We are asking you to vote for the package of amendments signed by Arlene McCarthy (on behalf of the Committee on the Internal Market and Consumer Protection), Diana Wallis (on behalf of ALDE Group), Malcolm Harbour (on behalf of the EPP-ED Group), Christel Schaldemose (on behalf of the PSE Group), Heide Ruhle (on behalf of the Greens/EFE Group) and Eva-Britt Svensson (on behalf of the GUE/NGL Group).

Unfortunately, some MEPs have put forward other amendments that would undermine the intent of the legislation, and we are asking you to vote against those amendments.

It is crucial that the vast majority of MEPs support the proposed amendments that have been agreed upon by the three EU institutions, and make history by achieving agreement in first reading.

The proposed legislation meets the expectations of millions of Europeans, MEPs, and a Qualified Majority of EU Member States, who all agree the only way to stop the cruelty is to stop these products from being placed on the EU market.

The world is watching; your vote is critical.

On behalf of what Europeans stand for, please end the cruelty. Vote for a strong prohibition on seal product trade!

MEPs! MAKE HISTORY: STOP THE TRADE. END THE CRUELTY.

Font foto: ban seals trade campaign

Adjunto la meva intervenció en el marc ahir del debat sobre el paquet de mesures en favor de la igualtat entre dones i homes. En vaig parlar ja en un apunt anterior: Per un permís maternal de 24 setmanes, i a favor de la corresponsabilitat paterna. 

Intervención de Raül Romeva
Debate sobre Igualdad Hombres-Mujeres
4 mayo 2009

Me complace constatar como, poco a poco, los temas relativos a la igualdad entre hombres y mujeres, y sobre todo a la no discriminación entre sexos van ganando espacio social y político. Sin embargo, los debates que hemos vivido las últimas semanas en el marco de la reforma de estas dos Directivas*, muestran lo mucho que queda aún por hablar, y por convencer.

Y es que soy de los que defienden que la verdadera igualdad sólo llegará cuando consigamos establecer los marcos adecuados para que las mujeres no sean discriminadas en la esfera pública ni en el ámbito laboral, pero también cuando dichos marcos permitan, o incluso obliguen, a los hombres a asumir sus responsabilidades en el ámbito privado y doméstico.

En este sentido, insisto en que el permiso de maternidad a escala europea sea, al menos, de 24 semanas, como reclaman la OMS i el Lobby de Mujeres, y proclamo la urgencia de avanzar hacia una corresponsabilidad en igual medida por parte de las parejas con objeto de repartir la carga, pero también la responsabilidad, ante la crianza de los hijos e hijas.   

*Nota: Report: Astrid Lulling (A6-0258/2009) – Equal treatment between men and women engaged in a self-employed capacity  on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council on the application of the principle of equal treatment between men and women engaged in an activity in a self-employed capacity and repealing Directive 86/613/EEC [COM(2008)0636 – C6-0341/2008 – 2008/0192(COD)]  y Report: Edite Estrela (A6-0267/2009) – Pregnant workers on the proposal for a directive of the European Parliament and of the Council amending Council Directive 92/85/EEC on the introduction of measures to encourage improvements in the safety and health at work of pregnant workers and workers who have recently given birth or are breastfeedingn [COM(2008)0637 – C6-0340/2008 – 2008/0193(COD)]

Font foto: GAP

El rebombori causat per una reflexió que vaig fer en l’apunt Noves ciutadanies, Tremosa i Vlaams Belang , i especialment el to i el contingut d’algunes reaccions, no fa sinó augmentar la meva inquietud sobre la manera com estem construint el discurs en relació a la nova ciutadania. Més recentment, en una entrevista a EFE vaig respondre algunes preguntes relatives a com veia la qüestió de la immigració i, interpel.lat directament sobre què pensava de les reflexions del candidat Tremosa, vaig respondre això.  Vull deixar ben clar que en cap moment he insultat, ni he atacat, ni he acusat ningú de res, tampoc al Sr. Tremosa, per a qui tinc un total respecte personal, com el tinc per totes les candidates i candidats, malgrat les diferències, lògiques i legítimes, en quant a apostes sòciopolítiques i propostes de futur. Allò que he fet en tot moment és limitar-me a posar de manifest una diferència d’opinió amb una altra formació política, o si més no amb el seu candidat, en relació a un tema sobre el qual tenim punts de vista diferents. Les opinions de Tremosa són públiques (veure aquest article a El Temps ) i jo em vaig limitar a comentar-les en un context, crec, més que adequat, com és la visita d’organitzacions i col.lectius de persones nouvingudes, a Brussel.les.

En concret discrepo, amb tot el respecte cap el candidat Tremosa, de la seva percepció que concedir el vot a les persones immigrades signifiqués un major nombre de votants d’esquerres, cosa que em reafirma encara més en la meva convicció que reclamar el vot per a les noves ciutadanies no és una qüestió d’electoralisme, sinó, per a moltes i molts de nosaltres, de simples conviccions democràtiques. Es tracta de tractar les persones iguals en quant a deures, per descomptat, però també en quant a drets.

Així mateix, en relació a les meves reticències envers el partit flamenc Vlaams Belang, del qual Tremosa en parla abastament i al qual Josep Anglada, de la Plataforma per Catalunya, ha considerat reiteradament el seu referent europeu, es basen en el seguiment de la seva política i propostes, algunes de les quals les podeu trobar en el seu lloc web. N’adjunto algunes, només a tall de mostra: “There Are Too Many Criminal Immigrants in This Country”, Allah Thanks Flemish Government, “Islam Threatens Europe”, Say No to Turkey!, Vaclav Klaus Is Absolutely Right, etc…  

És molt possible, i igualment legítim, que molta gent discrepi de les meves opinions, com també que molta d’altra no coincidirà amb Tremosa. Aquesta és la gràcia de la Democràcia. Allò que reclamo és la possibilitat de debatre obertament, en el marc d’un diàleg entre diferents visions sobre la Catalunya i l’Europa que volem i per la qual treballem, i a ser possible sense caure en les desqualificacions personals ni els insults gratuits.

En fi, que cadascú valori el contingut de les diferents afirmacions i en tregui les conclusions que consideri pertinents. Més avall trobareu la nota d’EFE completa (segueix…): 

Nota segons EFE:

Romeva cree que el discurso de Tremosa sobre inmigración es “peligroso”

domingo, 3 de mayo, 16.21

Barcelona, 3 may (EFE).- El candidato de ICV a las elecciones europeas, Raül Romeva, ha asegurado a Efe que el discurso en materia de inmigración del candidato de CiU al Europarlamento, Ramon Tremosa, es “muy peligroso”, y ha denunciado sus simpatías con el Vlaams Belang, el partido ultraderechista flamenco.

Romeva sostiene que Tremosa alertó recientemente en un artículo de opinión de los riesgos de conceder el derecho de voto a la “nueva ciudadanía catalana” y ha mostrado su “inquietud” por la actitud del candidato de CiU.

De esta forma, el eurodiputado de ICV considera que Tremosa se ha manifestado a favor de “algunas tesis del Vlaams Belang, el referente en Europa del partido ultraderechista catalán Plataforma per Catalunya (PxC)”, ha
añadido.

Romeva ha opinado que CiU apuesta por vetar el derecho de voto a los inmigrantes por su temor a que éstos “pongan en riesgo la identidad catalana”.

En cambio, el candidato de ICV, que repite como número dos en la lista de IU, ICV y EUiA a los comicios europeos, que encabeza Willy Meyer (IU), ha destacado que los inmigrantes deben tener iguales derechos y deberes que los españoles.

En este sentido, ha reclamado el derecho de voto para ellos en cualquier elección y ha recordado el papel clave que juega la inmigración en tiempo de crisis económica para “mantener el sistema de pensiones”.

Ha afirmado que las posiciones de ICV en esta materia no son propias del “buenismo, sino del realismo”, y ha opinado que la tesis de que los inmigrantes apoyarían a la izquierda en caso de poder votar no se corresponde con la realidad.

El dirigente de ICV ha dado por hecho que muchos inmigrantes apoyarían a formaciones de derecha en caso de disponer del derecho al sufragio.

Por otra parte, Romeva ha criticado al ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, y a partidos como el PP por sostener que en un contexto de crisis “primero” deben tener derecho al empleo los nacidos en España, un discurso que considera “un grave error”.

Foto: Josep Anglada, President de la PxC i Filip Dewinter, candidat dels Vlaams Belang al Parlament Europeu. Font: Directe.cat