Conec amb gran tristor el traspàs de na Xesca. Com tantes i tants d’altres he tingut el goig de seguir-la a través de la paraula. La tendresa i oportunitat dels seus comentaris, i el to humà i a la vegada reivindicatiu de les seves reflexions l’han convertida en tota una referència. Llegir-la s’havia convertit en un dels meus vicis blocaires. La trobarem a faltar, tot i que sempre i serà. És la petjada de la gent especial. Que l’hidroavió apagafocs segueixi la seva ruta, apagant focs i encenent espurnes d’esperança. Fins sempre Xesca.
Foto: Xesca Ensenyat