Malauradament és cada cop més evident que els Jocs Olímpics no van suposar una millora pel que fa al respecte dels drets humans a la Xina en general, i encara menys al Tibet en particular. La persecució dels tibetans per part de les autoritats xineses, i en particular dels monjos budistes, ha portat a situacions tan extremes com és per exemple l'autoimmolació de diversos monjos i monges que han tingut lloc els darrers dies. N'hem volgut parlar avui, al Parlament Europeu, en una resolució:
MOTION FOR A RESOLUTIONon Tibet, in particular the self-immolation by nuns and monks
by Raül Romeva i Rueda, Eva Lichtenberger, Nicole Kiil-Nielsen, Helga Trüpel, Barbara Lochbihler, Rui Tavareson behalf of the Verts/ALE Group
The European Parliament,
- having regard to its previous resolutions on China and Tibet, in particular its resolution of 25 November 2010,
- having regard to article 36 of the Constitution of the PRC, which guarantees all citizens the right to freedom of religious belief,
- having regard to Rule 122(5) of its Rule of Procedure,
A. whereas the respect of the human rights and freedom of identity, culture and religion is a founding principle of the EU and a priority of its foreign policy,
B. whereas the Chinese government has imposed drastic restrictions on Tibetan Buddhist monasteries in the Aba prefecture of Sichuan province and other parts of the Tibetan plateau including brutal security raids, arbitrary detention of monks, increased surveillance within monasteries and a permanent police presence inside the monasteries to monitor religious activities,
C. whereas these security measures are designed to curtail the right to free expression, association and religious belief in Tibetan Buddhist monasteries,
D. whereas Phuntsog, age 20, and Tsewang Norbu, 29-year old, died after setting fire to themselves, respectively on 16 March and 15 August 2011, as a protest against Chinese restrictive policies in Tibet,
E. whereas the younger brother of Phuntsog, Lobsang Kelsang and Lobsang Kunchok, both aged 18, set fire to themselves in the Ngaba County market on 26 September, whereas although they survived, their present conditions remain unclear,
F. whereas in the following months 17 year old monk of Kirti monastery Kelsang Wangchuk, 19-year old former monk Choephel, 18 year old former monk Kayang and 19 year old former monk Norbu Damdrul, immolated themselves,
G. whereas on 17 October a nun from Ngaba Mamae Dechen Choekorling Nunnery, Tenzin Wangmo, aged 20, died as the first female to commit self-immolation,
H. whereas all monks have reportedly called for religious freedom and the return of the Dalai Lama before committing self-immolation,
I. whereas in March 2011, following the first immolation incident, armed personnel surrounded the Kirty monastery and cut off its access to food and water for several days; whereas the new security officials dispatched to the monastery imposed a new compulsory “patriotic education” campaign and more than 300 monks were taken away in military trucks and detained in unspecified locations to undergo several weeks of political indoctrination,
J. whereas security measures and harsh restrictions have exacerbated tension and self-immolation is seen as a form of protest and expression of increasing desperation of young Tibetan people, especially within the Kirti monastery’s community,
K. whereas whatever the personal motivations, these acts must be considered in the larger context of religious and political repression in Aba that can be traced back many years,
L. whereas current regulations have dramatically expended state control over religious life with many expressions of religious identity being subject to state approval and control, including the recognition of reincarnate lamas,
M. whereas over the last months the Chinese authorities have tightened security in regions with Tibetan populations, especially in the surroundings of the Kirti monastery, with journalists and foreigners being banned from visiting the region and police in full riot gear patrol the monastery,
1. Expresses its deep concern and regret at the reports, since last April, of eight Tibetan Buddhist monks and one nun self-immolating near the Ngaba Kirti monastery in China’s Sichuan province;
2. Calls on the Chinese authorities to respect the rights of Tibetans in all the provinces of China and to act in a proactive manner to resolve the underlying grievances of China’s Tibetan population;
3. Urges the Government of the People’s Republic of China to provide full clarification on the status of the 300 monks who were taken away from the Kirti monastery in April 2011 and about which several Special Procedures of the Human Rights Council, including the Working Group on Enforced or Involuntary Disappearances, have intervened; calls on the Government of the People’s Republic of China to release information on all those detained in the eastern Tibetan region since 16 March 2011, especially their current whereabouts and wellbeing and proceed to their immediate release;
4. Urges the Government of the People’s Republic of China to be accountable for the status of those Tibetans who have been “hospitalized” after their self-immolations, including the access to their medical treatment;
5. Calls on the High Representative of the Union for Foreign Affairs and Security Policy to take immediately action in order to express the concern of the European Union for the escalating situation in Aba county urging for human rights and fundamental freedoms and restraint of security police;
6. Calls on the European Union and its MemberStates to pressure the Chinese authorities into a negotiated solution of the ongoing crises in Tibetan monasteries, especially in Kirti;
7. Reiterates its call to the Council to appoint a EU Special Representative for Tibet with a view to facilitating the resumption of dialogue between the Chinese authorities and the envoys of the Dalai Lama on the definition of a genuine status of autonomy of Tibet within the People’s Republic of China;
8. Calls on the Chinese authorities to review and improve inappropriate policies that do not meet the need of the Tibetan populations, in the regions of Sichuan, Gansu, Yunan and Qinhai, places where violations of human rights have created tensions;
9.Calls on the EU HR/VP Commission Lady Ashton to raise human rights issue at the EU-China Summit on 25 October in Tianjin , together with the President of the European Commission and of the European Council in order to clearly protect Tibet’s unique religious, cultural, and linguistic identity during their official speeches at the opening or closing of the Summit;
10. Calls on the EEAS and the EU delegation in China to constantly monitor the human rights situation in China and to present a report to the EP within the next twelve months, suggesting actions to do or policy to implement;
11. Urges the People’s Republic of China to respect religious freedoms and basic human rights of the monastic and lay communities in the Aba province and suspend implementation of religious control regulations, review religious and security policies implemented since 2008, and begin a transparent dialogue with the leaders of Tibetan Buddhist schools;
12. Calls on the People’s Republic of China to withdraw military and other armed personnel surrounding Kirti monastery and hand over the entire day-to-day management of the monastery to the monks and allow unhindered atmosphere of religious activity for both the monks and the lay people;
13. Calls on the People’s Republic of China to lift the military siege in Aba province and allow independent and neutral observers to the region;
14. Urges the Government of the People’s Republic of China to respect internationally agreed standards on human rights and abide by its obligations to international human rights conventions with respect to freedom of religion or belief;
15. Instructs its President to forward this resolution to the HR/VP, the Council, the Commission, the governments and parliaments of the Member states, the Government and Parliament of the People’s Republic of China.
Catalan Green Party member of the European Parliament,
Romeva i Rueda wears a shirt that reads "free Liu Xiaobo" during a
vote at the European Parliament in Strasbourg, eastern France, Tuesday, Nov 23,
2010. Jailed Chinese dissident Liu Xiaobo is the winner of this year's Nobel
Peace Prize. (AP Photo/Christian Lutz)
En tant que membre del European Parliamentary Caucus on Burma, faig pública la carta que hem enviat a diverses autoritats europees i internacionals en relació a les eleccions que van tenir lloc a Birmània el passat 7 de novembre, i que considero antidemocràtiques i injustes.
Statement of the European Parliamentary Caucus on Burma on the elections November 8th, 2010 We, the members of the European Parliamentary Caucus on Burma, are expressing our concern with the elections that were held in Burma on November 7th and call on the international community to not recognize its results.
The government of Burma has, since 2003, rejected every single proposal by the United Nations and international community to reform its seven-stage ‘roadmap to democracy’, including reforming the 2008 constitution and making elections on 7th November free and fair. Burma’s 2008 constitution, which comes into force after the election, is designed to maintain dictatorship in a civilian guise, and does not grant any human rights or prospect for genuine change. The constitution does not protect or address the concerns, rights and aspirations of Burma’s ethnic minorities, and the President of Burma appoints all ministers in State and Regional Parliaments, including the Chief Minister. No repressive laws are repealed by the 2008 constitution and the military will hold twenty-five percent of seats in Parliament, enough to veto any constitutional change. Political parties in Burma have faced severe restrictions in the run up to the elections and are unable to operate freely. For example, the costs of fielding candidates in the elections has been set extremely high, thereby stopping opposition parties from being able to field candidates in many constituencies. Besides that, voting was not allowed to take place in many ethnic areas. Almost 2,200 political prisoners still remain in detention, many of whom have been tortured and face daily mistreatment, and that this number has almost doubled since 2007. Aung San Suu Kyi remains in detention, in violation of international law, and under Burmese law should be released on November 13th. Her party, the National League for Democracy and nine other political parties have been effectively banned by the dictatorship. From the above mentioned conditions it is clear that the elections in Burma held on 7th November were not free and fair. We are appealing to the countries of the European Union to ensure the following steps after the elections: 1. We call on the European Union to reject the outcome of the elections and the new government as illegitimate and not representing the genuine will of the people. 2. We believe the European Union should maintain existing targeted economic sanctions against Burma until a genuine process of reform has begun in Burma and the relaxation of sanctions has the support of Daw Aung San Suu Kyi and her party, the Building support for democracy and human rights for Burma National League for Democracy. It is necessary to ensure that existing sanctions are properly monitored and implemented. 3. We are joining the call of the United Nations Special Rapporteur on Burma who has condemned ‘gross and systematic’ human rights abuses committed by Burma’s dictatorship, stating that they constitute ‘a state policy that involves authorities in the executive, military and judiciary at all levels’, and has called for the establishment of a United Nations Commission of Inquiry into war crimes and crimes against humanity committed by the dictatorship. We welcome the public support for a UN Commission of Inquiry into war crimes and crimes against humanity from the government of CzechRepublic, Estonia, France, Hungary, Ireland, Lithuania, Netherlands, Slovakia and United Kingdom. It is time that the European Union publicly supported the recommendation of the United Nations Special Rapporteur on Burma to establish a Commission of Inquiry into war crimes and crimes against humanity in Burma, and include the establishment of an inquiry in the Burma Resolution at the United Nations General Assembly. 4. We would like to see the European Union renew efforts to secure genuine tripartite dialogue between Aung San Suu Kyi and the National League for Democracy, genuine ethnic representatives, and the government of Burma, with the aim of securing national reconciliation and a transition to democracy. The European Union should work together for a more unified international approach to Burma, led by United Nations Secretary General Ban Ki-moon, rather than the international community pursuing multiple low-level unilateral initiatives. 5. We call on the European Union to make the release of political prisoners a priority in any discussions with the dictatorship in Burma.
About EPCB: The European Parliamentary Caucus on Burma was founded in June 2008 to raise awareness on Burma in Europe and promote human rights and democracy in Burma. It represents 16 European countries with more than 160 MPs. Administrative support for the European Parliamentary caucus on Burma is being provided by Burma Campaign UK and People in Need in the CzechRepublic.
For more information contact:
UK: Zoya Phan at +44 (0) 773 863 0139, zoya.phan@burmacampaign.org.uk
CR: Kristina Prunerova at +420 226 200 455, kristina.prunerova@peopleinneed.cz
Adjunto l'entrevista que em va fer fa uns dies el mitjà Mizzima en relació a la situació de Birmània. En elle reitero la necessitat que la UE no abaixi la guàrida al respecte, i alerto que les properes eleccions seran un frau, entre d'altres coses, pel fet que no s'hi podran presentar els principals partits opositors, inclòs el d'Aung San Suu Kyi. L'entrevista va tenir lloc el dia que vàrem organitzar al Parlament Europeu la performance Lady of Burma. Spaniard works to keep Burma high on EU agenda “There is a pressing urgency to prevent the EU from losing interest in what is going on in Burma” – Spanish Member of the European Parliament, Raul Romeva i Rueda Tuesday, 13 July 2010 16:25 | Javier Delgado Rivera Brussels (Mizzima) – Ahead of the forthcoming elections in Burma, Raul Romeva i Rueda, a Spanish Member of the European Parliament, spoke to Mizzima in the Brussels seat of the European chamber. He is vice-president of the Greens/European Free Alliance Group, the fourth largest bloc in the European Parliament. In addition to being an outspoken advocate of freedom for the Burmese people, you are an executive committee member of the European Parliamentary Caucus on Burma (EPCB). This independent grouping consists of parliamentarians from 16 European countries committed to seeing a Burma free of brutality and suffering. What does ultimately the EPCB stand for?
The central aspiration of the EPCB is to raise awareness about the Burmese situation – to keep the issue alive in the EU institutions and governments. The EU has long expressed its steady engagement to champion the democratic transfer of power in Burma. At the EPCB, we work to ensure that Brussels’ determination to help the people of Burma remains in the mainstream of EU policymaking. Although the parliamentarians involved in the EPCB deal with different legislative margins, we all send the same message; that any move to comply with the current status quo in Burma is intrinsically wrong. So there is a need to urge the EU to keep the situation in Burma high on its agenda
There is a pressing urgency to prevent the EU from losing interest in what is going on in Burma. This country falls a long way off from the EU’s most immediate region of concern, what sometimes is mirrored in the EU’s priorities. Furthermore the European Commission (EC) – the European Union’s executive body – is diminishing its humanitarian aid in Burma, as this kind of assistance does not appear to be a priority for them. An example of this is seen in the commission’s decision to cut funds to assist Burmese refugees along the Thai-Burmese border. The EC should make an additional effort to take care of the realities [the continuing needs of the Burmese refugees] that are yet to be met. The EU’s policy on Burma lies in a set of sanctions designed to persuade the junta to lessen its overarching grip on the country – what is your assessment on the performance of these punitive measures?
The EU sanctions on the Burmese military and its bedfellows are only a tool to weaken the country’s dictatorial iron fist. If these sanctions are to bear fruit, the EU should sharpen its restrictions and bans. As a matter of fact, I am thinking particularly about sanctions equipped to curtail Chinese sales of weapons to Naypyidaw. The EU has so far failed to talk straight to the Chinese about Beijing’s role in perpetuating the current status quo in Burma. As a result, the EU’s approach to China regarding Burma is certainly unsound.
The Chinese leadership must understand that its rise in the international arena is bound to be tied to a leap of responsibility in the world’s affairs. An assertion that holds even truer in China’s neighbourhood.
If the EU seeks to make a difference in the international scene, it has to further engage itself in countries such as Burma. The core obstacle to get there is not the EU as an institution, but its member states. They are the ones setting the tone of EU policies. Bearing in mind the tight conditions under which the country is going to hold elections – what can the Burmese opposition do to push reforms?
I think that, against all odds, the (internal and exiled) Burmese opposition is mature enough to take over from the military and command a scheme to open up the whole system.
Obviously, the junta is aware of this, and in a desperate attempt at self-preservation, flexes its muscles against nearly non-existent Burmese freedoms. The opposition and the country’s ethnic minorities require ample and effective external support; otherwise, the momentum will miserably fade away. Sadly, neither the EU nor the US has been able to provide such a reliable helping hand. So, how do you see Burma after the elections?
I am not very positive that the forthcoming elections will change much in the country. To begin with, the constitutional framework over which the poll is to be held could not be more flawed. Does the junta expect us to buy its alleged commitment to reform if it keeps imprisoning anyone who dares to criticise its rulings? If the Burmese military is serious about opening up, it should first release all of the country’s political prisoners; any discourse of political liberalisation falls sort of credibility otherwise.
Ara fa uns mesos vaig visitar els camps de persones refugiades birmanes a la frontera amb Tailàndia, i em vaig reunir amb diversos grups opositors a la Junta Birmana, tant grups ètnics (Karen) com la Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit de la Premi Sakharov, avui encara empresonada, Aung San Suu Kyi. Dos dels temes que preocupaven especialment era la retallada de recursos que la UE duu a terme de fa temps en relació a les ajudes als camps fronterers, i les eleccions convocades per la Junta, en el marc d'una reforma constitucional que podríem titllar de clarament 'anticonstitucional'. Vaig agafar el compromís de, primer, demanar a la Comissió que no deixés els centenars de milers de persones desplaçades i refugiades sense l'ajuda europea, i segon, de no donar suport ni cobertura a les eleccions, almenys, mentre no es garantís el total i incondicional alliberament de les més de 2100 persones presoneres polítiques, es garantís la plena participació democràtica de totes les forces polítiques, i s'aturessin els nombrosos actes de vulneracions de drets humans (inclosos els atacs i persecucions a periodistes). Ho fet en reiterades ocasions, tal i com podeu comprobar en la categoria d'aquest bloc on guardo tots els apunts dedicats a Àsia Oriental.
Ahir, en el ple, ho vaig tornar a fer, en el marc del debat sobre les resolucions d'Urgència de drets humans a les quals habitualment ens dediquem els dijous per la tarda quan hi ha sessió plenària a Estrasburg. Adjunto a continuació la resolució que vàrem impulsar com a Verds/ALE. (segueix...)
Una de les meves responsabilitats al Parlament Europeu és el seguiment de les vulneracions de drets humans que tenen lloc al món, i fer-ne les denúncies, en forma de Resolució, pertinents. El sistema és el següent: primer els grups han d'acordar els tres temes d'Urgències a debtre (normalment els dijous de ple d'Estrasburg per la trada), i llavors cada grup fa una proposta de resolució que a continuació toca negociar amb els altres. De vegades s'arriva a un acord de compromís, i de vegades no. En un cas i altre cal votar, ja sigui la proposta conjunta, o les de cada grup.
Per altra banda, hi ha casos que segueixo de forma més específica. En tant que membre de la Delegació amb els països ASEAN, per exemple, un d'aquests casos és Filipines. La seva situació fa temps que reclama que no ens n'oblidem, les constants persecucions, i fins i tot assassinats, a determinats grups i defensors de drets humans, ens obliga a ser vigilants. Els darrers deu anys han desaparegut, almenys, 1000 persones implicades políticament en organitzacions socials o partits d'esquerres. Així doncs, s'imposava una resolució de denúncia, que adjunto, i que tocarà debatre i votar avui dijous. (segueix...)
Burma
Greens deplore judgement against Aung San Suu Kyi
Commenting on the judgement passed against Burmese opposition leader Aung San
Suu Kyi, extending her house arrest sentence by a further 18 months, Greens/EFA
Co-Presidents Rebecca Harms and Daniel Cohn-Bendit, and Vice-Chair Raül Romeva
commented:
"Greens deplore the kangaroo court judgment against Burmese pro-democracy
leader Aung San Suu Kyi. We demand that the Burmese authorities drop the
ridiculous charges against her and order her immediate release.
The Burmese regime must release its grip on power and guarantee free and
democratic elections next year, allowing Aung San Suu Kyi to participate. Her
commitment to democracy has long been recognised across the world, including by
the European Parliament, which awarded her the Sakharov Prize in 1990. Burmese
people must at long last have the right to choose their government."
La Xina queda, geogràficament, lluny, però allò que hi passa és cada cop més present en la nostra vida quotidiana. El seu pes en la nostra dinàmica política, econòmica i mediàtica és constant. Més enllà de les fòbies i les fílies pròpies de cadascú, el cert és que el despertar xinès comporta sovint extranyes aliances entre ultracapitalistes i ultracomunistes difícils de comprendre per aquells i aquelles que fem de la lluita pels drets humans i la promoció de la igualtat d'oportunitats la nostra ideologia. Els episodis de revolta / repressió del Tibet i de Xinjian suposen els dos exemples més recents i visibles de com el creixement econòmic topa amb un important dèficit político-territorial. Malauradament, però, no són els únics. És evident que el model de transformació econòmic xinès no va acompanyat, necessàriament, d'una transforamció social i territorial que faci pensar que la combinació capitalisme + partit comunista sigui necessàriament positiva per ella mateixa, tal i com expressa de manera clara i entenedora, novament, el sinòleg Xulio Ríos, a qui segueixo sovint i de qui acostumo a recomanar les anàlisi i reflexions com que la que fa avui, per exemple, a El País (Los otros chinos). (segueix...)
Adjunto la carta que, en tant que membres de Caucus Parlamentari per a Birmània, hem enviat a Nacions Unides reclamant un Embargament Global d'Armes per a Birmània:
H.E. Susan E. Rice Ambassador
Permanent Mission of the United States to the United Nations
140 East 45th Street
New York, N.Y. 10017
19th June 2009
Dear H.E. Susan E. Rice,
We, members of European Parliamentary Caucus on Burma, are writing to you to express our concern over the current situation in Burma.
There can now be no doubt that the dictatorships claim that it will reform, and that 2010 elections will bring change, are totally false.
Daw Aung San Suu Kyi, leader of Burma’s democracy movement, is now spending her 14th birthday in detention, and a sham of a trial will ensure she will remain detained when elections take place next year.
At the same time a new military offensive in Eastern Burma is forcing thousands from their homes, joining the hundreds of thousands who are already internally displaced, or the tens of thousands in refugee camps in Thailand. These attacks are not counter-insurgency as claimed. The United Nations itself has said that civilians are being deliberately targeted. These are war crimes.
These two new developments follow the violent suppression of peaceful protests in 2007, and the blocking of international aid following cyclone Nargis in 2008.
Three statements by the Security Council have now been ignored by the State Peace and Development Council. This defiance cannot be allowed to stand unchallenged.
The time is long overdue for a global arms embargo against Burma, and we call on your government to publicly commit itself to such a step.
Yours sincerely,
John Bercow, Member of Parliament, Great Britain
Petr Bratsky, Member of Parliament, Czech Republic
Simon Coveney, Member of Parliament, Ireland
Carmen Garcia, Member of Parliament, Spain
Glenys Kinnock, Member of European Parliament for Wales in the UK
Silver Meikar, Member of Parliament, Estonia
Laszlo Nagy, Member of Parliament, Slovakia
Zbygniew Romaszewski, Member of Parliament, Poland
Raül Romeva, Member of European Parliament, Spain
Renate Weber, Member of the European Parliament, Romania
Ahir vàrem saber que Aung San Suu Kyi va ser empresonada a la presó d'Insein. La Junta, dictatorial, birmana considera que ha trencat l'arrest domiciliari després que un nedador nordamericà, John Yettaw, hagués arribat nedant al seu domicili i es negués a anar-se'n. En tant que membre del Comitè Executiu de la European Parliamentary Caucus on Burma, em faig ressò de la crida iniciada per la Campanya Birmània per la Pau, en quant a demanar una ràpida reacció de part de les institucions internacionals, especialment la UE, ASEAN i el govern Espanyol, en favor d'una acció diplomàtica inmediata destinada a reclamar l'alliberament de la líder opositora birmana. Trobareu més reflexions en relació a la situació i les meves accions pro llibertat a Birmània aquí.
Nota a 14/05/2009
ICV demana a la UE, a Nacions Unides i al Govern
espanyol que accelerin la diplomàcia per alliberar Aung San Suu Kyi
Raül Romeva, membre del consell
executiu de Birmània per la Pau, insta a "intensificar els esforços diplomàtics
amb Birmània"
El cap de llista d'ICV a les
eleccions europees, Raül Romeva, ha fet avui una crida a la Unió Europea, a
Nacions Unides i al Govern de l'Estat Espanyol a accelerar la diplomàcia per
alliberar la premi Nobel, Aung San Suu Kyi després que hagi estat detinguda i
traslladada a la presó de Insein. "Si no s'intensifiquen els esforços
diplomàtics, Aung San Suu Kyi pot acabar a la presó per sempre", ha alertat
Romeva.
Aung San Suu Kyi ha estat
avui empresonada trencant l'arrest domiciliari al que estava sotmesa des de
feia 13 anys i 202 dies, acusada d'haver allotjat a un hoste nord-americà,
John Yettaw, i que es va negar a abandonar casa seva. " Les Nacions
Unides han declarat aquesta detenció com a il·legal, i el Consell de Seguretat
ja ha demanat als dictadors que alliberin a l'activista", ha recordat Romeva.
Per tot això, Romeva que forma
part de la campanya internacional Birmània per la Pau, ha fet una crida al
Govern Espanyol, a tots els Governs autonòmics així com al Congrés i als
Parlaments autonòmics, a la Unió Europea i a Estats Units a utilitzar tota la
seva influència política i diplomàtica per a enviar enviats a Birmània.
Des
de fa unes setmanes formo part del Comitè Executiu de la European Parliamentary
Caucus on Burma, que inclou diferents diputats, diputades i ex sensibles amb la
situació a Birmània. La darrera acció que hem fet ha estat dirigir una carta a
tots els ministres d'afers exteriors de la UE en els termes següents:
Burma
Desk
Foreign and Commonwealth Office
King Charles Street,
London, SW1A 2AH,
United Kingdom
Date:
March 2009
Dear
We
are writing to you regarding our concerns about the current political situation
in Burma and issues we believe the European Union should consider when renewing
the EU Common Position on Burma in April.
We
welcome the European Union's longstanding engagement on the issue of Burma. Steps
taken by the European Union in the past year, such as increased humanitarian
assistance, support for a global arms embargo, new sanctions on imports of
timber and gems, and rejection in their current form of the dictatorship's
elections planned for 2010, are all positive steps. We believe, however, that
the EU should take further action to promote positive change in Burma. (segueix...)
Com a conseqüència de la meva recent visita a Birmània i a la frontera amb Tailàndia, he dirigit una bateria de preguntes tant a la Comissió com al Consell, en relació a tres temes: la situació de les persones refugiades i desplaçades a la frontera tailando-birmana (i en especial les previsions d'ajuda de la UE al respecte); la postura de la Comissió i el Consell en relació a la Constitució de l'SPDC i les eleccions previstes pel 2010; i la resposta davant del Cicló Nargis (amb sospites de possible responsabilitat per part de la Junta en termes de crims contra la humanitat). (segueix...)
La formalitat de la reunió amb el Burma Lawyer Council (consell d'advocats birmà) ens ha fet adonar ràpidament que allò anava de debò. La qüestió legal és triple: primer, rebutjar la legitimitat de la Constitució del SPDC (la de maig de 2008) i per tant les eleccions previstes pel 2010; segon, garantir la protecció dels defensors, és a dir, dels advocats, que treballen a Birmania; i tercer, plantejar sense recança la possibilitat de dur davant la Cort Penal Internacional el règim militar de Than Shwe, no només per la possible responsabilitat en quant a crims contra la humanitat que suposaria la no resposta/prevenció davant el cicló Nargis, i, per descomptat, per la política sistematica de persecució i a assassinats de dissidents i opositors. En relació a la Constitució del 08, per exemple, hem tingut ocasió de coneixer alguns paràgrafs que, menys propis d'un veritable Estat de Dret, es poden qualificar de qualsevol cosa, com per exemple l'article 445 en què s'estableix el següent: "... no proceeding shall be institututed against the said Council (SLORC and SPDC) or any member thereof or any member of the government, in respect of any act done in the execution of their respective duties". Es miri com es miri això suposa una clara apel.lació a la impunitat que seria inacceptable en qualsevol text constitucional d'un país que es pretengui democràtic. En altres apartats, a més a més, es preveu que el President pugui seguir essent un militar. Per tot això la petició que ens fan, també els Advocats, és que no caiguem en la trampa de creure que les eleccions de 2010 (segueix...)
Nova incursió en la realitat de les persones refugiades i desplaçades. Avui hem conegut algunes històries realment sorprenents de famílies que han arribat fa poc de la zona del Delta de l'Irrawadi, on va tenir lloc el cicló Nargis fa uns mesos. Es miri com es miri la reacció del regim birmà davant l'arribada del Nargis va ser un acte d'irresponsabilitat criminal que, crec, es podria fins i tot considerar un crim contra la humanitat, i és que malgrat ésser puntualment avisada del cicló per part de les autoritats índies, la Junta no va fer absolutament res per prevenir la població ni, encara menys, per garantir-ne la seva seguretat (més avall adjunto la resolucio que varem adoptar al Parlament Europeu al respecte). Milers de persones van perdre la vida simplement per que ningú no els havia aconsellat abandonar la zona, i famílies senceres van perdre-ho absolutament tot. Moltes d'aquestes famílies busquen ara d'altres oportunitats fora de la seva terra. Però mes esgarrifós encara és saber que, a més a més de posar totes les dificultats possibles a l'arribada de l'ajuda internacional, la Junta obligava a dir a tothom qui rebia ajuda que aquesta l'havia proporcionada la Junta, i si en volien, havien de votar favorablement al referèndum sobre la Constitució. I malgrat aquesta actitud encara hi ha governs que defensen que la única manera de canalitzar l'ajuda és a través del règim. (segueix...)
La jornada d'avui l'hem dedicat a entrevistar-nos amb diferents col.lectius de caràcter polític, començant al matí amb la KNU (la branca política dels Karen), seguint pel NCUB (comitè que acull organitzacions democràtiques i grups ètnics), a continuació l'Associació d'Ajuda als Presos Polítics i finalment la direcció de National League for Democracy (NLD), el partit d'Aung San Su Kyi. A banda de l'Associació de Presos, amb qui hem tractat de qüestions relacionades amb les persones preses, les altres reunions han servit per deixar-nos clars alguns missatges: primer, no reconeixen la Constitució que va promoure la Junta i que va fer adoptar amb una farsa de referèndum l'any 2008. Segon, consideren que les eleccions previstes pel 2010 son un intent de la junta de netejar la seva imatge i no consideren que puguin ser ni justes ni lliures, almenys fins que no hi hagi per part de la Junta un reconeixement de les que van tenir lloc el 1990 i que van ser el detonant del cop d'Estat que va donar lloc el règim ulterior i l'inici de la persecució dels grups que de fet havien guanyat les eleccions i que es van convertir en dissidents. I tercer, reclamen insistentment que la comunitat internacional, abans de reconèixer la Constitució i les eleccions de 2010, pressioni la Junta per, almenys, re-iniciar les converses a tres bandes (NLD, moviments ètnics i Junta) per tal de mirar de trobar una solució a la situació actual. (segueix...)
Després de quinze hores de vol i vuit mes en cotxe des de Bangkok varem arribar ahir al vespre a Mae Sot, a la frontera entre Tailàndia i Birmània, i regió on habiten nombroses comunitats de la tribu Karen, moltes d'elles en camps de refugiats o desplaçats. La visita la faig a títol personal acompanyant una delegació de l'organització Burma Campaign, que dirigeix Mark Farmaner i a la qual pertany Conxa Pinós, qui malauradament no ens ha pogut acompanyar aquest cop. En tant que coordinador de Drets Humans del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu he tingut ocasió de participar en nombrosos debats i redacció de resolucions en relació a la situació dels drets humans a Birmània (Burma), situacio clarament nefasta no només per a l'oposició (l'NLD d'Aung San Su Kyi, per exemple, a qui he fet mencio especifica en diversos apunts d'aquest bloc), sinó també per a comunitats i grups específics com els Karen. En el transcurs d'aquest temps havia adquirit el compromís de venir a veure els camps on viuen els milers i milers de persones que porten anys fugint de la Junta Militar. Finalment hem pogut concretar aquest compromís i organitzar aquesta visita en la qual sóc l'únic representant parlamentari, ja que la resta són membres d'ONG o de l'Agencia Catalana de Cooperació (com l'Ignasi Calbó i la Núria Clotet). (segueix...)
En el marc del viatge que començo avui a Tailàndia i Birmània per tal de conèixer de primera mà la situació de la població birmana refugiada en aquest pais, adjunto a continuació una acció concreta a la qual m'he adherit en favor de l'alliberament de dotzenes d'activistes opositors a la Junta Militar, la qual inclou una carta a Ban Ki Moon. Dozens of human rights activists in Burma will die in jail after being give long sentences.
Despite this, UN Secretary General Ban Ki-moon has just said he won’t even visit Burma, despite being invited by the regime.
The military junta in Burma has sentenced at least 215 political activists, monks, nuns and journalists during November, bringing the total number of political prisoners sentenced since last year’s uprising to at least 384. (segueix...)
D'aquí a menys 10 dies tinc previst anar a la frontera entre Birmània i Tailàndia acompanyant l'organització Birmània per la Pau. De fet era un viatge que fa temps tenia pendent de fer, i que finalment s'han donat les circumstàncies per fer-lo. El cas és que Burma és una de les zones del món que més atenció mediàtica, política i humanitària necessita, però que sovint no rep, a no ser que hi succeeixi una catàstrofe de la dimensió del Nagris. Catalunya està poc a poc concedint la importància i atenció que la zona mereix, mèrit que, entre d'altres, cal atribuir a la infatigable Concha Pinós i al seu equip, i que s'ha concretat recentment en la concessió del Premi Internacional Catalunya a dues activistes pro Drets Humans i Democràcia birmanes com són Cynthia Maug i Aung San Suu Kyi. Al Parlament Europeu hem adoptat nombroses resolucions al respecte, moltes de les quals m'ha tocat negociar en nom del meu grup (veure'n algunes a la categoria sobre Àsia Oriental d'aquest bloc. Adjunto avui algunes notes que serviran per preparar l'esmentat viatge, i ho faig fent menció de la xarxa d'entitats que impulsen la campanya Birmània per la Pau, del seu blog (http://birmaniaporlapaz.blogspot.com/), i de la xarxa amb la qual treballen a la frontera amb Tailàndia, la TBBC. (segueix...)
Demà divendres, 24 d'Octubre, Aung San Suu Kyi complirà 13 anys privada de llibertat (va ser un 24 d'octubre de 1995 quan l'exèrcit la va tancar a casa seva convertint aquesta, de fet, en una presó). El mateix dia, els líders d'Àsia i Europa es trobaran a la reunió de l'ASEM, a nivell de Caps d'Estat, que tindrà lloc a la Xina. Són ja diverses les vegades que hem afrontat al Parlament Europeu la situació a Birmània. En aquesta ocasió, i davant les evidències que la situació és encara molt lluny de millorar com ho demostra, entre d'altres, el fet que el nombre de presoners polítics ha augmentat fins a 2100 el darrer any (malgrat els significatius alliberaments del 23 de setembre de 2008), i que el procés constitucional promogut per la Junta busca perpetuar i legitimar els continuats abusos de drets humans, així com assegurar-se la impunitat per les violacions passades. Per tal de plantejar tot això, alguns/es diputats/des hem promogut una resolució (de les anomenades d'urgència, sobre vulneracions de drets humans i democràcia) que debatrem i votarem avui. El text de la proposta que hem presentat en tant que grup Verds/ALE és aquest(i aquest el que hem negociat i consensuat amb els altres grups). Per altra banda, adjunto també la meva intervenció per a la plenària, basada de fet en les peticions que ens fa arribar Amnistia Internacional i la campanya Birmania por la Paz i Burma Campaign International (més avall): (segueix..)
Per primera vegada en quatre anys, sembla que la candidatura a la qual he donat suport per tal que se li concedeixi el premi Sakharovté opcions de guanyar. Es tracta de Hu Jia, el dissident xinès que lluita en nom dels sense veu de la Xina i del Tibet en favor de les llibertats civils, la protecció del medi ambient i la lluita contra la SIDA. A la votació que va tenir lloc dilluns, a Brussel.les, en la qual hi vaig poder participar en tant que coordinador per a Drets Humans del Grup Verds/ALE, van quedar tres noms finalistes. A més a més de Hu Jia, els altres dos noms són l'opositor bielorus Alexandre Kozuline i l'abat del Congo Abbot Apollinaire Malu Malu. Personalment trobo l'elecció de Hu Jia especialment satisfactòria en la mesura en què el nostre Grup ja havia proposat el mateix Hu Jia i la seva esposa, Jinyan, per a l'edició de l'any passat (en vaig parlar en un apunt anterior Hu Jia). Entretant, han tingut lloc els Jocs Olímpics de Pequin i diverses campanyes relatives a la situació dels Drets Humans a la Xina han permès a hores d'ara tenir una millor idea de la dramàtica situació que viuen avui aquelles persones que lluiten en favor de la llibertat d'expressió en aquell país. (segueix...)
Malauradament és cada cop més evident que els Jocs Olímpics no van suposar una millora pel que fa al respecte dels drets humans a la Xina en general, i encara menys al Tibet en particular. La persecució dels tibetans per part de les autoritats xineses, i en particular dels monjos budistes, ha portat a situacions tan extremes com és per exemple l'autoimmolació de diversos monjos i monges que han tingut lloc els darrers dies. N'hem volgut parlar avui, al Parlament Europeu, en una resolució: 
Ara fa uns mesos vaig visitar els camps de persones refugiades birmanes a la frontera amb Tailàndia, i em vaig reunir amb diversos grups opositors a la Junta Birmana, tant grups ètnics (Karen) com la Lliga Nacional per a la Democràcia, el partit de la Premi Sakharov, avui encara empresonada, Aung San Suu Kyi. Dos dels temes que preocupaven especialment era la retallada de recursos que la UE duu a terme de fa temps en relació a les ajudes als camps fronterers, i les eleccions convocades per la Junta, en el marc d'una reforma constitucional que podríem titllar de clarament 'anticonstitucional'. Vaig agafar el compromís de, primer, demanar a la Comissió que no deixés els centenars de milers de persones desplaçades i refugiades sense l'ajuda europea, i segon, de no donar suport ni cobertura a les eleccions, almenys, mentre no es garantís el total i incondicional alliberament de les més de 2100 persones presoneres polítiques, es garantís la plena participació democràtica de totes les forces polítiques, i s'aturessin els nombrosos actes de vulneracions de drets humans (inclosos els atacs i persecucions a periodistes). Ho fet en reiterades ocasions, tal i com podeu comprobar en la 
PRESS RELEASE
- Brussels, 11 August 2009
La Xina queda, geogràficament, lluny, però allò que hi passa és cada cop més present en la nostra vida quotidiana. El seu pes en la nostra dinàmica política, econòmica i mediàtica és constant. Més enllà de les fòbies i les fílies pròpies de cadascú, el cert és que el despertar xinès comporta sovint extranyes aliances entre ultracapitalistes i ultracomunistes difícils de comprendre per aquells i aquelles que fem de la lluita pels drets humans i la promoció de la igualtat d'oportunitats la nostra ideologia. Els episodis de revolta / repressió del Tibet i de Xinjian suposen els dos exemples més recents i visibles de com el creixement econòmic topa amb un important dèficit político-territorial. Malauradament, però, no són els únics. És evident que el model de transformació econòmic xinès no va acompanyat, necessàriament, d'una transforamció social i territorial que faci pensar que la combinació capitalisme + partit comunista sigui necessàriament positiva per ella mateixa, tal i com expressa de manera clara i entenedora, novament, el sinòleg Xulio Ríos, a qui segueixo sovint i de qui acostumo a recomanar les anàlisi i reflexions com que la que fa avui, per exemple, a El País (
Ahir vàrem saber que Aung San Suu Kyi va ser empresonada a la presó d'Insein. La Junta, dictatorial, birmana considera que ha trencat l'arrest domiciliari després que un nedador nordamericà, John Yettaw, hagués arribat nedant al seu domicili i es negués a anar-se'n. En tant que membre del Comitè Executiu de la European Parliamentary Caucus on Burma, em faig ressò de la crida iniciada per la 
Com a conseqüència de la meva recent visita a Birmània i a la frontera amb Tailàndia, he dirigit una bateria de preguntes tant a la Comissió com al Consell, en relació a tres temes: la situació de les persones refugiades i desplaçades a la frontera tailando-birmana (i en especial les previsions d'ajuda de la UE al respecte); la postura de la Comissió i el Consell en relació a la Constitució de l'SPDC i les eleccions previstes pel 2010; i la resposta davant del Cicló Nargis (amb sospites de possible responsabilitat per part de la Junta en termes de crims contra la humanitat). (segueix...)
La formalitat de la reunió amb el Burma Lawyer Council (consell d'advocats birmà) ens ha fet adonar ràpidament que allò anava de debò. La qüestió legal és triple: primer, rebutjar la legitimitat de la Constitució del SPDC (la de maig de 2008) i per tant les eleccions previstes pel 2010; segon, garantir la protecció dels defensors, és a dir, dels advocats, que treballen a Birmania; i tercer, plantejar sense recança la possibilitat de dur davant la Cort Penal Internacional el règim militar de Than Shwe, no només per la possible responsabilitat en quant a crims contra la humanitat que suposaria la no resposta/prevenció davant el cicló Nargis, i, per descomptat, per la política sistematica de persecució i a assassinats de dissidents i opositors. En relació a la Constitució del 08, per exemple, hem tingut ocasió de coneixer alguns paràgrafs que, menys propis d'un veritable Estat de Dret, es poden qualificar de qualsevol cosa, com per exemple l'article 445 en què s'estableix el següent: "... no proceeding shall be institututed against the said Council (SLORC and SPDC) or any member thereof or any member of the government, in respect of any act done in the execution of their respective duties". Es miri com es miri això suposa una clara apel.lació a la impunitat que seria inacceptable en qualsevol text constitucional d'un país que es pretengui democràtic. En altres apartats, a més a més, es preveu que el President pugui seguir essent un militar. Per tot això la petició que ens fan, també els Advocats, és que no caiguem en la trampa de creure que les eleccions de 2010 (segueix...)
La jornada d'avui l'hem dedicat a entrevistar-nos amb diferents col.lectius de caràcter polític, començant al matí amb la KNU (la branca política dels Karen), seguint pel NCUB (comitè que acull organitzacions democràtiques i grups ètnics), a continuació l'Associació d'Ajuda als Presos Polítics i finalment la direcció de National League for Democracy (NLD), el partit d'Aung San Su Kyi. A banda de l'Associació de Presos, amb qui hem tractat de qüestions relacionades amb les persones preses, les altres reunions han servit per deixar-nos clars alguns missatges: primer, no reconeixen la Constitució que va promoure la Junta i que va fer adoptar amb una farsa de referèndum l'any 2008. Segon, consideren que les eleccions previstes pel 2010 son un intent de la junta de netejar la seva imatge i no consideren que puguin ser ni justes ni lliures, almenys fins que no hi hagi per part de la Junta un reconeixement de les que van tenir lloc el 1990 i que van ser el detonant del cop d'Estat que va donar lloc el règim ulterior i l'inici de la persecució dels grups que de fet havien guanyat les eleccions i que es van convertir en dissidents. I tercer, reclamen insistentment que la comunitat internacional, abans de reconèixer la Constitució i les eleccions de 2010, pressioni la Junta per, almenys, re-iniciar les converses a tres bandes (NLD, moviments ètnics i Junta) per tal de mirar de trobar una solució a la situació actual. (segueix...)
Després de quinze hores de vol i vuit mes en cotxe des de Bangkok varem arribar ahir al vespre a Mae Sot, a la frontera entre Tailàndia i Birmània, i regió on habiten nombroses comunitats de la tribu Karen, moltes d'elles en camps de refugiats o desplaçats. La visita la faig a títol personal acompanyant una delegació de l'organització Burma Campaign, que dirigeix Mark Farmaner i a la qual pertany Conxa Pinós, qui malauradament no ens ha pogut acompanyar aquest cop. En tant que coordinador de Drets Humans del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu he tingut ocasió de participar en nombrosos debats i redacció de resolucions en relació a la situació dels drets humans a Birmània (Burma), situacio clarament nefasta no només per a l'oposició (l'NLD d'Aung San Su Kyi, per exemple, a qui he fet mencio especifica en diversos apunts d'aquest bloc), sinó també per a comunitats i grups específics com els Karen. En el transcurs d'aquest temps havia adquirit el compromís de venir a veure els camps on viuen els milers i milers de persones que porten anys fugint de la Junta Militar. Finalment hem pogut concretar aquest compromís i organitzar aquesta visita en la qual sóc l'únic representant parlamentari, ja que la resta són membres d'ONG o de l'Agencia Catalana de Cooperació (com l'Ignasi Calbó i la Núria Clotet). (segueix...)
En el marc del viatge que començo avui a Tailàndia i Birmània per tal de conèixer de primera mà la situació de la població birmana refugiada en aquest pais, adjunto a continuació una acció concreta a la qual m'he adherit en favor de l'alliberament de dotzenes d'activistes opositors a la Junta Militar, la qual inclou una carta a Ban Ki Moon. 
D'aquí a menys 10 dies tinc previst anar a la frontera entre Birmània i Tailàndia acompanyant l'organització 
