M’ha escrit Dawa, un jove tibetà a qui vaig apadrinar fa alguns anys. Viu en un cap de refugiats al sud de l’Ïndia, mentre que la seua família (pare, mare i germanes) viu al Tibet. Dawa és monjo budista. Tot just li havia escrit ara fa unes setmanes per felicitar el nou any. Per als tibetans, l’any va començar ahir, 25 de febrer.
Acabe d’assabentar-me de la mort de Carmelina Sàchez-Cutillas. La informació és del periòdic. Carmelina, néta del folklorista Martínez i Martínez, és, sobretot, l’autora de Matèria de Bretanya, una delícia de llibre a mig camí del memorialisme i l’autobiografia. Per a mi, és un llibre (podeu llegir-ho en aquest article de l’any 2001) amb molta màgia: “La mar vivia
Format per assajos de procedència diversa, el llibre de Morin On va el món? Cap a l’abisme? (Columna 2008) s’encara amb la vessant més problemàtica dels nostres dies. Als quasi noranta anys, Morin segueix actiu, tot un pensament en acció amb ingredients estimulants i originals. Quina vitalitat! És difícil resumir el pensament de l’autor, que passa per la reivindicació
Hui, dimecres dia 18 de febrer, presentaré el poemari d’Antoni Prats L’esfinx, a Dénia. No és la primera vegada que presente obres d’Antoni Prats o que en parle per escrit (vaig fer el pròleg a un dels seus llibres, Vora el silenci, 1999). Toni és l’artífex d’iniciatives com ara la revista L’Aiguadolç i sempre ha estat un
Publicat a Pagès editors, Rebel·lió de la sal és un nou poemari –el sisé– de Teresa Pascual. El món de Gandia i del Grau (arena, palmeres, xiprers, la mar…) es fan presents a través d’un paisatge insinuat només en la seua silueta, però fortament interioritzat. Es tracta d’una poesia directa, amb un to senzill i aliena a tota mena de decorativisme
Moltes coincidències fan pensar si l’atzar és quelcom més que atzar. Ahir vaig llegir llibres i vaig veure una pel·lícula amb un fort component intertextual. Ço és plens de citacions, d’al·lusions i d’evocacions literàries. Encara més: en alguns casos la intertextualitat servia per articular tota la trama. En primer lloc vaig llegir: Només ens queda l’amor, un conjunt de relats que publica l’editorial Bromera
D’ací uns dies, el vint-i-tres de febrer, farà un any del traspàs de Palau i Fabre. El tinc molt viu en el record, però a més, en la lectura dels seus textos, sempre hi ha alguna cosa que em sorprén. Hui, per exemple, he llegit un tros del seu llibre sobre el Gernika de Picasso als alumnes. He reportat el
Passeig pel Clot de Galvany, una zona humida encerclada de bungalow a escassos metres de la platja, entre Elx i Santa Pola. La platja també ha estat encerclada de ciment en els darrers mesos. Hi ha un estany amb ànecs i camins, entre canyars i garrofers, agradables de transitar. Com es veu a la foto, la densitat urbanísitica