Publicat a Pagès editors, Rebel·lió de la sal és un nou poemari –el sisé– de Teresa Pascual. El món de Gandia i del Grau (arena, palmeres, xiprers, la mar…) es fan presents a través d’un paisatge insinuat només en la seua silueta, però fortament interioritzat. Es tracta d’una poesia directa, amb un to senzill i aliena a tota mena de decorativisme retòric. El rostre d’una mirada, a gust amb ella mateixa, va a l’encontre d’allò essencial i proclama: “És el moment de tornar a les coses”. Poesia de despullament, d’autoindagació, d’especulació domèstica. El pròleg de Lluïsa Julià situa l’obra dins de la litúrgia poètica. Vet ací un tast:
A la mesura de les teues coses
he disposat la casa, les parets,
el color de taronja de la cuina,
el pilar cara-vista del saló.
He obert les finestres i la mar
ha matisat les línies de l’aigua
sense saber la sal que commovia
i abatia les ones de la l’arena–
tota la sal fixada en la mesura,
a la teua mesura de les coses,
al silenci de sal, al vanet de sal,
a la sal de la pell de les paraules…
He disposat la casa, les parets,
cada verd dels xiprers i tots els pins,
tots els colors dels dies sense llum,
cada pam de l’espai que tu no ocupes
on la teua mesura es desdibuixa.
(n’hi ha un altre)
Em situe al principi
–atordiment de l’aigua–
en a penes la línia
que separa la vida
d’on la vida se separa.
em situe en la sal,
rebel·lió de sal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ahir mentre estava prenent nota bucal d’un bon emperador a la planxa, va irrompre en el zapping televisiu un novel·lista espanyol que raonava sobre la sal, ja que així es titula la seua darrera novel·la, publicada per Lengua de Trapo: fou amé el seu discurs sobre la qualitat “deliqüescent” de la sal; ara, vist en perspectiva l’assumpte, i tenint en compte la contribució de Teresa Pascual, les nostres comarques es mereixen un Llibre Blanc de la Sal: hi ha moltes referències poètiques, narratives i antropològiques que caldria reunir i antologar sobre la sal; per exemple, una amiga em va regalar uns Cuentos al Amor de la Sal, que són una promoció per divulgar artísticament a certa indústria alacantina; sembla que les històries de la sal són vastes i plenes de troballes; en el darrer sonet lliure d’Anotacions Rizomàtiques he afirmat: “Feliços els qui viuen per un gram de salabror!”: amb la sal es comença i per la sal ens sostenim; també, quan ens n’anem, resta la sal.