A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

26 de febrer de 2009
Sense categoria
4 comentaris

El losar tibetà, en silenci

M’ha escrit Dawa, un jove tibetà a qui vaig apadrinar fa alguns anys. Viu en un cap de refugiats al sud de l’Ïndia, mentre que la seua família (pare, mare i germanes) viu al Tibet. Dawa és monjo budista. Tot just li havia escrit ara fa unes setmanes per felicitar el nou any. Per als tibetans, l’any va començar ahir, 25 de febrer.  En les poques ratlles que m’escriu em diu que està molt trist per les morts dels germans tibetans assassinats pel règim xinés al Tibet. En conseqüència, havien decidit–sembla que és prou generalitzat entre els tibetants de tot arreu– no fer cap celebració especial i romandre en silenci en senyal de dol.
    Passa el temps i les coses segueixen iguals. Els xinesos no fan cap moviment negociador i només actuen amb violència. I el món impassible. Valga que la figura del Dalai encara té una aurèola que permet algun gest a favor de la causa tibetana. Però res, la resta és d’una indiferència total. I seria l’hora de denunciar el terrorisme d’alguns estats. El terrorisme d’estats com Rússia, a Txetxènia; d’Israel, a Palestina o de la Xina, al Tibet. (n’hi ha més)   

En la imatge teniu la foto d’un petit monjo desaparegut en mans de l’exèrcit xinés, fa tres o quatre mesos. La crònica de les atrocitats comeses per l’exèrcit xinés semblen inspirades en les fantasies d’uns cruels psicòpates. Fan feredat!  
   Crec que el món ha avançat en algunes coses, en alguns drets, però precisament en els drets dels pobles (només cal mirar els kurds) no gens.  I la democràcia comporta moltes coses, però primer que res respecte pel dret de les minories, siguen negres o putes –com deia aquell. En els carrers de Lhassa i d’altres ciutats del Tibet ahir no es varen atrevir a fer la celebració del nou any per si de cas l’exèrcit xinés ho aprofitava per a sembrar el terror, de nou. Com si fos una broma de mal gust, el conseller d’educació valencià va dir allò de posar el xinés com a llengua estrangera en l’ESO. Déu meu quin malson de xinesos i dels seus aliats!        

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!