A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
“L’esfinx” d’Antoni Prats
Hui, dimecres dia 18 de febrer, presentaré el poemari d’Antoni Prats L’esfinx, a Dénia. No és la primera vegada que presente obres d’Antoni Prats o que en parle per escrit (vaig fer el pròleg a un dels seus llibres, Vora el silenci, 1999). Toni és l’artífex d’iniciatives com ara la revista L’Aiguadolç i sempre ha estat un intel·lectual molt actiu en la Marina Alta. Amb ell he col·laborat en diversos números de L’Aiguadolç.
Els interessos poètics d’Antoni l’han portat no sols a escriure poesia, sinó a estudiar autors com Emili Rodríguez-Bernabeu (en la tesina) i Salvador Espriu (en la tesi). Això ja és parlar de la seua opció poètica: una poesia densa, però expressada a través d’una imatgeria aparentment simple (elaborada amb els elements còsmics: platja, mar, vent… o domèstics: rellotge…). (n’hi ha més)
(Aurora) VIII
El foc
–cada flama ques’obri pas
des d’on flueix la vida, des dels porus oberts
per més secrets i obacs que siguen–
s’eleva
i es fon en única foguera
que escalfa les paraules i es glaça a les altures.
Allà
aquest embull de totes les frisances
afaiçona la cúpula dels segles
i dels esguards tothora escassos
que ha contemplat el breu deambular dels homes
amb la compasió que atorga
el fracàs lluminós
de les viscudes passions.
Car, al remat,
no som més que petits grapats
de sorra i cendra eixelebrada,
talment folles formigues,
esmaperdudes
en el lent terratrèmol dels mil·lennis.
(Platja) X
Cada vegada que creix algun brot
en la pila que vas afaiçonant,
et dius que hi ha futur
fora de qualsevol sospita.
Però que fràgils són els vincles…!
I que fugisser el tremolor
de cada encontre!
Com serà l’hora generosa,
suma i recompte,
epíleg dels teus dies?
Mai no sabràs del cert
si has caigut i t’ha inundat el mar
o si, lliurat
al clar somriure de l’esfinx,
que t’enamora,
el llamp d’algun impuls t’ha empentat
envers el buit i l’aventura.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!