Cada volta més sovint sent parlar del “conflicte bipolar”, referit a la maltia d’una persona. Pèro el món, en general, em sembla que avança cap a la bipolaritat; és a dir, si fa no fa, cap al trastorn psíquic. Cada vegada s’accentua més la distància entre grups i faccions socials: hi ha demòcrates, demòcrates, i
La manifestació que ahir va reunir a Alacant milers i milers de manifestants -segons l’organització, 20.000- va recòrrer els carrers de la ciutat demanant que es puga veure TV3. La celebració va tenir un caràcter festiu, amb molta “xirimita” i dolçaina, que entonaven cançons populars i alguns grups de percussió que infonien un ritme ben animós. Els assistents deuen
La corporació del Castell de Guadalest es va reunir el dia 25 d’abril, que commemora la batalla d’Almansa, per iniciar la celebració del 35 aniversari de ser declarat: “Conjunt Històric artístic”. La corporació municipal, ara, ha elevat la petició per a què siga: “Patrimoni de la Humanitat”. La sol·licitud busca iniciar un procés que reforce
Una combinació de fotografia i poesia, d’imatge i paraula, forma cada volum de la col·lecció: “La imatge que parla”, d’Arola editors. El número 23, Estellesiana, conté poesies de Gaspar Jaén i Urban i fotografies de Rafael López-Monné. Unes fotografies de Burjassot i Borbotó, escenaris de l’entorn vital de Vicent Andrés Estellés. L’experiència suposa acarar imatges prominents i llocs emblemàtics, amb
Menys espectacular que El declivi de l’imperi americà i Invasions bàrbares -pose els títols en català però no estan doblades- L’edat de la ignorància de Denys Arcand, que completa la trilogia, no deixa de ser una pel·lícula punyent. Es tracta d’un film que conta la vida d’un ciutadà mitjà, casat i amb dues filles menudes,
Ha florit la botja blanca, que té una flor groga (vet ací com la naturalesa també és paradoxal). I la ginesta (supose que és el que anomenem ancambrona); el que es veu en la foto. En aquests casos a un li agradaria ser una mescla d’Enric Valor i de Dani Climent, i poder precisar bé la flora en qüestió. Passejar per
“El pessimisme és rutina, l’optimisme creació” (Adonis) Foto: badia d’Altea des del Racó de Tovaines (Benimantell)
L’església progressista té pocs militants, en l’actualitat. Abans, no és que en tinguera molts, però feien més soroll i, potser, els altres -els conservadors- no s’atrevien a mostrar d’una manera tan amençant les urpes. Saó arriba puntualment cada mes a la cita, amb pàgines sobre cultura, actualitat, crítica de literatura i de pensament. Des de la celebració
Ahir, a la matinada, vaig arribar de l’Havana. Hi he estat onze dies. Segons com són ben pocs, però en els temps que corren tampoc és que podem fer llargues estades. Vàrem anar (un col·lega i jo) a fer un seminari a ISA (Institut Superior d’Art) de la Universitat de les Arts de Cuba. I també vaig fer una conferència a la