A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
La botja blanca i la ginesta florides
Ha florit la botja blanca, que té una flor groga (vet ací com la naturalesa també és paradoxal). I la ginesta (supose que és el que anomenem ancambrona); el que es veu en la foto. En aquests casos a un li agradaria ser una mescla d’Enric Valor i de Dani Climent, i poder precisar bé la flora en qüestió. Passejar per les serres, ara que no fa encara la calor d’estiu, és molt agradable. Camine i camine. M’acoste a la serra del Cabal, des de l’Amanaquer fins al Salt. Hora i mitja d’anada i el mateix de tornada. Vaig de pressa, però no amb pressa. De tant en tant, m’ature i contemple tot el que em voreja, a l’esquerra: una balconada sobre la badia d’Altea, espectacular! A mà dreta, una paret de roca amb formes capritxoses.
La natura té coses com ara això: el punt delicat i embellit de les flors grogues. Fan pensar en una acció directa, en una intervenció de jardiner. Passege per camins sinuosos, amb pujades i baixades. Alguna penya escultural, algun conat de pinar, bancals erms i runars… (n’hi ha més)
Les llenques desèrtiques, que algun dia foren bancals amb arbres, tenen entre l’aixara alguns ametlers dessocats. Des de la major part del camí es veu la crestallera de Bèrnia i el frondós racó del Gulapdar; al lluny se sent, com perdut en la immensitat, el lladruc d’algun gos… La part austera de l’estampa la protagonitzen els cims rocosos, amb penyes que balafien duresa, consistència granítica, severitat aspra…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Llegir les teues passejades per la muntanya és un goig. Abelleix, deixar les obligacions rutinàries, passar a formar part de la natura almenys durant uns instants, ensumar els olors de la primavera, trobar-te amb una explosió de llum i color, escoltar remors llunyans….
Però si parlem de botànica em sembla (jo tampoc sóc especialista) que l’encambrona i la ginesta encara que són de la mateixa família (lleguminoses) no són la mateixa planta. La flor és molt pareguda, pero les tiges són molt diferents, l’encambrona punxa moltíssim (com alguna vegada hauràs comprovat) i la ginesta té les fulles i la tija molt suaus.