A tall d'invocació

Menys espectacular que El declivi de l’imperi americà i Invasions bàrbares -pose els títols en català però no estan doblades- L’edat de la ignorància de Denys Arcand, que completa la trilogia, no deixa de ser una pel·lícula punyent. Es tracta d’un film que conta la vida d’un ciutadà mitjà, casat i amb dues filles menudes, que no pot sobreviure a la quotidiana existència sense fantasiejar. La faena li resulta insuportable i, sovint, inútil. La vida familiar és un calvari: la dona és una addicta al treball i sempre està connectada al telèfon; les filles viuen tothora amb els auriculars posats. L’inventari d’insatisfaccions es podria allargar però no cal.
La defensa del protagonista, davant d’aquesta insatisfacció constat, és fantasiejar: esdevé un heroi amb aventures sexuals profuses, un cantant d’òpera, un escriptor famós… Res però no l’ompli i, al final, pren una decisió dràstica: abandonar-ho tot i anar-se’n a un lloc que inspira quietud i pau. (n’hi ha més)

Sota la forma d’escenes còmiques, desgavellades,i amb despropòsits continuats, Denys Arcand fa un repàs de la vida dels nostres dies. Hi subratlla les tiranies del treball sense al·licents, la burocràcia absurda de les nostres societats, la manca d’afecte i de comunicació, la reducció de les relacions al sexe i el sexe a un supermercat d’ofertes… Però, sobretot, incideix en la pèrdua de sentit de la vida. Ens deixem la pell per a obtenir confort i, en el camí, perdem la nostra humanitat. Hem deixat de ser persones amb afectes, amb il·lusions, amb objectius humanitaris per a ser persones amb cotxes, amb cases còmodes, amb vacances, amb amants… I quin consol ens queda? Com trobar elements reconfortants? Com cultivar accions que ens humanitzen? La pel·lícula de Denys Arcand més que res observa el fenòmen: el descriu, carregant una mica les tintes. Però contra allò que alguns poden pensar, crec que la pel·lícula no és ni catastrofista, ni apocalíptica, ans la veig lúcidament realista… Per tot açò -i més que no us explique perquè l’espai és curt- la pel·li s’ho val: si aneu a veure-la, ja en parlarem…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!