A tall d'invocació

Ahir, a la matinada, vaig  arribar de l’Havana. Hi he estat onze dies. Segons com són ben pocs, però en els temps que corren tampoc és que podem fer llargues estades. Vàrem anar (un col·lega i jo) a fer un seminari a ISA (Institut Superior d’Art) de la Universitat de les Arts de Cuba. I també vaig fer una conferència a la Facultat de Lletres de la Universitat de l’Havana. (Per cert, en els cursos de català hi ha més de cent alumnes. Feia goig sentir alguna mulata vocalitzant l’idioma d’Ausiàs. ) 
    l’Havana, tota Cuba, és diferent. De veritat. Sense tanques de publicitat, només amb cartells que glossen lemes revolucionaris, bé recorden paraules de Fidel, del Che o de José Martí, el poeta nacional (de pare valencià, per cert) o bé donen dades sobre el bloqueig o d’altra índole política. El parc automobilístic, com eixit d’una pel·lícula de postguerra, és dels anys quaranta o cinquanta. Vells i destartalats, increïblement, els cotxes funcionen. La major part dels edificis de la ciutat semblen a punt de caure. Però redéu quins edificis: mansions, cases senyorials, palaus o immobles amb un patrimoni de llarga història. (n’hi ha més)

Tinc les pupil·les plenes de la llum del Carib, un cel vaporós, una mar amb colors radiants. Exuberància de llum: un sol roent que crema fins les pedres. A l’oïda em ronden sons de salsa, de merengue i fragments de “Guantanamera”, “Comandante” (Carlos Puebla), “Yolanda” (Pablo Milanés”)… 
     Com diu una cançó de la pel·lícula “Habana blus”, els cantons de la ciutat fan olor a “suor, sexe i tràfic d’havans”. l’Havana és una ciutat exuberant, plena de cossos esculturals color xocolata (“ojos negros, piel canela”, deia una altra cançó). En tot cas, tanta bellesa no deixa indiferent. La forma de caminar és, sovint, un esbòs de lascívia. 
  La manera de parlar, amb una dolçor inusual de les consonants (“dime amol”), fa sentir pròxim (ni que siga en la boca d’una “jinetera”) la utopia amorosa. Digue’m-li sexe, però també carícia, besada, simpatia, estima, tendresa… Si Amèrica llatina és el reducte sentimental del món, l’Havana és, sens dubte, una de les seues millors capitals. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!