L’Associació Europea de Carnet Jove ha aprovat finalment que els serveis d’aquest document per als seus titulars es prestin fins a l’edat de 30 anys. De fet, amb aquesta novetat es reconeix una pràctica habitual arreu d’Europa, i és que les polítiques de joventut es presten habitualment a persones d’aquesta franja d’edat. De fet, hi
El grup Enderrock ha fet una nova passa en la seva ja llarga trajectòria en el món de l’edició en català. Les seves revistes, productes que, amb tota seguretat, es troben entre els de major qualitat en qualsevol llengua en el mercat actual del nostre pais, són ara disponibles en versió digital. Així, els números actuals
La festa de guarda cabeça és una antiga tradició originària de l’illa de Santo Antao (foto), a Cap Verd, que celebra l’arribada dels nounats. No patiu, no m’he passat a l’antropologia, però no puc deixar d’explicar que dissabte vaig assistir a una versió catalana d’aquesta celebració a la masia Casa Blanca, de Taradell, oficiada i
Ahir vaig passar mitja tarda al Parlament perquè hi tenia una entrevista amb Laia Ortiz, diputada d’ICV i membre de la Comissió Parlamentària de Seguiment de les Polítiques de Joventut. Hi vaig anar acompanyat de Carles Viñas, politòleg de futur eminent, actualment tècnic alliberat de l’Associació Catalana de Professionals de les Politiques de Joventut (AcPpJ),
Tot just tinc el llibre a mig llegir, però no em sé estar de dir, ja, que admiro la malaguanyada Anna Politkósvskaia, la periodista russa recentment assassinada, justament per dir coses com les que diu a Diari rus. Es tracta d’una curiosa barreja de dietari i crònica política, en la que, dia a dia, la periodista
Jordi Llovet, l’eminent catedràtic de literatura comparada, ha dit avui, en la lliçó magistral que ha impartit en la sessió inaugural del nou curs de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que llenguatge i escriptura són una mateixa cosa, i que no es pot separar la civiltat del cultiu de la paraula, en la mesura que
En el meu post anterior feia una crítica considerable a la relliscada de Carod-Rovira amb l’anunci d’una presència catalana a la Biennale de Venezia encara per confirmar, però acte seguit n’he d’escriure un altre, aquest que llegiu ara, elogiós en grau màxim per al vicepresident de Catalunya. Aquest vespre ha participat en el programa de
Al cap i a la fi, l’explicació pràctica de l’error és una cosa tan poc important com una transmissió defectuosa d’informació entre departaments de l’administració i un lògic desconeixement, per part del vicepresident del govern, dels processos, entre administratius i protocolaris, necessaris per a participar a la Biennale di Venezia. Ara bé, el context permet extreure
L’amic Albert Lladó ha penjat al Diari Maresme un article meu sobre la despersonalització, ara en mans del màrqueting turístic, del Maresme.La inevitable integració del Maresme en la metròpolis barcelonina pot tenir, a desgrat dels catastrofistes, lectures positives, però no a costa de renunciar a una personalitat diferenciada. I sembla que és en aquesta direcció
Tafanejant per la blocosfera repasso una polèmica que ha posat de punta noms del periodisme i el debat nacional com són Salvador Sostres, Francesc-Marc Àlvaro, Jordi Cabré i Enric Vila. L’afer l’explica inicialment Comunicació21, i el resumeix amb la seva eficàcia habitual Saül Gordillo. No tinc pas interès a dir la meva sobre aquesta qüestió perquè ni
No pretenc pas fer crònica d’un esdeveniment al qual no assistiré (quina enveja!), però no m’estaré de ressaltar tres cosetes que s’han de dir en veu alta. Primer, que Monzó es troba en estat de gràcia. No se m’acut ningú ni manera més brillant d’explicar-nos al món que amb la seva conferència inaugural. Un deu.
Sisena edició d’aquest cicle de concerts maresmenc. Avui mateix publico un bitllet a El Punt, amb algun comentari sobre la proposta d’aquest any. Us el reprodueixo, tal qual. Canet Cançó La sisena edició del cicle Canet Cançó ha engegat ja aquest cap de setmana amb l’actuació del grup Gossos. És una bona notícia que es
Faig una ullada al bloc de Jaume Subirana i hi trobo l’enllaç amb una entrevista de Montse Serra a Quim Monzó. És clar, no m’hi puc resistir. Gràcies, Jaume, gràcies Montse. A Monzó no li dono les gràcies perquè gairebé s’ha convertit en un vici fer-ho constantament. Bé, constantment no; només cada cop que li
Diari Maresme ha complert un any de vida. L’enhorabona. Està bé disposar d’un mitjà electrònic que, amb modèstia però amb constància, ajuda a consolidar un espai comunicatiu a la comarca. I, afortunadament, s’allunya de la trista realitat dels confidencials, que es nodreixen massa sovint de rumors i informacions tendencioses, anònimes i sense contrastar. Diari Maresme
La renovada imatge de La Vanguardia no dissimula mals pretèrits ni tapa el biaix informatiu que aplica a determinades posicions polítiques, que va força més enllà del que seria assumible en nom de la independència periodística i, fins i tot, d’una linia editorial determinada. Una editorial d’agressivitat impròpia contra els corrents sobiranistes que es multipliquen