Faig una ullada al bloc de Jaume Subirana i hi trobo l’enllaç amb una entrevista de Montse Serra a Quim Monzó. És clar, no m’hi puc resistir. Gràcies, Jaume, gràcies Montse. A Monzó no li dono les gràcies perquè gairebé s’ha convertit en un vici fer-ho constantament. Bé, constantment no; només cada cop que li llegeixo o li sento alguna cosa. Sentit comú pel broc gros. No vull pas rebatre res del que diu, perquè hi estic enterament d’acord. Però el que vulgui intentar-ho tindrà molt difícil fer surar la seva veu per damunt de la lògica monzoniana, de formulació simple, de claredat extrema, gairebé insultant de tan senzilla com és. Per on podries atacar-li els arguments? No deixa forat ni esquerda lliure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que la primera “pluma del país ” sigui clarivident com en Monzó és una sort per aquest país.
Us recomano l’entrevista
Recomanació: llegiu el discurs inaugural d’en Monzó a Frankfurt. Tot un plaer i un exemple d’intel·ligència!