No pretenc pas fer crònica d’un esdeveniment al qual no assistiré (quina enveja!), però no m’estaré de ressaltar tres cosetes que s’han de dir en veu alta. Primer, que Monzó es troba en estat de gràcia. No se m’acut ningú ni manera més brillant d’explicar-nos al món que amb la seva conferència inaugural. Un deu. Segon, que els diaris que es frabriquen però que també es pensen a Catalunya sembla que s’han decidit a cedir tot el protagonisme a la literatura i la cultura, i han deixat al marge, com a mínim en la primera crònica, les polèmiques estúpides i artificials. Fins i tot La Vanguardia, que va dedicar unes quantes setmanes a gratar entre els pressumptes recels dels escriptors catalans en llengua castellana i que va treure petroli d’on ningú no en va trobar, s’ha dedicat a parlar de cultura i llibres. Ni que només fos perquè la conferència inaugural la va pronunciar un treballador del rotatiu, ja és una gran cosa. Tercer, que els diaris pensats des de Madrid segueixen problematitzant el català, inflant i destacant sempre la polèmica per damunt de qualsevol missatge positiu. Avui, El Pais titula en portada: La polémica lastra la fiesta catalana. És directament mentida. Ningú no ho diu, això, a Frankfurt. Els escriptors que hi són presents diuen que el tema del castellà no és present a les converses, i que l’embolic és purament mediàtic. I la prova és que El Pais basa el seu titular en una simple frase del director de la fira, Juergen Boos, i en una pregunta d’un periodista alemany. Aquestes dues úniques raons són suficients per titular amb bronca, passant per damunt de qualsevol contingut cultural, literari o econòmic-editorial. En el text de la informació, a El Pais, de fet, es queixen que la presència catalana a Frankfurt quedi soterrada sota la polèmica. Pur cinisme, perquè si alguna cosa soterra el autèntics continguts de la fira és la seva, entre d’altres, manera de fer periodisme. Continua quedant molt clar que el país de El País, no és aquest país nostre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Primer que tot que em donguin el nom del metge que ha tret els tics al Monzò i desprès a part de la seva xerrada, mes del mateix i és que avorrim al mes pintat i aixi ens va. Salutacions des de Reus