VARIACIONS

En el meu post anterior feia una crítica considerable a la relliscada de Carod-Rovira amb l’anunci d’una presència catalana a la Biennale de Venezia encara per confirmar, però acte seguit n’he d’escriure un altre, aquest que llegiu ara, elogiós en grau màxim per al vicepresident de Catalunya. Aquest vespre ha participat en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted, en el qual dirigents polítics es sotmeten a les preguntes directes formulades per un grup nombrós de ciutadans d’arreu de l’Estat. Carod-Rovira ha estat brillant, contundent quan ha calgut refermar les posicions independentistes i sense concessions toves quan algun dels convidats li ha fet preguntes amb evident intenció feridora. Ni tan sols ha tolerat a dues persones que l’anomenessin José Luís, castellanitzant, per tant, el seu nom.

De fet, he tingut la impressió que s’ho passava bé. És evident que una de les virtuds del republicà és la seva capacitat dialèctica, i semblava gairebé que al llarg de la seva intervenció en el programa gaudia del repte de respondre i donar arguments entenedors fins i tot per als que no els volien entendre, a preguntes caigudes damunt seu de sobte, sense preparació prèvia.

Al marge de discussions sobre lideratges i estratègies de partit, seria bo que no oblidessim que un dels aspectes més interessants de l’evolució política dels darrers anys és que el creixement del pes electoral d’ERC ha fet possible formular a Espanya un discurs desinhibidament independentista, sense dissimuls, a cara descoberta i fins i tot amb una certa naturalitat. Aquest vespre n’hem tingut una bona mostra, amb Carod-Rovira explicant a un bon nombre d’espanyols en primera instància i a tota l’audiència en segona, perquè és independentista.

Remarcable també, molt remarcable, ha estat el fet que Carod-Rovira hagi dit amb tota claredat i en veu alta que ell no és nacionalista, sinó independentista, dues coses molt diferents malgrat la confusió mental de molts eixelebrats d’espardenya i barretina.

Remato aquest post destacant que, poc després de finalitzar el programa de TVE, ha tingut lloc a TV3 una interessantíssima conversa entre Ferran Requejo i Enoch Albertí, savis de la ciència política i del dret constitucional respectivament, sobre les vies legals, implicacions jurídiques i legitimitat democràctica dels referèndums plantejats de forma gairebé immediata a Euskadi, i amb pròrroga a Catalunya. La conversa, discussió en algun punt precís, ha estat brillant i d’un elevadíssim nivell. Correcte, precís i prudent Albertí, crític, punyent i agosarat Requejo. El mèrit i l’honor d’acollir i possibilitar la conversa ha estat, com no podia ser d’altra manera, de Mònica Terribas.

i

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!