NEDES I PERDS EL MÓN DE VISTA A poc a poc, com quan vols allargar el gust. Faig exercicis de lentitud: en el menjar, en el sexe, en el pensament. Escrius? Sonverineig! Llegir, millor, rellegir (la lectrura vertadera per gustosa) quasi tot Giorgio Bassani. Les ulleres d’or i El jardí dels Finzi-Contini, quines joies, quin
NEDES (II)Resum del publicat: Andreu Duran ha anat a Son Deixauba a la festa dels 101 anys del padrí patern. Saluda els padrins i sa mare i se?n va a nedar. Rememora el seu darrer fracàs amorós, la mort del pare fa 19 anys i el trull d?aquesta festa familiar en la qual senyoregen tot
Meta. Idea. Fita.No puc indicar el camí,ni els revolts de mar, ni els moviments de l’esperit.M’enfony davall aigua,cerc dins les ones,creuaré l’encletxa.Som dins el verd marí:Banc de batecs.
Enterrament del profeta, del mestre, del savi: Lluís Maria Xirinacs. Servirà el seu exemple. I, sobretot, les seves paraules. N’estic segur.
NEDES (I) Nedes, animal magnífic, dins les aigües d?arena i posidònies, de peix de roca i de belleses marines que només tu coneixes. Nedes, animal magnífic, dins les aigües jurisdiccionals de la teva infantesa en què de tan perdut et retrobes. Nedes, animal magnífic, dins aquesta llum que converteix el petit cap de la Il·lusió
Agost 2007, terrible!No puc creure que aquell luitador nat que vaig conèixer als devuit anys ?1965? a Barcelona, que em va sembrar llavors de visió, de meditació, de lluita d’alliberament personal i nacional, etc. hagi partit.Lluís Maria Xirinacs, ets aquí.Duré dol per tu, agafarté els coratge que ens deixes i no oblidaré ni l’exemple de
venc d’un cementiri l’asèpsia cutre del new look mortuori em fa perboquera dins la capella hi havia el cap d’un santcrist damunt un peu, m’ha fet pensar en la Salomé d’Oscar Wilde l’amic Raul dins la caixa de fusta tapada de flors de violer blanques i lliris blancs i roses blanques Cecilia Roseto ha cantat
Ned, ned i perd la complexitat de vista. Ned, ned per davall aigua de mar i perd totes les empirreumes que m’ataquen. Ned, ned i em lleneguen totes les invitacions a la guerra. Ned, ned i m’arrosseg per entre donzelles i salpes i vaques i esparralls i cabots i tords i pardals de moro. Ned,
Qui diu que no hi ha molta dificultat en el canvi? Nedes i tot canvia. Vas per davall aigua de mar i un altre univers apareix: quasi verjo. Ai las, hi ha per tant! Tot acted/amor es paga. Ha plogut tota la nit. Fa una bascota de mil dimonis.
Qui diu que no és difícil el canvi?L’estrés em domina.No puc pus.Ufffffff!
Tal dia com avui, fa quaranta-cinc anys Marilyn Monroe va fer la seva darrera sessió. La veig, amb els ulls tancats, ajaguda amb un vestit de guipur a una foto d’Eve Arnold. La veig, amb els ulls plens de vida i de mort a The Misfits.La veig, en aquesta foto que trec, més viva que
Tot el sol daurat als rostollson tres cabres i cinc ovellesde l’evangeli segons un de tantspaturen les sequeres del temps.Flors de card liles en puntemmarquen el camí d’argilapastor i ca de bou al contrallumi aquella salutació com músicael braç movent-se fet càlid senyaltota Grècia i tota Roma en un signe.
A ca nostraérem pobresperò no ens faltaren maiels llibres.I el menjar.
Tractat de la lectura estiuenca. Llegir sempre és bo pel cos i per l?esperit. Emperò llegir l?estiu té una funció benèfica suplementària: refresca el cos i el cervell. Quan fa aquestes calorades humides de Mallorca el remei és senzill: agaf la meva cadira d?orelles, un bon tassó d?aigua fresca amb unes gotes de llimona i