Agost 2007, terrible!
No puc creure que aquell luitador nat que vaig conèixer als devuit anys ?1965? a Barcelona, que em va sembrar llavors de visió, de meditació, de lluita d’alliberament personal i nacional, etc. hagi partit.
Lluís Maria Xirinacs, ets aquí.
Duré dol per tu, agafarté els coratge que ens deixes i no oblidaré ni l’exemple de la teva vida ni el valor de les teves paraules.
Aquest és el seu darrer text:
El text que s’ha trobat al seu despatx de la Fundació Randa i que anava data el sis d’agost diu:
"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l?univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d?agost de 2007"
|
|
|
El Baró de Teive, l’heterònim suïcida de Pessoa, clou la seva obra L’educació de l’estoic amb aquest paràgraf:
Aquesta mort conscient i voluntària simbolitza el desenllaç més estremidor de la decadència a la qual em referia en el post anterior. Jubilats els Pujol i els Barrera, la nostra dissortada pàtria passa per les seves hores més baixes. Xirinacs
ens ha deixat la seva postrema lliçó. Hem ultrapassat els límits de la
indignitat nacional, i el que resta són titelles polítics i un demos que fa pena. Xirinacs se’n va amb el cap ben alt després de tota la seva vida lluitadora. Ell ha vençut. Vae Victis!
A les Meditacions, Marc Aureli ens diu, No actuis mai contra la teva voluntat, ni de manera insociable, ni sense reflexió (..) roman senyor de tu mateix, (…) o bé vius aquí suportant tot allò que és habitual (ocupació, expoli, abús) i t’hi aveses, o te’n allunyes, o mors. Així la teva missió serà complida. No hi ha cap més solució. Bon ànim!
LLuís Maria ha triat la darrera sortida, la més valenta per un lluitador com ell, però, també, la més difícil de suportar pels que quedam. Ho ha fet amb voluntad, dignitat, reflexió i discreció, tal com havia viscut. No t’oblidaré mai.
Un gran dol per tots els que compartíem les seves idees, però el seu exemple ens ajudarà a seguir lluitant.
Arribarà un dia que la nostra nació serà lliure, el dret a l’autodeterminació és un dret reconegut en el dret internacional, encara que els estats unitaristes com España, France i Italia, en facin cas omís.
gràcies pel text. Li he dedicat un poema, suposo no es gaire bo, però si és molt sentit.
El detall de reivindicar en Xiri, germà, t’honora enormement