Plagueta de Bord

NEDES (II)
Resum del publicat: Andreu Duran ha anat a Son Deixauba a la festa dels 101 anys del padrí patern. Saluda els padrins i sa mare i se?n va a nedar. Rememora el seu darrer fracàs amorós, la mort del pare fa 19 anys i el trull d?aquesta festa familiar en la qual senyoregen tot d?intrigues mesclades amb secrets i amb desitjos d?heretar la gran fortuna del patriarca, Joan Duran Payeras, procedent d?una família pagesa, que s?enriquí amb l?estraperlo, els terrenys, les grans urbanitzacions i l?empresa hotelera mundial. El primer problema que Andreu troba just arribar és la pena de sa germana, Ignàsia, perquè la seva parella, Sara Viñales, no vol assistir a l?event.
&&&
Andreu, t?has despert d?eima, has mirat el rellotge ?les set i busques?, t?has aixecat amb la lentitud que et dóna haver-te colgat amb uns gins-tònics de més i molta xerrameca íntima, has fet quatre passes de gambirot i t?has recolzat a l?ampit de la finestra que pega a la gran clastra de Son Deixauba amb aquell gegantí lledoner al centre. Els teus ulls s?han avesat a la llum que defineix les coses amb diafanitat. Els polsos et fan mal i s?acumulen com en un vídeo muntat per un foll les persones, les figures, les paraules i els sentiments que han format la teva atmosfera d?ahir, el xoc de trobar-te amb l?energia invisible d?aquella pila atòmica familiar en un moment de crisi i de metabolisme forçat. Et repeties obsessivament que no podia ser ver allò que apareixia amb claredat i exactitud dins aquell mirador del teu cervell. Ta mare, Concepció Cotoner, t?havia agafat pel seu compte i t?havia demanat l?impossible: que consolassis la teva germana Ignàsia fent-li veure que era millor que Sara no aparegués en aquells moments tan delicats. La padrina, Rosa Casals, li havia confessat que, en el dinar de l?endemà, el padrí, que oficialment encara duia les regnes, deixaria clar el repartiment, les responsabilitats i les propietats de cadascun dels hereus. Tu representes ton pare i voldria que no quedassis a la intempèrie. Sempre t?he dit que havies de fer molt de cas als padrins. No veus que la teva tia Teresa, que duu tota l?empresa urbanitzadora, no s?ha aturat de col·locar l?inepte del seu home, aquest impresentable de Raúl Frías, que va dir que era arquitecte a Cuba i que crec que no li han reconegut ni el títol d?aparellador, com a creador de la imatge de totes les urbanitzacions? No veus com fan besar la mà del padrí als seus dos fills, aquella Dolça, que m?escarrufa amb tot el cos foradat de pírcings, i que no ha fet res de bo més que anar-se?n amb un perdut durant dos anys sense donar notícies, per tornar amb una mà davant i una mà darrera i un bombo com una catedral. Emperò tot això ho arreglaren. Primer deien que la nina estudiava a un col·legi de monges suïsses que no feien vacacions. I després, un avortament a Londres va fer tornar la nina tota sàvia i santa. I l?altre fill, Josep, que es va tirar a la droga, el varen haver de treure amb influències de la policia perquè traficava com un condemnat. Ara l?han vestit com un dependent d?El Corte Inglés, li han donat un despatx per devora sa mare i és un xotet de cordeta. A la tia monja, Sor María del Sagrario, deixa-la córrer. No sé quina dobberada li ha tret al padrí: primer per unes missions que tenes devers l?Índia, després per un monument al Fundador de l?Obra i suara per la seva escola de l?Opus. No té aturall i fa bona la dita: demanes més que una monja. Emperò el més viu es el tio Miquel que sempre ha anat de tral·larel·la i a la cinquantena s?ha casat amb la seva al·lota de tota la vida, Carme Truyols, que ja ha quedat embarassada. Ell és el director general dels hotels. Segur que vol una bona tallada. (Què et sembla, Lector dels dos sexes de l?esperit, la feta? Aquesta senyora aristòcrata i ben fina, Concepció Cotoner, té la saliva ben dolenta quan es tracta de mostrar-li al seu fill l?espectacle familiar. Potser algú comentarà que els protagonistes no són una família normal. Emperò, hi ha normalitat en les destruïdes i recomposades famílies del segle XXI per devers la nostra latitud? Potser es podria dir que pertanyen a la burgesia i que tenen molt de poder i molts d?euros. Emperò, si traslladàssim la ficció en una família amb menys poder i menys euros, no funcionaria de la mateixa manera l?animal humà del present? He vist amb aquests ulls meus, que s?han de menjar els cucs o les flames, germans de sang i de gens barallats per l?herència d?un plat o d?un quartó. No coneixeu cap família en aquesta situació? Dins les històries sempre he pensat que cal deixar un espai per a la reflexió, la qual cosa ajuda a no sentimentalitzar les situacions.) Andreu pensa el mateix. El que li agrada de la relació entre Sara i Ignàsia és l?absència del fotut sentimentalisme.
(continuarà)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!